BarcelonaL’aventura fantàstica de Selena Soro (Barcelona, 1991) s’explica en dos plans paral·lels: d’una banda, la gosadia de llançar-se sense xarxa al propòsit de ser escriptora; de l’altra, el seu debut literari amb la novel·la de gènere Misteris de la boira. Un doble somni fet realitat.

Era el 2018 quan la jove periodista va abandonar una feina estable de sis anys (al diari ARA, per cert) per dedicar-se exclusivament a escriure una saga de novel·les de gènere. Dos anys després –cinc des que va començar a escriure– aquesta aposta es demostrava guanyadora amb el premi Carlemany per al foment de la lectura i la publicació de la novel·la en un gran segell com Columna. “Tot va ser culpa de Momo de Michael Ende, que parla sobre el temps. Em vaig adonar que no estava fent servir el meu temps de la manera que em feia més feliç. Al cap de quinze dies exactes vaig deixar la feina. Havia de fer un pas bèstia, un trencament, no em valien unes vacances”, recorda. Les lectures d’aquella època també van marcar la seva escriptura. Va rellegir els llibres que li havien agradat quan era adolescent –La matèria fosca de Philip Pullman, la saga de Harry Potter, La història interminable de Michael Ende...– i va decidir que volia fer sentir la mateixa emoció als joves: “Vull crear personatges que la gent estimi com jo estimo aquests, com si fossin reals”. Un conte que havia escrit quan anava a l’institut a Sort, i que passava sota una capa de boira, va ser l’embrió de tot.

La protagonista de Misteris de la boira és la Gala, una nena de 13 anys maldestre i insegura que viu a Mins, un poble aïllat per una boira que s’ho menja tot. La mort de la mare, l’avorriment i una missió misteriosa l’empenyen a sortir amb barca per veure què hi ha més enllà. Així descobreix el seu amic Ciaran i també la Terra Fosca, on el govern del malvat Kavega ha prohibit estimar. Però també acaba sabent que hi ha els rebels Arbis que lluiten des dels boscos i la clandestinitat. Com és habitual, vida i novel·la s’entrecreuen. Soro ha crescut en una llar amb dues mares i precisament volia pal·liar la falta de referents incloent més diversitat sexual a la seva novel·la. Per això se li va ocórrer escriure sobre la idea de l’amor universal: “Quina és la millor manera de donar valor a l’amor que prohibir-lo a tothom?”, es va dir. El tirà de la Terra Fosca veta l’amor per mantenir un ordre. “Al tirà li interessa l’amor perquè trobar la manera de controlar una cosa incontrolable et dona un poder increïble”, explica. Soro s’ha inspirat en el franquisme per imaginar el mal, però amb dosis de fantasia i corbs. “La història s’ha construït sola i de manera intuïtiva”, afirma Soro, que es considera una escriptora de brúixola, que crea el món a mesura que el va escrivint.

També és protagonista de la novel·la la naturalesa (i un gat). L’autora ha viscut en llocs molt diferents, sobretot al Pirineu: “Quan era petita, el metge més pròxim el teníem a dues hores. Si la meva vida fos un llibre, cada capítol seria els paisatges on he viscut, perquè m’han influït tant com les persones”, afirma. Quan va decidir escriure, va marxar de Barcelona i se’n va anar a viure en una cabana al bosc. Una cabana que és igual que un dels escenaris que ja havia imaginat al seu manuscrit. Des d’aquest racó de món té entre mans la continuació de la novel·la. Una altra fantasia que ja sap que serà realitat.