Vam conèixer l’austríaca Ulli Lust gràcies a Hoy es el último día del resto de tu vida (La Cúpula, 2011), les memòries de l’estiu en què l’autora, una punk de 17 anys rebel i eixelebrada, s’escapava a Itàlia amb una amiga i un sac de dormir com a únic equipatge, una aventura excitant que acaba sent un malson per culpa del masclisme dels italians i el campi qui pugui d’un submon en què l’heroïna començava a fer estralls. A Cómo traté de ser una buena persona (La Cúpula, 2019), la retrobem a principis dels 90 amb 23 anys i una vida més estable a Viena, on intenta obrir-se camí com a il·lustradora mentre el seu fill de cinc anys viu amb els avis. L’Ulli té un nòvio, el Georg, un actor madur i compromès políticament amb qui té una relació perfecta a tots els nivells excepte el sexual, així que decideixen obrir la relació i anar-se’n al llit amb altres persones. Llavors entra en escena el Kimata, un jove africà amb el qual l’Ulli iniciarà una relació molt satisfactòria sexualment però marcada per la gelosia del noi, que tot i admirar el Georg no suporta compartir una dona amb un altre home.

Cómo traté de ser una buena persona confirma Lust com el gran referent europeu de l’autobiografia en vinyetes: brutal i sense artificis, els seus còmics transmeten l’honestedat de qui no intenta reconciliar-se amb el passat sinó simplement explicar-ho, sense justificar les males decisions ni retratar-se com a víctima. Així, en el còmic conviuen sense problemes l’exaltació eròtica dels polvos salvatges amb el Kimata -amb els dibuixos i composicions més inspirats del llibre- i els episodis de violència masclista i maltractament. Com ja passava a Hoy es el último día del resto de tu vida, Lust té una rara capacitat de contemplar els pitjors moments de la seva vida -fins i tot una violació- amb certa serenor i distància, evitant sempre el sentimentalisme. Els seus còmics no són espais per a l’exhibició narcisista de certa literatura del jo, sinó per a la reflexió sobre la distància que separa el que volem ser i el que som. En el cas de Cómo traté de ser una buena persona, sobre el xoc cultural entre Europa i l’Àfrica, el repte d’estimar dues persones alhora i els perills i plaers d’entregar-se en cos i ànima al desig. Tot plegat, narrat amb un traç ràpid i eficaç, més madur que en l’anterior treball, que ajuda a fer del còmic una lectura ràpida, gairebé voraç. I qui es quedi amb ganes de més pot entretenir-se a explorar Electrocomics, l’editorial online que dirigeix Lust.