Literatura
Barcelona

El prolífic Marc Artigau guanya el premi Josep Pla

Dramaturg, narrador i poeta, a ‘La vigília’ explica la història d’un periodista que escriu una biografia per encàrrec

Marc Artigau, guanyador del premi Josep Pla, i Glòria Gasch, editora de Columna / CÈLIA ATSET Zoom

Marc Artigau, guanyador de la 51a edició del premi Josep Pla de narrativa, dotat amb 6.000 euros, és prou jove per ser considerat un nou valor de les lletres catalanes, però ja ha publicat una desena de llibres de poesia i narrativa i, en paral·lel, ha escrit una desena d’obres de teatre. La vigília -que Columna publicarà al febrer-és la seva primera novel·la en solitari per al públic adult. “Puc semblar simpàtic, però no ho soc -va dir ahir a l’Hotel Palace-. Soc molt pesat i rondinaire”. Potser per això, apel·lant a la primera frase de la novel·la -“és impossible destriar el que un escriu del que un viu”-, va voler recordar “la tristesa i ràbia per viure en un país on hi ha presos polítics i el president i part del Govern estan exiliats”. “La ficció la podem reescriure; la realitat, no”. L’autor va arrencar algun sospir de disgust i Manuel Valls, que era a la taula dels polítics, li va etzibar a la delegada del govern: “¡Pero cómo permites esto! ”

Fa uns mesos, Artigau va donar a conèixer la segona novel·la de la sèrie del detectiu Albert Martínez, Els coloms de la Boqueria, escrita a mitges amb el periodista Jordi Basté. Forma part de l’equip del programa que Basté dirigeix i presenta, El món a RAC 1, on escriu un conte cada setmana. Aquesta és precisament la feina del protagonista de La vigília, presentada al guardó amb el títol provisional de L’habitació de l’estiu : en Raimon es guanya la vida imaginant ficcions radiofòniques mentre comparteix pis amb el seu germà Blai, que arrossega problemes de salut per culpa d’un accident quan era nen, i és en aquest context que rep l’encàrrec d’una dona, la Cèlia, que li ofereix una quantitat de diners important per escriure’n la biografia i millorar-la. En Raimon no s’ho pensa dues vegades i accepta la proposta, tot i que mentre es dedica a prendre notes sobre la vida de la biografiada intentarà descobrir què li amaga. “L’encàrrec amaga alguna cosa més perversa”, va advertir Artigau. A simple vista podria semblar que ens trobem al davant d’una novel·la d’intriga, però el llibre “parla de la capacitat de reinventar-nos els records”.

Nascut a Barcelona el 1984, Artigau va estudiar a l’Institut del Teatre. La seva primera peça teatral va ser La gran festa (2006), que va arribar poc abans d’aconseguir el premi de poesia del Baix Camp amb Primers auxilis (Cossetània, 2007). Aquesta última dècada, Artigau no ha deixat de publicar, guanyant premis com el ciutat de Sagunt en dues ocasions - Ushuaïa (2008) i Les sense ànima (2009)- i el Quim Masó -amb Alba, que s’ha pogut veure fa poc al TNC-, però també debutant en la novel·la infantil amb Els perseguidors de paraules (2016) i la juvenil amb La cova dels dies (2018). “Persistirem una vegada i una altra fins que aconseguim el cercle perfecte”, va dir al final del seu discurs: de moment, el Pla confirma una trajectòria ascendent.