ESTIMAT ANDERSEN
BERNAT CORMAND

Els ratolins de Jill Barklem recuperen valors essencials

'Conte de tardor' de Jill Barklem. Blackie Little. Traducció de Marina Espasa. 32 pàg. / 11,90 €

Els ratolins de Jill Barklem recuperen valors essencials / BLACKIE BOOKS Zoom

Hi ha llibres infantils a les pàgines dels quals entraries i t’hi quedaries a viure, per la recreació d’un món de coses senzilles i boniques. A qui no li agradaria ser un ratolinet de la Bardissa Secreta, aquesta tanca de matolls en plena naturalesa on els habitants han cavat els seus caus, que són cases ficades a les arrels i els troncs dels arbres. És el cas dels quatre llibres de l’autora anglesa Jill Barklem (1951-2017), un per a cada estació de l’any: Conte de tardor, Conte d’hivern, Conte de primavera i Conte d’estiu. Publicats per primera vegada per HarperCollins als anys 80 del segle XX, Blackie Little els acaba de recuperar amb una edició acurada i molt ben traduïda al català per Marina Espasa.

Els ratolins de la Bardissa Secreta sempre estan enfeinats, tot i que també troben estones per divertir-se. A la tardor, surten al camp per recollir fruites del bosc, llavors i arrels per a l’hivern que ha de venir; en plena feina, la petita Abril es perd mentre cull flors. Ja a l’hivern, el fred ha cobert els camps d’una neu espessa i la comunitat es prepara per al gran ball; empolainats per a l’ocasió, ballen i beuen fins a la matinada. El sol treu el cap en un matí preciós de primavera i el Boi, un ratolinet que viu en un arbre amb la seva família, salta del llit content, perquè és el seu aniversari. I el calorós estiu es presenta amb una gran notícia: la Rosella i el Blanquet anuncien que es casen.

Aquest és el món en miniatura que, amb una sensibilitat sense límits per escriure i il·lustrar, va crear Jill Barklem, formada a la Saint Martin’s School of Art de Londres. Quan era joveneta, va tenir un despreniment de retina, per la qual cosa no podia practicar esport com la resta de companys, i es va dedicar al dibuix i a la botànica. Des d’aleshores no va deixar mai d’observar la naturalesa, que l’apassionava, i això li va donar una gran habilitat per representar aquest univers: ho veiem, al llarg de les pàgines, en la il·lustració rigorosa feta amb aquarel·la de paisatges, arbres, plantes i flors. Però també comprovem el bon ofici de l’artista en la creació dels espais interiors, plens a vessar dels objectes quotidians i els mobles que podria haver-hi en una casa tradicional anglesa, i en el bon treball dels personatges, aquests ratolins humanitzats que donen vida a les petites aventures. Tot plegat fàcilment ens porta fins a l’obra de Beatrix Potter (1866-1943) o d’Alison Uttley (1884-1976), referents per a tothom de la literatura infantil.

Gaudir de la vida en comunitat

En alguna ocasió, la primera editora d’aquesta sèrie, Jane Fior, ha explicat que l’autora es va presentar amb una carpeta que contenia un munt d’il·lustracions de ratolins i del que podia ser el món d’aquests animalons, però sense una història definida, que es va anar configurant després. En la feina que actualment fan alguns segells d’aquí de recuperar obres clàssiques, sempre hi ha el perill que el contingut quedi desfasat i que, d’alguna manera, es mostrin alguns valors que anys enrere es consideraven importants però que ja no tenen sentit en la realitat d’avui. Aquest no és el cas. Aquells primers dibuixos que va ensenyar Barklem van portar al resultat que ara tenim a les mans: quatre narracions que passen en un llogarret idíl·lic on els seus habitants, uns ratolins adorables, estimen l’entorn natural i el respecten, treballen de valent quan cal, es donen un cop de mà quan les coses van mal dades i, així mateix, celebren les alegries plegats. Al capdavall, es tracta de gaudir de la vida (en comunitat). I nosaltres ens quedem amb aquests valors essencials -l’amor per la naturalesa, la rutina plaent, la companyonia- que cal recordar-nos i compartir amb els infants especialment ara, en els temps (sovint massa tecnològics) que corren.