Barcelona"Tinc 73 anys i no puc ni vull acceptar la infàmia de la mentida ni de la traïdoria, de la corrupció ni de la impunitat –ha dit aquest migdia Francesc Parcerisas, nou premi Jaume Fuster, a l'Ateneu Barcelonès–. Tampoc l'equidistància dels estiracordetes i els arronsamelics. Hem de desemmascarar la justícia i lluitar al costat de l'emoció i la veritat".

Nascut a Begues el 1944, Francesc Parcerisas és un dels poetes més destacats de la generació literària dels 70. Va debutar el 1966 amb 'Vint poemes civils' i la seva obra primerenca s'aplega al volum 'Triomf del present' (Columna, 1991), que va arribar una mica abans de la publicació de 'Focs d'octubre' (Quaderns Crema, 1992). El llibre que el va consagrar va ser 'L'edat d'or' (Quaderns Crema, 1983), que va aconseguir el premi de la Crítica.

"En Francesc ens va alliberar del bloqueig metafísic que planava sobre la poesia catalana durant els anys 50 i 60 -ha explicat el poeta i assagista Antoni Marí-. Permeteu-me que vagi una mica enrera. Dante és d’una estètica vertical, segurament seguint les petjades de Plotí es va apropant a Déu; Petrarca, en canvi, és una estètica horitzontal, pràcticament va de peus en terra. La poesia d'en Francesc és horitzontal, no diu més del que vol dir".

"Aquest premi arriba en unes circumstàncies escruixidores -ha assegurat Parcerisas-. Ens trobem amb una terrible escomesa repressiva. També amb el mesellisme del socialisme i l’esquerra que a la fi de la dictadura havia participat intel·lectualment en la construcció del país. Em sento, més que mai, al costat dels rapers, dels artistes plàstics, dels joves d’Altsasua, dels CDR, dels polítics empresonats sense judici... Són moments d’una escandalosa involució".

Una generació que el franquisme va perdre

Parcerisas ha compaginat l'escriptura amb la crítica literària i la traducció –s'ha ocupat d''El senyor dels anells', de Tolkien, 'Winesburg, Ohio', de Sherwood Anderson, i els 'Cantos pisans' d'Ezra Pound, entre d'altres–; actualment és professor emèrit de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser degà. L'autor va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes entre el 1998 i el 2004, i entre el 2010 i el 2016 en va ser degà. Entre el 1998 i el 1999 va presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, entitat que concedeix el premi Jaume Fuster des del 2001 i que ha reconegut, entre d'altres, Quim Monzó, Maria Barbal, Feliu Formosa, Joan Margarit, Carles Hac Mor i Jordi Pàmias. "Tant l'Antoni Marí com jo, que hem nascut el 1944, som un bon exemple del que el franquisme va voler aconseguir però sense cap mena d’èxit -ha dit l'autor-. Vam creure i continuarem creient en la llibertat, el cosmopolitisme, la feina ben feta i el rigor de la universitat. Hem cregut en els llibres i la investigació i fins i tot en el misteri de la poesia".

Entre els últims llibres de Parcerisas hi ha els dietaris de 'La primavera a Pequín' (Quaderns Crema, 2013), 'Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció' (Galaxia Gutenberg, 2013) i 'Seixanta-un poemes' (Quaderns Crema, 2014). A finals de maig publicarà un nou volum de prosa autobiogràfica a Quaderns Crema, titulat 'Un estiu'. "És el dietari d’uns mesos de l’any 2014 -ha avançat-. Aquell any van coincidir una sèrie de factors: volia fer uns mesos com un nen, anar a la platja i llegir, però van morir amics de tota la vida com l'editor Jaume Vallcorba i el traductor Manuel Serrat Crespo. Una mica abans havíem perdut el poeta Carles Miralles i el professor Josep Miquel Sobrer, dos companys de tota la vida. Aquest llibre teixeix una mena de desassossec de veure que la gent que t’ha fet companyia i que coneixes de fa temps van morint i et deixant més sol".

El 2015 Parcerisas va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.