Literatura
Barcelona

Maria Aurèlia Capmany, una intel·lectual de primera

Cent anys després del naixement de l'escriptora se li dediquen més de 40 actes i reedicions

Maria Aurèlia Capmany / UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI / ARXIU VIDAL-CAPMANY Zoom

“El nostre país ha demostrat a les urnes que té vocació de país normal”. Tot i que aquestes paraules podrien haver estat escrites després del referèndum de l’1 d’octubre o de les eleccions del 21 de desembre passat, van ser escrites per Maria Aurèlia Capmany i incloses a 'Dietari de prudències', publicat per La Llar del Llibre el 1981. “Paraules com aquestes demostren l’actualitat de part de la seva obra –comenta Marta Nadal, comissària de l’any dedicat a l’autora d’'Un lloc entre els morts' i 'La dona a Catalunya'–. Capmany és una de les escriptores més importants del segle XX, i la intel·lectual catalana més gran”.

Són moltes les cares creatives de Capmany, que va néixer el 3 d’agost de 1918 a Barcelona, ciutat on també va morir 73 anys després a causa d’un càncer de mama. I totes elles seran reivindicades durant l’Any Capmany, que ha de ser inaugurat aquest mes de maig al Saló del Tinell, encara que no hi ha una data fixada. “La paraula es troba al centre de tota la seva activitat –recorda Nadal, que és crítica literària, professora de Llengua catalana i Literatura i especialista en Mercè Rodoreda–. Un dels eixos de l’any serà recordar la seva aportació a la novel·la i la narrativa, però també la seva vessant com a assagista i activista, i l’estreta vinculació que va tenir amb el teatre”. Hi haurà un quart vector important, la docència, perquè tal com recorda Nadal, “va tenir un paper important a la vida de la Maria Aurèlia i, en part, la seva manera d’explicar i d’explicar-se rau en la voluntat pedagògica que mai no va perdre”.

Filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany –de qui enguany es commemoren també els 150 anys del naixement–, Maria Aurèlia va estudiar a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, “model d’avantguarda pedagògica”, i després de la Guerra Civil es va llicenciar en filosofia. Tot i que va renunciar a fer carrera de professora a la universitat, Capmany va ensenyar en acadèmies privades i, entre el 1944 i el 1956, a la Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz. Des que va escriure la seva primera novel·la, 'Necessitem morir', a finals de la dècada dels 40, durant els trajectes en tramvia que la portaven de Barcelona a Badalona i viceversa cada dia, l’escriptora va construir una prolífica obra que supera els 50 títols i abasta pràcticament tots els gèneres, des de la narrativa breu ('Cartes impertinents de dona a dona', 1971), el teatre, una de les seves grans passions ('Vent de garbí i una mica de por', 1967), narrativa infantil i juvenil ('Àngela i els vuit mil policies', 1981), assaig ('La dona i la Segona República', 1977) i llibres de memòries, com va fer al díptic 'Mala memòria' (1987) i 'Això era i no era' (1989). També va signar nombroses traduccions d’autors com Simenon, Duras, Balzac, Calvino, Pavese, Pasolini i Proust, aquesta última feta a mitges amb el seu marit, Jaume Vidal Alcover (1923-1991).

Abastar l’inabastable

“La Maria Aurèlia tenia una mirada feliç sobre la cultura –diu la comissària–. Aquest any ens hauria de servir per tornar a mirar-nos un personatge tan inabastable com ella més enllà dels llocs comuns que han contribuït a invisibilitzar-la”. Coorganitzat pel departament de Cultura de la Generalitat –que, a través del pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes, aportarà 40.000 euros–, l’Associació d’Amics i Amigues de Maria Aurèlia Capmany i el departament d’Ensenyament, l’any dedicat a l’escriptora presentarà una quarantena d’actes, que poden créixer en els propers mesos. Entre altres activitats hi haurà un simposi universitari al novembre, organitzat per la càtedra Ferrater Mora, una jornada pedagògica a l’Espai Betúlia de Badalona (19 d’octubre), conferències a càrrec de Marta Nadal, M. Àngels Cabré i Guillem-Jordi Graells, una exposició a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona –amb la data encara per confirmar– i espectacles com el de Carme Sansa, acompanyada de Jaume Mallofré a l’acordió –que es podrà veure al cinema Girona a l'abril– i la reposició de 'Cartes impertinents' al Teatre Lliure, protagonitzada per Rosa Maria Sardà (del 26 de juny a l’1 de juliol). També hi haurà una marató de 12 h de lectura a Cerdanyola el 23 d’abril i la col·locació d’una placa d’homenatge al número 83 de la Rambla, on l’autora va néixer.

