ESTIMAT ANDERSEN
Llegim Crítiques 03/01/2020

La ‘joie de vivre’ de la literatura infantil i juvenil: una tria del 2019

Bernat Cormand
3 min
La ‘joie de vivre’ de la literatura infantil i juvenil: una tria del 2019

Escollir cinc llibres infantils i juvenils que hagin destacat aquest 2019 que acaba de passar no és una tasca senzilla. Per fer-ho hem tingut en compte la diversitat de gèneres (literaris) i, a més, hem anat més enllà de les franges d’edat dels lectors. Ens hem centrat en aquelles obres que simplement, pel que expliquen i per com ho expliquen, ens fan viatjar a altres llocs, o de vegades ens diverteixen, o en alguns casos fins i tot poden donar peu a la reflexió. De fet, hi ha literatura per a infants i joves que traspassa la barrera generacional. Inclús alguns àlbums, per la complexitat narrativa que presenten, permeten tenir diferents nivells de lectura, de la més bàsica a la més profunda: tot és vàlid. D’altra banda, cal pensar que aquest fenomen fomenta la lectura compartida, que esdevé un punt de connexió -molt enriquidor- entre petits i grans.

Del 2019 hem seleccionat quatre títols i una petita col·lecció (entesa com un sol bloc) que ens semblen imprescindibles per a qualsevol casa, escola o biblioteca. Preneu-ne nota: L’enemic, L’ànima perduda, El violí d’en Patrick, els contes de la La Bardissa Secreta i Bitxopoemes i altres bèsties. De tota manera, cal recordar, ja ho sabeu, que n’hi ha d’altres que també podrien ocupar un espai important en les vostres prestatgeries.

Iniciem el viatge amb una qüestió controvertida: la guerra, una situació hostil, d’actualitat, que és poc tractada en la literatura infantil. Escrit per Davide Cali i il·lustrat per Serge Bloch, L’enemic (Takatuka) descriu un camp de batalla a partir d’una imatge (simètrica) de dos forats, on hi ha dos soldats joves, que són enemics. Una nit, un dels soldats, que jeu sota un cel estrellat, es pregunta si l’altre també està contemplant les estrelles, i en la soledat de la trinxera desitja que s’acabi tot plegat. Però no depèn d’ell sinó dels que han decidit que han d’estar enfrontats. Aquestes llargues hores d’espera el porten a reflexionar sobre l’absurditat dels conflictes bèl·lics.

El camp de batalla del protagonista de L’ànima perduda (Thule) és diferent: res més que una vida atrafegada que no el deixa aturar-se i preguntar-se qui és i què vol realment. És així com Olga Tokarczuk (premi Nobel de literatura) descriu aquest home, el Jan, en el qual ens podem veure representats tots nosaltres, perquè també som persones errants, pelegrins de la societat moderna que ens sentim aclaparats per la rapidesa de les coses. Aterrit, el Jan visita una metge que li diu que ha perdut l’ànima i que per recuperar-la ha d’estar-se en un lloc tranquil i esperar que torni. No sabem com és aquesta ànima, però la il·lustradora Joanna Concejo ho té molt clar: la dibuixa com una nena (un infant, al capdavall). Potser perquè quan som petits vivim més despreocupats i gaudim plenament del que ens ofereix la vida.

Al començament, per als personatges del llibre il·lustrat El violí d’en Patrick (Blackie Books l’ha recuperat del 1968), de Quentin Blake, la vida tampoc és de color de rosa. Però quan el Patrick toca el violí que s’acaba de comprar en un mercat, les pàgines fetes de tons apagats i tristos de sobte prenen un aire alegre, de colors vius, i els que segueixen la seva melodia es deixen portar pel poder transformador de la música.

Ratolins adorables

Per assolir la felicitat segurament hauríem d’aprendre a viure com els adorables ratolins de La Bardissa SecretaLa Bardissa Secreta, una tanca de matolls en plena naturalesa on els habitants han cavat els seus caus, que són cases ficades a les arrels i els troncs dels arbres. Al llarg de quatre relats (Conte de tardor, Conte d’hivern, Conte de primavera, Conte d’estiu ), publicats per primera vegada als anys vuitanta i que ara recupera Blackie Books, Jill Barklem escriu i dibuixa sobre aquest llogarret idíl·lic en què els animalons estimen la naturalesa, treballen de valent quan cal, es donen un cop de mà si les coses van mal dades i, esclar, celebren les alegries plegats. Al cap i a la fi, es tracta de gaudir de la vida (en comunitat).

Així mateix, ens endinsem en el món animal (en el bon sentit) a Bitxopoemes i altres bèsties, que ha escrit Leire Bilbao i que Jaume Subirana ha adaptat molt bé al català. Protagonitzats per bèsties prou conegudes, gràcies al joc de paraules i sons que acompanyen la rima i donen musicalitat al conjunt, aquests versos conviden a ser llegits i cantats (si l’afinació ho permet) per tothom, en família o a l’escola. I és senzillament així com acabem la tria de les publicacions del 2019, entre formigues, mussols, taurons o ratolins, compartint aquesta joie de vivre amb els infants.

stats