BarcelonaLa sensació que el món se’n va pel pedregar ja perseguia Amin Maalouf (Líban, 1949) abans de la pandèmia. Després de publicar l'any passat El naufragio de las civilizaciones (Alianza), a l’escriptor libanès li va quedar fixada al pensament la idea que la humanitat avançava cap al desastre. I, com que no se la podia treure de sobre, va decidir escriure una novel·la per imaginar un futur més lluminós. Uns germans inesperats (Alianza) neix davant “l’angoixa de veure la humanitat tal com és avui”, amb una història mundial “plena de mancances”, explica Maalouf des de París. En comptes de deixar-se vèncer per la foscor, l’escriptor va submergir-se en un relat “on passa una cosa espectacular” que servirà per redreçar el rumb de la civilització.

Inevitablement, el punt de partida del llibre convida a pensar en tot el que estem vivint aquests dies i en com serà el món després de la pandèmia. “Estic convençut que alguna cosa s’està acabant i en comença una de diferent”, diu l'escriptor, que veu aquest 2020 com “un any en què la humanitat està en pausa” i subratlla que “això no passa sovint”. Per això, convida tothom a aprofitar-ho. “Estic consternat veient l'evolució del món. A tot arreu hi ha un increment de les tensions, curses armamentistes i la incapacitat perquè pobles diferents convisquin. Necessitem repensar, reimaginar i reinventar el món”, sentencia l'escriptor. I per fer-ho, ell tria el camí de l'optimisme.

A la novel·la –traduïda al català per Anna Casassas i al castellà per María Teresa Gallego i Amaya García–, els dos únics habitants d'una petita illa de la costa atlàntica viuen completament aïllats l'un de l'altre fins que tots els mitjans de comunicació deixen de funcionar i es troben. Construïda en forma de thriller, la història s’emmiralla en el miracle d'Atenes –el moment en què Grècia va viure el naixement de la democràcia, el teatre i la filosofia– per imaginar que la humanitat pot experimentar un episodi similar en l'actualitat, en aquest cas propiciat per una apagada tecnològica. “Aquell floriment inesperat a la Grècia antiga sempre m'ha fascinat. Quan penso en una civilització que ens ajuda a sortir de l'impàs en què ens trobem, em venen al cap els atenencs del segle VI aC”, assenyala Maalouf. Ell entén la literatura com una eina per transmetre esperança, i així ho ha aplicat a la novel·la. “Un escriptor desesperançat respecte al món, que cregui que no hi ha futur, és inútil per a la humanitat. Fins i tot quan no es veu la llum al final del túnel, cal imaginar-la i creure que tard o d'hora arribarà”, assegura.

"L'ambient del món s'enverina"

Malgrat la necessitat de refugiar-se en l'optimisme, Maalouf toca de peus a terra i es mira de cara els problemes del planeta. A finals del segle passat va encunyar el terme identitats assassines per referir-se als fanatismes religiosos, i la decapitació del professor Samuel Paty a França el mes passat revela que, sobre aquesta qüestió, encara queda molt per avançar. “Els esdeveniments a França són realment inquietants. Des de fa sis o set anys, la força de l'Estat Islàmic ha remès, però el fanatisme i la criminalitat han continuat”, lamenta. ¿Hi ha cap manera d'acabar amb aquesta violència? Maalouf creu que sí. “Aquest tipus de terrorisme residual, de persones joves molt influïdes que ataquen objectius fàcils amb armes poc sofisticades, és terriblement difícil d'impedir. Espero que hi hagi un combat veritable per frenar aquests atacs amb un control social de l'entorn mateix d'on procedeixen els atacants. Han de ser condemnats des de l'origen, per assecar l'aigua on viu el peix del terrorisme”, diu l'autor.

Fa anys que, tant des de l'assaig com des de la ficció, Maalouf apel·la a la tolerància i a la convivència entre cultures, i no renuncia a aquesta lluita constant, tot i que li costa veure'n la sortida. “Les relacions entre persones d'orígens diferents a totes les societats actuals no milloren. Més aviat s'estan deteriorant i l'ambient del món s'enverina”, apunta l'escriptor. La situació actual del Líban també l'empeny a desitjar un futur millor. “Hi ha una profunda crisi econòmica. La població es manifesta, però no aconsegueixen canviar el sistema, que és absolutament incompetent i difícil d'arrencar del país. És com una capa de plom que ningú pot expulsar, malgrat que tothom és conscient dels danys que provoca”, explica. Davant de tot plegat, només pot fer una crida a l'esperança. “Tot el que està passant és una advertència que ens fa la història –afirma-. Si seguim per aquest camí, avancem cap a confrontacions i crisis infinites. Però hi ha vida després del naufragi. Només cal repensar-la i reconstruir-la”.