Narcís Comadira

'Els moviments humans'

Edicions 62. 88 pàgines

Aquest dissabte Narcís Comadira fa vuitanta anys. L’efemèride s’ha fet coincidir amb una nova edició de la seva traducció dels Cants leopardians, apareguda originàriament el 2004, i amb la publicació d’un nou llibre de poesia, de títol dantesc: Els moviments humans. Aquest segon continua la manera dels llibres anteriors, però, a la vegada, aporta algun accent nou al corpus líric de l’autor.

En el pròleg de Manera negra (2018), Comadira escrivia que aquell era un llibre “factici com gairebé tots els meus”. Això és, un llibre construït aplegant peces diverses, seguint els motius predilectes del poeta, els que han conformat el seu món particular: les ciutats; l’art: arquitectura, pintura, poesia, música; el temps de Nadal; el goig fugisser de la bellesa; el país i la llengua; l’experiència —i el mirall— de la naturalesa; la reflexió sobre l’escriptura. Els pretextos i els temes de l’obra dels darrers trenta anys són, en efecte, variats; però la forma –l’essencial en qualsevol disciplina artística– hi és, de sempre, ben reconeixedora, rigorosa i tesa. Tot això hi continua sent: Els moviments humans no sorprendrà gaire el lector fidel del gironí. Per exemple, pel que fa al motiu de la naturalesa: la referència a la xeringuilla, que apareix en més d’un vers –com la dels til·lers que inunden amb la seva fragància el cementiri de Viena o la de l’ametller que ha crescut a tocar d’una carretera–, és lluminosa, molt pròpia de l’autor: símbol d’un esclat efímer, d’un temps condemnat. Quan floreix, “tot el dolor s’oblida [...]. I apareix aquest tresor reïntellant, / les papallones blanques i oloroses de les flors”. Comadira sempre ha tingut una gran habilitat per trobar símbols en el món natural: les seves poesies nadalenques, de to una mica repetitiu, en van plenes. L’ametller de la poesia homònima, bo i ignorar-ho, representa un “paper de símbol”. Recorda les cançons dedicades als mesos de l’any de L’art de la fuga (2002): “Sol en el descampat, / prop de la carretera, / sembla que hi ets només / per fascinar el poeta”. És una idea similar a la que expressava Guerau de Liost en Obaga de castanyers, bé que l’autor d’Ofrena rural va deixar-la expressada amb una mica més de gràcia.

“Escriure és excavar [...] / Anar excavant fins a sorprendre / algun tresor amagat de la llengua” (Arqueologia). Versos programàtics, que refermen la idea que la mare dels ous, en l’operació poètica, és sempre el conreu de la forma (es podrien relacionar amb els de Digging, de Seamus Heaney). Una altra peça metapoètica, No ho fa, acaba així: “–Vols venir, poema, d’un cop, / i deixar que t’escrigui?” Per aquestes pàgines es passegen els fantasmes de Beethoven, Schubert, Brahms i Mozart; el de Dante; els de Hölderlin i Rilke, Carner i Pla (i alguns altres més, en forma de picada d’ullet textual). El to enyorós que refereix episodis de la memòria s’alia amb un de més esqueixat, que forma una amarga complanta: “fer-se gran vol dir això: anar sentint / com l’ansietat i l’angoixa es configuren”. La música ens sona de llibres precedents, però aquí la desesperança ha guanyat terreny. Llegim, en uns versos admirables: “Si hi havia hores felices, / ja ni tan sols són record. / El Desig i la Recança / –la música de la dansa– / se’ls ha endut l’esgarrifança / i el silenci de la mort” (si no és que faria massa noucentista, hi escauria més musica que no pas música). Tot el llibre acusa aquesta certa feredat per l’adveniment de la fi, de l’ignot que cal afrontar en solitud, de manera que joies com Dies plàcids són, pel que revelen, més aviat escadusseres. “Sóc aquí / regalimant terror”, diuen dos versos del poema final, Fantasmes de la nit. Un nocturn.

Aquest darrer poema em sembla un tancament poderós per al llibre. Fet de versos que enllacen amb els de la primera composició, va recollint alguns dels motius que han animat Els moviments humans. Per tant, l’esgarrifança, encara (la de la joia creativa, no pas la provocada per l’horror).

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Els moviments humans' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.