Rose Macaulay

'I tot això. Una comèdia profètica'

Editorial Minúscula. Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez. 280 pàg.

Rose Macaulay (Cambridge, 1881- Londres, 1958) va néixer en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Després d’estudiar a l’escola femenina de l’Oxford High School, es va llicenciar en història moderna al Somerville College de la Universitat d’Oxford. Va pertànyer al famós Grup de Bloomsbury, com Virginia Woolf, Vita Sackville-West o W.H. Auden, i va ser nomenada dama de l’Imperi Britànic l’any 1958. És autora de biografies, llibres de viatges i novel·les. El seu tret distintiu és la sàtira, en especial a l’hora de parlar de la classe mitjana, la modernitat i les relacions socials de l’època victoriana. Coneguda per la novel·la Les torres de Trebisonda (1956), una autobiografia espiritual influïda per Woolf sobre un petit grup anglocatòlic que creua Turquia en camell, Macaulay va ser una feminista activa durant tota la seva vida.

L’editorial Minúscula acaba de publicar en català What not. A prophetic comedy (I tot això. Una comèdia profètica), traduïda per Marta Hernández i Zahara Méndez, una novel·la escrita de manera suggeridora més que profètica durant la Primera Guerra Mundial, censurada pel seu atac a la premsa (eina de propaganda d’un govern que no deixa de ser un circ sòrdid dirigit per especuladors) i dedicada amb una crítica fluorescent “als funcionaris que he conegut”. La traducció del títol és errònia: what not és allò que no, o fins i tot que no. A la justificació inicial escrita per Macaulay l’abril del 1918 s’explica el títol, però la traducció tampoc ho adapta bé i el lector no entén res: "Pel que fa al títol d’aquesta obra, que pot semblar vague o fins i tot absurd, n’he donat l’origen. Tots sabem què són els decrets de racionament; qui va formular la frase no va definir què era tot això: només en va dir que amargava el país".

Tot i aquesta patinada, llegim una ficció feminista i especulativa (o distòpica) sobre el control dels mitjans, l’enginyeria social i la corrupció ministerial. Amb la tesi que "les guerres no condueixen a la intel·ligència", Macaulay suggereix una manera de guarir un món malalt i s’ofereix, de franc, a un govern "probablement distret i insensible". La seva visió d’una Gran Bretanya de postguerra influirà en la literatura d’Aldous Huxley i de George Orwell. La descripció d’una autocràcia que pretén augmentar la intel·ligència mitjana dels seus ciutadans per evitar una altra guerra –com si els cervells haguessin de fer i mantenir la Gran Pau– porta els protagonistes a treballar per al Ministeri de Cervells, establert per millorar la intel·ligència de la població britànica amb cursos d’educació obligatoris i reproducció controlada. En aquest sentit, la novel·la es fa ressò del moviment eugenèsic dels Estats Units, que va obligar a l’esterilització de determinats grups i va fer il·legals els matrimonis entre persones amb “deficiències”.

En aquest decorat, Macaulay basteix una història d’amor que creix com un "embrió" entre Kitty Grammont i Nicholas Chester –un hipòcrita de manual– i que desemboca en un casament vist pel poder dictatorial del Ministeri com un escàndol. I tot això destaca sobretot pel to escollit per l’autora: malgrat la feixuguesa d’un tema magrejat i d’una ambientació arxiconeguda, és un plaer llegir la Macaulay més irònica. El que sustenta la novel·la és el clar desig d’evitar una altra guerra. Però la bona fe de l’autora no defuig l’horror d’aquesta mena de polítiques i Macaulay no es talla a l’hora de parlar de bebès abandonats, de vides trepitjades per la burocràcia i de la pèrdua de la dignitat dels civils.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir I tot això. Una comèdia profètica a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.