BarcelonaNo és cap secret que gran part del sector editorial persegueix els bestsellers, i també és prou conegut que durant l’última dècada alguns dels èxits més sonats han sigut thrillers. El codi Da Vinci, de Dan Brown, ha venut més de 80 milions d’exemplars. Amb una sola novel·la, el nord-americà ha aconseguit arribar a la mateixa xifra que Stieg Larsson amb la trilogia Millennium. Entre les últimes fites del gènere hi ha Perduda, de Gillian Flynn -més de 20 milions d’exemplars-, i La noia del tren, de Paula Hawkins -15 milions d’exemplars-. La dona a la finestra, d’A.J. Finn, que en català publica Rosa dels Vents, vol afegir-se a la llista de grans èxits recents, i de moment va per bon camí: durant l’última Fira del Llibre de Frankfurt es van adquirir els drets de la novel·la en 39 llengües, i en quatre mesos el thriller ha venut més d’un milió d’exemplars només als Estats Units i la Fox n’ha comprat els drets.

“El guió l’ha escrit Tracy Letts, autor d’ Agost, i el nom del director, que va transcendir fa pocs dies, és Joe Wright”, explica el nord-americà. L’últim èxit de Wright ha sigut L’instant més fosc, gràcies al qual Gary Oldman -transformat en Winston Churchill- va guanyar l’Oscar. “L’actriu que interpretarà la protagonista era la meva primera opció -admet Finn-. Llàstima que no pugui dir-ne el nom... Sí que puc avançar que la pel·lícula es rodarà aquest estiu a Nova York i s’estrenarà la tardor del 2019”.

Finn acaba de visitar Barcelona, després de participar en un dels festivals de novel·la més importants d’Europa, el Quais du Polar de Lió. “Encara no sé com m’ha canviat l’èxit de La dona de la finestra perquè fa tres mesos que estic de gira i no tornaré a Manhattan fins al novembre -admet-. Segurament quan sigui a casa tornaré a espiar els veïns, perquè m’ha anat molt bé”. El nom real de Finn és Daniel Mallory. Va néixer a l’estat de Nova York el 1979, fill d’un banquer i una editora. Les lletres van pesar més que els números, en el seu cas, i va acabar dedicant la tesi doctoral a les novel·les de Patricia Highsmith. “És una de les pioneres del thriller psicològic. Un dels personatges que més m’han fascinat al llarg dels anys és Tom Ripley”, admet. En comptes de posar-se a escriure, Mallory va entrar a treballar a l’editorial Sphere mentre encara vivia a Londres, i quan va tornar als Estats Units va passar a formar part de l’equip de William Morrow.

Una depressió fructífera

“Podria semblar que la meva experiència com a editor m’ha ajudat a escriure -diu-. És cert que m’ha ensenyat tècniques i trucs i que m’ha donat idees”. Des que va llegir Perduda, de Gillian Flynn; La noia del tren, de Paula Hawkins, i Ho sé tot de tu, de Clare Mackintosh, Mallory va veure que havia arribat l’hora de provar sort amb un thriller psicològic. “No volia replicar res que ja estigués fet: buscava una història autèntica i orgànica”, diu. El secret el tenia al davant de casa i dins seu. Va ser mentre observava els veïns que li va semblar que podia ser interessant crear un personatge que es dediqués al noble art d’espiar els altres. Recorrent a la pròpia experiència amb la depressió va trobar el segon tret distintiu d’Anna Fox. “Durant quinze anys vaig viure patint aquesta malaltia sense que me l’haguessin diagnosticat -explica-. No sabia com me’n sortiria: era com viure en un thriller. Crec que la depressió m’ha ajudat en dos aspectes: el primer és l’empatia, perquè un escriptor necessita posar-se en la pell dels altres; el segon és la disciplina, perquè fer una novel·la és terriblement difícil”. Decidit a publicar el llibre sense que ningú del sector sabés que era editor, Mallory es va inventar un pseudònim, A.J. Finn. “Les inicials del nom són les mateixes que una cosina meva -diu-. I el cognom ve del nom del gos d’un altre cosí. És un buldog francès. Aquests gossos m’encanten, són meravellosament lletjos”.

La seva protagonista, Anna Fox, viu sola a Nova York i no s’atreveix a sortir del pis. Xateja amb desconeguts, beu una quantitat de vi remarcable i li encanta el cinema del Hollywood clàssic. El que li canviarà la vida serà l’arribada de la família Russell al barri. Serà espiant aquesta família aparentment perfecta que l’Anna veurà alguna cosa terrible a través de la finestra. “La finestra indiscreta, de Hitchcock, és un referent important per a aquest llibre -precisa-. Vaig voler que la protagonista fos una dona per parlar d’un tema que m’era familiar, la depressió, i alhora distanciar-me’n. També perquè, a diferència de moltes altres novel·les, l’Anna no depèn emocionalment de cap home, i tampoc cap home la rescatarà”.

Cinc llibres amb misteri a punt per a la diada

La novel·la de Sant Jordi

El thriller més singular d’aquesta primavera és La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam), de Màrius Serra. Ambienta l’acció en un 23 d’abril i l’assassí es dedica a liquidar escriptors.

Anatomia d’un engany

Un abús sexual per part d’un polític poderós i l’impacte que l’agressió té sobre la família quan els fets es fan públics: aquesta és la premissa argumental de la novel·la de la britànica Sarah Vaughan.

Sota l’aigua

Dos anys després de La noia del tren (La Campana, 2015) Hawkins va publicar Sota l’aigua, ambientada en un poble petit i angoixant on ningú pot confiar en ningú i on apareix el cadàver d’una dona al Gorg dels Ofegats.

Origen

Des que va aparèixer a l’octubre, Origen, de Dan Brown, s’ha mantingut entre els títols més venuts. Se n’ha sortit amb la fórmula de sempre: una gran amenaça, una profecia terrible i l’heroi Robert Langdon salvant el món.

La noia invisible

Blue Jeans ha canviat les comèdies romàntiques per la intriga a La noia invisible, que arrenca amb l’assassinat d’una adolescent. Una companya de classe comença a investigar el crim.