Les canadenques Anne Carson i Margaret Atwood, la polonesa Olga Tokarczuk i el kenià Ngugi wa Thiong'o són alguns dels noms que més sonen a les travesses al Nobel de literatura 2019, que es farà públic dijous al migdia per partida doble.

Per primera vegada en gairebé seixanta anys hi haurà dos premis Nobel de literatura: l'Acadèmia Sueca va ajornar el guardó el 2018 per la crisi històrica creada per les acusacions d'abusos sexuals comesos per una figura molt pròxima a la institució. Després d'un ampli procés de reformes, renovació de membres i estatuts, i de la inclusió d'experts externs al comitè elector, la Fundació Nobel va autoritzar que aquest any es donessin dos premis, un per al 2018 i un altre per al 2019.

Amb la intenció de cobrir el buit, la Nova Acadèmia –una entitat creada a Suècia per diversos autors, bibliotecaris i periodistes– va concedir l'any passat un premi alternatiu al Nobel a Maryse Condé, guanyadora d'una votació digital entre quatre candidats proposats prèviament després d'un procés de selecció.

Les llistes prèvies de favorits al Nobel inclouen altres autores, com la xinesa Can Xue, la nord-americana Marilynne Robinson, la russa Liudmila Ulítskaia, la polonesa Hanna Kroll, la sud-coreana Han Kang i la canadenca Margaret Atwood, una habitual de les travesses des de fa anys. En la nòmina de candidats recurrents figuren també el txec Milan Kundera, l'albanès Ismail Kadaré, l'hongarès Péter Nádas, el sirià Adonis, l'australià Gerald Murnane, el noruec Jon Fosse, l'italià Claudio Magris, els nord-americans Don DeLillo i Joyce Carol Oates, el sud-coreà Ko Un i l'austríac Peter Handke.

Entre la sorpresa i la previsibilitat

El romanès Mircea Cartarescu, l'hongarès László Krasznahorkai i el vietnamita Duong Thu Huong també sonen a les cases d'apostes i en els pronòstics dels mitjans suecs.

També apareixen aquí eleccions més comercials, com el japonès Haruki Murakami –gran favorit anys enrere– i el nord-americà George R. R. Martin, autor de la saga en la qual s'inspira la popular sèrie de televisió Joc de trons.

En els últims anys l'Acadèmia Sueca ha optat per eleccions sorprenents, com premiar per primera vegada el reportatge periodístic amb la bielorussa Svetlana Aleksiévitx o guardonanrt el cantautor nord-americà Bob Dylan i el britànic Kazuo Ishiguro.

Però en ocasions anteriors ha optat per noms que ja sonaven amb força, com el turc Orhan Pamuk (2006), o s'ha recuperat d'altres que ja semblaven oblidats, com va passar amb el peruà Mario Vargas Llosa (2010).

Un premi eurocèntric i amb poques dones

Tot i que aquesta institució insisteix sempre que no premia ni literatures ni països, sinó autors, les seves decisions de vegades semblen seguir un criteri de rotació de continents i de llengües, tot i que el predomini històric occidental és aclaparador: el 80% dels guanyadors han nascut a Europa o a l'Amèrica del Nord.

Des que es va crear el 1901 el Nobel de literatura ha distingit 114 autors, dels quals només 14 són dones, i en quatre ocasions el guardó ha estat compartit, l'última vegada el 1974. La llengua anglesa domina el palmarès amb 29 autors guardonats, per 14 autors en llengua francesa, 13 en alemany i 11 en llengua castellana. Javier Marías, un dels noms habituals des de fa anys, sembla en aquesta ocasió l'autor espanyol més ben situat a les travesses, en les quals figura, a més, l'argentí César Aira.