ESTIMAT ANDERSEN
BERNAT CORMAND

Fer les paus amb l’enemic

'L’enemic' de Davide Cali i Serge Bloch. Takatuka. Traducció de Pere Comellas. 64 pàg. / 19,50 €

Fer les  paus amb l’enemic / TAKATUKA Zoom

Hi ha qüestions que, per la seva complexitat, costen de trobar en els llibres infantils; ens referim a la mort, la violència, el maltractament o la identitat de gènere, per posar-ne alguns exemples, temes sovint considerats tabú per als lectors més joves. L’enemic, un àlbum de Davide Cali (Liestal, Suïssa, 1972) i Serge Bloch (Colmar, França, 1956), parla de la guerra, un altre tema controvertit per explicar als petits. Publicat originàriament el 2007 a França, ara l’editorial barcelonina Takatuka el recupera en català i en castellà.

En aquesta guerra hi ha dos forats. I dins d’aquests forats, dos soldats, que són enemics. El primer dia van rebre un manual que ho diu tot de l’enemic: és una bèstia salvatge que no té pietat, mata dones i nens, i és el culpable que hi hagi guerra. Una nit, mentre contempla el cel estrellat, un dels soldats -el narrador- es pregunta si l’altre també està mirant les estrelles, i en la solitud de la seva trinxera desitja que s’acabi tot plegat; però no depèn d’ell, sinó dels qui manen. A mesura que avança el relat, la simetria del començament va prenent forma i sentit: el protagonista descobrirà amb sorpresa que l’enemic segueix un manual idèntic al seu, la qual cosa porta a descobrir l’absurditat dels conflictes bèl·lics. Cap dels dos és dolent, cap dels dos és sanguinari, cap dels dos sap per què és allà.

Tot això ens pot recordar el clàssic Per què? (Kalandraka), de l’autor rus Nikolai Popov, que d’alguna manera ja plantejava aquesta qüestió: en forma d’àlbum sense paraules, en aquest cas una granota i un ratolí inicien una baralla, sense cap motiu aparent, que empitjora fins a acabar en un combat terrible. Sigui com sigui, es tracta de trobar el to adequat per narrar aquest tipus d’històries, i Serge Bloch ho fa sense cap mena de dubte. A L’enemic, fàcilment li reconeixem l’estil, únic. Com en el conjunt del seu treball, l’artista se serveix d’un traç senzill i una línia clara, acompanyats d’algunes incursions d’elements de la fotografia, per crear aquests personatges que, tot i que escenifiquen una situació hostil, estan dibuixats amb un toc d’humor. De fet, aquesta simplicitat en el registre i el to desenfadat segur que aplanen el camí a l’hora d’endinsar-se en la crueltat que s’hi descriu. D’altra banda, la seva extensa experiència com a il·lustrador, tant en àlbum infantil com en diaris de renom mundial -ha treballat per al New York Times i el Washington Post, entre d’altres-, fan que el resultat no deixi mai indiferent. Al seu torn, Davide Cali també compta amb una trajectòria important, ell com a escriptor de llibres per a infants i novel·les gràfiques, cosa que es demostra en el text, molt ben travat, d’aquestes pàgines. És un luxe, doncs, que poguessin unir-se dos autors de primera línia, formant un tàndem perfecte, per crear l’obra que tenim a les mans, un al·legat contra la guerra.

Realitats difícils de pair

Algunes realitats que, encara que llunyanes, ens arriben a través de la televisió o d’internet resulten difícils d’entendre -o de pair. Davant d’això, sovint els infants, que no tenen tota la informació, necessiten comprendre-les, en aquell afany de coneixement, però els adults no sempre disposem de les eines per donar-los una explicació adequada. L’enemic no ens donarà una resposta concreta, al capdavall la literatura és per gaudir-ne i prou, però sí que, en una lectura compartida amb els nens, ens pot conduir a reflexionar junts al voltant de la guerra i parlar-ne. En qualsevol cas, intentem no fer-los de filtre -o censura- i facilitem-los l’accés a aquestes obres, tan necessàries.

Per quedar tranquils, un fil de llum conclou el relat, amb una imatge que potser ens ajuda a fer les paus amb el món i l’existència humana.