BarcelonaEl cel no és per a tothom, de Marta Rojals, és la novetat més matinera d’aquesta rentrée, i segurament la més esperada, tenint en compte l’enrenou a la xarxa durant els mesos de juliol i agost. Anagrama, que posa a la venda la novel·la el 29 d’agost, va disseminar exemplars del llibre entre periodistes i llibreters, i molts d’ells han contribuït, amb els comentaris a Twitter, Facebook i Instagram, a engrandir encara més el hype de l’autora a qui ningú pot posar cara des que va debutar amb Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011). Quatre anys i mig després de L’altra, Rojals s’aproxima a l’enfrontament entre dues bessones, l’Eva i la Sara, al llarg de 600 pàgines amb una estructura que combina la tensió del present -en què les germanes es veuen obligades a retrobar-se- i flaixbacs que recorren les seves vides, entrellaçades amb les dels pares, el tercer germà, les parelles, els amics, els fills i les trajectòries laborals: l’Eva fa mitja jornada en una consultoria, preocupada per la desaparició de l’Ona, la seva filla gran; la Sara, en canvi, explica la seva relació obsessiva amb els avions rere la qual s’amaga un dels múltiples secrets de la novel·la.

L’empenta creixent de la Setmana del Llibre en Català ha fet que les editorials tinguin a punt bona part de les novetats més destacades de la tardor en llengua catalana coincidint amb l’inici de la cita anual, que enguany comença el 7 de setembre. Entre els títols que s’hi presentaran hi ha El fil invisible (Edicions 62), la novel·la amb què Gemma Lienas va guanyar el premi Sant Joan, i Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa), primer volum de memòries de Joan Margarit. Natàlia Cerezo parlarà del seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades (Rata), i La Campana posarà en circulació La crisi catalana: una oportunitat per a Europa, diàleg entre Carles Puigdemont i Olivier Mouton.

Ficcions en format llarg

Arriben novel·les de Murakami, Schweblin i Núria Perpinyà

Com ja és pràcticament una tradició, Empúries i Tusquets publiquen novetat de Haruki Murakami a l’octubre, poc abans que se sàpiga el guanyador del premi Nobel de literatura, tot i que enguany, i per culpa d’un escàndol a l’Acadèmia Sueca, el guardó no es concedirà. La nova novel·la de l’autor japonès arribarà esglaonadament, a l’octubre i al gener: el primer volum de La mort del comanador, narrat en primera persona per un pintor, arrenca amb l’abandonament de la dona, punt de partida d’una sèrie de trobades amb personatges estranys, situacions rocambolesques i salts temporals.

L’argentina Samanta Schweblin, que va aconseguir aquest juny el premi Shirley Jackson per la traducció anglesa de Distancia de rescate, publica la novel·la Kentukis (Literatura Random House), que vol mostrar el vessant més fosc de les noves tecnologies a partir d’uns ninots amb forma d’animals que són controlats a través d’ordinadors. Tot i trobar-se en situacions d’una gran connectivitat, els propietaris d’aquestes mascotes se senten cada vegada més sols. També Núria Perpinyà, que no publica novel·la des d’ Al vertigen (Empúries, 2013) torna a la ficció -fixant-se també en internet i les xarxes socials- a I, de sobte, el paradís (Comanegra). La protagonista és una addicta al món digital que passa una temporada en una clínica de desintoxicació acompanyada per la seva única amiga. Sara Mesa, que va aconseguir una gran repercussió amb la pertorbadora Cicatriz (2015), torna a la novel·la amb Cara de pan, que Anagrama publica a mitjans d’octubre. En aquest cas explora la relació entre una noia de catorze anys i un home que, després d’una trobada casual en un parc, decideixen continuar veient-se tot i estar trencant un delicat tabú social. Melcior Comes s'aproxima, a Sobre la terra impura (Proa), als Verdera, una família poderosa mallorquina -on hi ha antics falangistes- que es va enriquir fabricant sabates. El protagonista és un escriptor a qui encomanen d'ocupar-se de la mare d'un amic seu, en Leo, una actriu de la nissaga dels Verdera que va portar uns dietaris que amaguen detalls que podrien fer caure l'imperi familiar.

Al setembre arriba la primera novel·la d’Eduardo Mendoza després de rebre el premi Cervantes, El rey recibe (Seix Barral). Està ambientada el 1968, i el seu protagonista és un jove periodista barceloní que rep l’encàrrec de cobrir a Nova York la boda d’un príncep exiliat amb una dona de l’alta societat. A L’ala esquerra, primera part de la trilogia Encegador (Periscopi / Impedimenta), Mircea Cartarescu -que serà a Formentor a finals de setembre- proposa un viatge a través del Bucarest que l’autor va conèixer de jove.

