Literatura
Barcelona

'El teu gust', la novel·la en què Isabel-Clara Simó va treballar fins al final de la seva vida

Bromera publica el llibre pòstum de l'autora valenciana, ple de picades d'ullet autobiogràfiques

Isabel-Clara Simó va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes una de les màximes distincions a la trajectòria, l’any 2017 / PERE TORDERA Zoom

El dia que va ser reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2017, Isabel-Clara Simó va assegurar que tenia algun llibre al calaix, però que ja no volia escriure més. Mesos després, el vespre que va recollir el guardó d'Òmnium Cultural, l'autora valenciana va dir que havia canviat d'opinió: el premi l'havia esperonat a tornar a escriure, cosa que no havia deixat de fer des de finals de la dècada dels 70, quan es va donar a conèixer amb els contes d'És quan miro que hi veig clar. Amb una cinquantena de títols, és una de les autores més prolífiques de la literatura catalana contemporània, i ara apareix el seu últim llibre: El teu gust.

"No sé si va començar a escriure El teu gust abans que li diagnostiquessin l'esclerosi lateral, però la malaltia és un dels temes que apareix subtilment a la novel·la", explica Gonçal López-Pampló, editor de Bromera. Simó ha estat un dels puntals del catàleg, amb una vintena d'obres publicades, entre novel·les, reculls de contes i fins i tot una obra de teatre. "Ens agrada que la gran varietat de la producció de la Isabel-Clara quedi representada al nostre catàleg, on només hi falta alguna mostra de la seva part assagística i periodística –explica–. En l'apartat de novel·les, ens honora tant comptar amb històries escrites de forma més convencional i canònica, com és el cas de Júlia [1983], com tenir novel·les més desestructurades i salvatges: El teu gust forma part d'aquesta última categoria".

Misèries de la cultura catalana

El teu gust explica retalls de la vida d'una pintora i escriptora que ha conegut de ben a prop les misèries de la cultura del país. "Llàstima que a la cultura catalana el prestigi l'atorguen uns frívols que creien que la postmodernitat s'allargaria tota la vida, quan va néixer morta", diu la protagonista de la novel·la en un dels moments en què la indignació li fa bullir la sang. "Des que en vam començar a parlar l'estiu passat, sempre a través de correu electrònic, la Isabel-Clara em deia que aquesta era una història de decapitacions –diu l'editor–. Sentimentals, perquè ella perd el cap per enamorament, però també culturals: ella s'estima la literatura i l'art. De fet, és una novel·la amb tantes citacions que l'índex onomàstic final, que l'autora ens va demanar, ocupa quatre pàgines". López Pampló recorda els noms més citats: Rainer Maria Rilke, Pere Quart, Joan Vinyoli i Michel de Montaigne.

"La novel·la ens parla també de l'escissió que es dona en una persona quan el cos comença a deixar de respondre a causa d'una malaltia però en canvi el cap continua funcionant igual que abans –explica López-Pampló–. La cultura, que forma part més del cap que del cos, configura el personatge fins a l'últim moment". Simó, que va enviar l'últim correu sobre la novel·la el dia de Nadal de l'any passat –tres setmanes abans de morir als 76 anys–, insistia en la importància de Fellini en aquest llibre. El cineasta hi apareix a través d'un migmetratge que va rodar sobre un conte d'Edgar Allan Poe, Toby Dammit (1967).

"Quan vaig llegir El teu gust em va impressionar que la protagonista no parla mai de la seva família: ni dels pares, ni dels germans, ni dels fills. Aquest seria un element que es distanciaria de la Isabel-Clara que tots vam conèixer –diu–. Potser és una metàfora de la individualitat extrema. Recordo que una vegada em va escriure que en la vida formem part d'una orquestra però arriba un moment que toca fer un solo. La novel·la mostra aquesta tensió". El llibre tanca una de les trajectòries literàries escrites en català més llegides durant els últims 40 anys, amb llibres com La salvatge (1993), El gust amarg de la cervesa (1999), Si em necessites, xiula (2005) i Homes (2010).