Crítica
XAVI SERRA

La recerca d’un pare

'Niño prodigio' de Michael Kupperman. Blackie Books. Trad. Regina López Muñoz. 240 pàg. / 19,90 €

La recerca d’un pare / BLACKIE  BOOKS Zoom

Michael Kupperman és un dibuixant que en les seves historietes subverteix la iconografia de la cultura popular parodiant-la amb un sentit de l’humor corrosiu i surrealista que l’ha portat a col·laborar en mitjans com el New York Times o el New Yorker. Però en la seva primera novel·la gràfica, Kupperman canvia totalment d’estil per abordar la relació amb el seu pare, Joel Kupperman, el nen prodigi més famós dels Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial, les seves respostes a preguntes de gran dificultat en el concurs radiofònic Quiz kids van fer d’ell una celebritat que es fotografiava amb actors i músics, feia gires per tot el país i fins i tot protagonitzava pel·lícules. Un èxit que, inevitablement, va acabar devorant la seva infància, i el va convertir en una persona distant i introvertida, decidit a esborrar tot rastre del seu passat com a prodigi infantil.

Però Niño prodigio (Blackie Books) va més enllà del pare de Kupperman i la perversa explotació dels programes de talents infantils; també és la història d’un fill a la recerca d’un pare a qui no coneix i que està començant a dissoldre’s en la boira amnèsica de la demència senil. A través de retalls de diaris i fotografies, Kupperman intenta reconstruir la identitat d’un home que es va passar la vida fugint de si mateix i amagant els sentiments sota una cuirassa protectora. No és un exercici de memòria familiar, sinó un intent desesperat de l’autor per entendre l’origen de la fragilitat emocional que va provocar-li tenir un pare emocionalment absent, refugiat en el seu món interior i capaç de respondre a la pregunta de “Papa, tu m’estimes?” amb un lacònic “A estones”.

Tot i el to desapassionat que Kupperman imprimeix al relat, Niño prodigio és una obra de gran ressonància emocional i d’una profunditat psicològica a l’altura del Fun home d’Alison Bechdel. El dibuix pot semblar rígid i fred, però és extraordinàriament precís a l’hora de transmetre el que vol comunicar i Kupperman és un narrador formidable que equilibra perfectament intimitat personal i memòria històrica. ¿L’única pega de la cuidada edició? La renúncia al preciós títol original: All the answers [Totes les respostes].