Noves veus d’aquí i traduïdes

Anna Punsoda, Laetitia Colombani, Dan Marshall i Angharad Price

Avalada pel premi Roc Boronat, Anna Punsoda debuta amb Els llits dels altres (Amsterdam), on una traductora de trenta anys fa memòria dels episodis d’infantesa, adolescència i joventut que més han marcat la seva vida. L’editorial promet “una mirada macabra i tendra sobre les primeres relacions familiars, el sexe, l’amistat, els abusos i les addiccions”.

Tot i que La vida de la Rebecca Jones va aparèixer en gaèlic el 2002, la novel·la d’Angharad Price arriba ara en català a Rata. L’autora combina l’evocació lírica de la vida entre les muntanyes de Gal·les amb la crònica del dolor i la vida, i serà a Barcelona per parlar de la novel·la al nou festival Liternatura, que se celebrarà el 20 i 21 d’octubre a Vil·la Joana. Dos nous valors que també estaran d’actualitat aquesta tardor són l’actriu francesa Laetitia Colombani, que debuta en la ficció amb La trena (Salamandra), on explica la vida de tres dones que “viuen en continents diferents però comparteixen el mateix anhel de llibertat”, i Se’ns cremarà la casa (Blackie Books), de Dan Marshall, que parteix de l’experiència de l’autor d’haver de tornar a casa, a Salt Lake City, quan tenia 25 anys, per haver-se d’ocupar dels pares malalts. Dues autores que deixaran de ser inèdites en català pròximament són Rachel Ingalls, amb La senyora Caliban (Minúscula), i Jenny Erpenbeck, amb Les formes del verb ‘anar’ (Angle), una mirada trasbalsadora a la crisi europea dels refugiats.

Narrativa en format breu

Nou llibre de Sergi Pàmies i contes inèdits de Lucia Berlin

L’art de portar gavardina (Quaderns Crema) és el títol del nou llibre de Sergi Pàmies, on parla d’homes divorciats i que han perdut els pares, i també de pares que són utilitzats com a conillets d’Índies pels seus fills. Un vespre al paradís, de Lucia Berlin (L’Altra / Alfaguara), promet més emocions fortes després del seu aclamat predecessor, Manual per a dones de fer feines, que es va emportar el premi Llibreter 2016. En l’apartat de narrativa breu destaca també la traducció per primera vegada de Torn de nit (Males herbes), que Stephen King va publicar en anglès el 1978. King, de qui feia una dècada que no es traduïa res al català, arribarà per partida doble: L’Altra publicarà Escriure. Memòries d’un ofici, on el nord-americà recorda els seus inicis en la literatura, evoca la relació amb la mare i els problemes amb les dones i l’alcohol, i reconstrueix el dia que una furgoneta el va atropellar i va estar a punt d’acabar amb la seva vida. També en clau memorialística, Empúries donarà a conèixer l’inèdit Del desig, on Joan Ferraté va escriure sobre el desig eròtic homosexual i sobre la relació que va mantenir al Canadà amb el jove Daniel.

Club Editor reivindicarà la narrativa breu de Víctor Català: mig any després que arribés el primer dels tres volums, l’editorial barcelonina recollirà La mare Balena i Contrallums, publicats el 1920 i 1930. Un altre narrador destacat, Santiago Rusiñol, tornarà a les llibreries, en aquest cas a través de mitja dotzena d’obres teatrals, que L’Avenç reuneix a Teatre polèmic, entre les quals destaquen Els jocs florals de Canprosa, comèdia que es podrà veure al Teatre Nacional aquesta tardor.

Amenaça de sedició és una antologia d’articles de Maria Aurèlia Capmany, de qui aquest 2018 es commemora el centenari del naixement, preparada per Blanca Llum Vidal per a Ara Llibres. Vidal publicarà també un nou llibre de poemes, Amor a la brega (Pagès), que farà companyia a l’ambiciosa tercera part d’ El furgatori, de Josep Pedrals: al llarg de més de 600 pàgines, Els límits del Quim Porta segueix indagant en el món barroc i juganer de l’autor. En l’apartat de traduccions de poesia destaca el Wallace Stevens versionat per Josep Maria Capilla (Godall); Poemes de cos i d’ànima, de Iehuda Amikhai, traduït per Manuel Forcano (Adesiara), i Un altre temps, antologia de W.H. Auden a càrrec de Marcel Riera (Edicions de 1984).