BarcelonaPoca gent sap que la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern de Barcelona és la més antiga d'Europa celebrada al carrer i, tanmateix, eren molts els curiosos que hi passejaven aquest divendres a la tarda. "El llibre de vell és l'hummus del món de l'edició", assegurava Biel Mesquida, el pregoner de la 70a edició de la cita, que ocuparà el Passeig de Gràcia de Barcelona fins al 3 d'octubre.

El poeta mallorquí ha fet un tomb per la fira amb Miquel Iceta, ministre de Cultura del govern espanyol; Jordi Martí, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, i Marçal Font, president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Primer han visitat una exposició sobre llibres censurats, i ha sigut allà on Iceta i Mesquida han intercanviat unes quantes invectives amigables, protegits tots dos per la mascareta reglamentària. Quan Mesquida li ha ensenyat una primera edició clandestina, dissenyada per Quim Monzó el 1974, del seu poemari El bell país on els homes desitgen els homes, el ministre ha preguntat: "És un llibre d'aquell home vell, oi? T'he de tocar una mica el voraviu, Biel". Una mica més endavant, Iceta ha assenyalat un petit volum on es veia el dibuix d'un obelisc que estava fet d'excrements. "La cultura catalana és molt escatològica –ha replicat el poeta–. El cul uneix a homes i dones, és comú a tots nosaltres! Ara se'n parla molt, però jo li vaig dedicar el primer llibre, fa gairebé 50 anys".

La baula més feble del sector

Durant la passejada posterior per algunes de les 36 casetes de la fira, Iceta ha comprat el desè volum de les obres completes de Josep Pla de Destino –que inclou les biografies de Joan Maragall, Josep Pijoan i Francesc Pujols–; el poemari d'Adam Zagajewski Mano invisible, editat per Acantilado, i Atlas occidental, de Daniele del Giudice, publicat a l'emblemàtica col·lecció El Balancí d'Edicions 62. El ministre no s'ha atrevit amb algun dels tresors –a preus poc assequibles– presents a la fira, com ara exemplars de la primera edició de Sol, i de dol, de J.V. Foix; de La pucelle d'Orléans, de Voltaire, o de Viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela; un exemplar de finals del segle XVIII de Les bijoux indiscrets, novel·la eròtica de Diderot, o una traducció francesa del segle XVIII d'El Quixot.

La revolució d'internet

A més de presidir el Gremi, Marçal Font té quinze anys d'experiència professional gràcies a la llibreria Fènix de Badalona, que va començar online, va tenir un local físic i ara torna a vendre només a través d'internet. "A hores d'ara no hi ha cap llibreter de vell que no vengui per internet –diu–. Ha sigut la gran revolució". La crisi del 2008, sumada a l'augment del lloguer dels locals i dels magatzems, ha empetitit el mapa de llibreries de vell catalanes durant l'última dècada. "Resistim per amor a la professió i perquè el llibre de vell continua sent interessant. Té un públic molt transversal", explica. Internet ha ajudat també a "rejovenir" una part dels compradors. "Tots tenen com a mínim un denominador comú –continua Font–: els apassiona una matèria sobre la qual busquen llibres".

Entre les disciplines amb més demanda ara hi ha l'esport, l'entomologia i els escacs. Siguin bibliòfils o lectors corrents, bona part dels visitants de la fira busquen "la sorpresa i l'ocasió". Fins i tot Biel Mesquida s'ha emportat "una primera edició de L'adolescent de sal per només 3 euros". Al seu costat hi havia poemaris de Jorge Guillén i d'altres poetes espanyols que es venien a 1.800 euros. "Algun avantatge hem de tenir els que escrivim en català –bromeja–. Si hagués escrit en castellà, no hauria pogut comprar el meu propi llibre".

"Fa 70 anys que som els custodis del llegat i de la memòria de tots –recorda Marçal Font–. Som la baula més feble del sector, però potser també la més fonamental". Font reconeix que, d'uns anys ençà, les institucions "tenen més estima pel llibre", però el Gremi de Llibreters de Vell ha de "combatre l'oblit". A tall d'exemple, fa memòria de com, "del milió d'euros d'ajuts al sector anunciats al principi de la pandèmia, ni un de sol va anar a parar a les llibreries de vell". Després de denunciar la situació a l'últim ple municipal del juny passat, el gremi –que actualment té una quarantena d'afiliats– va aconseguir dues promeses: "A partir d'ara, els arxius públics i algunes biblioteques ens tindran en compte a l'hora de comprar fons i s'impulsaran també ajuts específics al sector".