Un dels punts destacables de l’Any Capmany són les diverses reedicions que arribaran en els propers mesos. Entre elles hi haurà la novel·la 'Lo color més blau' a Cossetània, l’àlbum infantil 'Gat negre, mala bèstia i salvatge' a Comanegra i l’adaptació teatral d’'Un lloc entre els morts', que publicarà Arola. A més, a la tardor, Ara Llibres publicarà la revisió que la poeta Blanca Llum Vidal està fent sobre els assajos feministes de Maria Aurèlia Capmany.

Maria Aurèlia Capmany Zoom

Maria Aurèlia Capmany

Dues novetats al voltant de Campany

Una biografia de referència i actualitzada

Prenent la definició d’orgasme del diccionari Fabra –“erecció del membre viril”– Maria Aurèlia Campany escrivia el 1966 a 'La dona a Catalunya': “Vaig arribar a la conclusió que els nostres doctes acadèmics o bé no tenien l’experiència de l’orgasme o no la sabien explicar”. Quinze anys abans, Capmany havia començat una fructífera trajectòria com a novel·lista amb 'Necessitem morir', però gràcies a la reflexió feminista es va convertir en una autoritat en la matèria, sobre la qual acabaria escrivint mitja dotzena de títols més. La precisió de l’autora sobre l’orgasme és una de les moltes històries que recull el periodista Agustí Pons a 'Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona', que Meteora publica en una versió corregida i ampliada de l’edició original, apareguda a Columna el 2000, nou anys després de la mort de l’escriptora. Era la tercera de les biografies que Pons publicava, després de la que va escriure sobre Joan Triadú (1994) i la de Pere Calders (1998). “Els meus llibres són per al gran públic, però els faig amb el rigor d’un acadèmic i amb la vocació d’explicar objectivament una època”, deia l’autor fa uns dies.

Entre les influències de Capmany que Pons citava hi ha “Sartre, Camus, Montalbán, Woolf, Proust, Joyce i Duras”, i va remarcar la vigència del seu pensament almenys en tres aspectes: “El catalanisme com a expressió del sentiment popular, l’aposta per la socialdemocràcia entre les ideologies d’esquerra no marxistes i, finalment, la reivindicació dels drets de la dona des de plataformes generalistes i no exclusivament femenines”.

Coberta de 'Quim / Quima' Zoom

Coberta de 'Quim / Quima'

‘Quim/Quima’, tresor ocult del fantàstic català

Des del 2012, Males Herbes ha apostat amb fermesa per les moltes variants del gènere fantàstic. “El primer que ens va parlar de 'Quim/ Quima', de Maria Aurèlia Capmany, va ser l’escriptor Antoni Munné-Jordà –recorda l’editor Ramon Mas–. Ens va dir que era una novel·la pendent de ser reivindicada. La vam buscar i ens va semblar que tenia diversos punts interessants avui, com ara el tractament del gènere i la repassada a la història de Catalunya dels últims deu segles”. Capmany presenta un personatge que, igual que l’'Orlando', de Virginia Woolf –a qui homenatja explícitament–, va canviant de sexe segons el moment. “Quan la societat passa per un bon moment es fa home i quan està en crisi es mostra com a dona –explica Mas–. Capmany va ser una de les escriptores pioneres del fantàstic català, juntament amb Aurora Bertrana. 'Quim / Quima' és una obra netament feminista però no és, en cap cas, pamfletària”. L’any que ve Males Herbes recuperarà un altre tresor ocult del gènere, 'El martell', de Jordi Sarsanedas, publicada el 1956.