BarcelonaVíctor García Tur ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la amb L'aigua que vols, que gira al voltant del referèndum d'autodeterminació del Quebec el 1995. Les setmanes prèvies a la consulta, una família es reuneix en una cabana que queda a la vora d'un llac per celebrar l'aniversari de la mare. Allà, els quatre fills de la protagonista aniran mostrant a poc a poc les seves tensions, personals però també polítiques. El premi, que s'entrega aquest vespre a la cerimònia de la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, està dotat amb 60.000 euros i serà publicat per Enciclopèdia Catalana al febrer. El jurat del Sant Jordi ha reconegut la novel·la de García Tur "perquè es tracta d'una obra amb estructura circular brillant, per la bona caracterització dels personatges, pel joc de símbols que enriqueix l'univers narratiu, pel joc de veus i per l'aposta formal al servei d'un tema complex".

García Tur ha pujat a l'escenari del Teatre Nacional, escenari de la Festa de les Lletres Catalanes, amb una mascareta del moviment ecologista i contra el canvi climàtic Rebellion or extinction. "L'aigua que vols convida els lectors a una festa -ha explicat-. La família es troba per celebrar l'aniversari de la mare. És una novel·la sobre allò que no diem o que no som a temps de dir. La família del llibre és disfuncional, però no és catalana, sinó quebequesa". García Tur ha plantejat la novel·la com "un joc de les set diferències entre Catalunya i el Quebec". "Des de l'independentisme o des de l'activisme tendim a emmirallar-nos en altres realitats, sigui la quebequesa, l'escocesa o la basca, i veiem que no acaba de coincidir amb nosaltres -ha dit-. Malgrat que la novel·la passi als anys 90 del segle passat, en un lloc com el Quebec i que els problemes climàtics siguin molt menors que ara, L'aigua que vols parla de nosaltres".

Repòquer de premis

Amb només 39 anys, García Tur ha aconseguit una fita a l'abast de pocs escriptors: guanyar cinc premis literaris amb els cinc llibres que ha publicat fins ara, començant amb els contes de Twistanschauung -premi Documenta 2009- i arribant al cim del premi Sant Jordi onze anys després. Entremig hi ha el premi Marian Vayreda 2016 per Els ocells, el Just M. Casero 2018 per Els romanents i el Mercè Rodoreda 2019 per El país dels cecs.

La 70a Nit de Santa Llúcia ha estat presentada pel YouTuber i humorista de 20 anys Long Li Xue, amb un intent d'aconseguir que no fos "una gala per a boomers", com li havia dit un amic quan li van oferir ser el mestre de cerimònies. "És la primera vegada que la Nit de Santa Llúcia la presenta... algú amb brackets -ha començat Long-. L'última vegada que devíeu veure un xinès a dalt d'un escenari devia ser a Port Aventura".

El Sant Jordi és un dels premis a obra inèdita més ben dotats i prestigiosos del panorama català. És la cirereta de la Festa de Santa Llúcia, que ha distingit moltes altres obres literàries, com ara El pèndol, d'Anna Gas, guanyadora del 23è premi Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 6.000 euros. L'autora barcelonina, de 24 anys, s'ha convertit en l'autora més jove guardonada amb el Rodoreda -dotat amb 6.000 euros- gràcies a unes històries que parlen de l'enfonsament de la família, del llast d'una herència que condemna i de les corporalitats fràgils en exposició contínua. "Crec en la literatura com una aposta política, un reclam de llibertat i un agent potentíssim per continuar de manera sòlida", ha dit l'autora, després de recordar que en un "any de malaltia i tancament", els que n'han sortit més malparats han estat "els més vulnerables i privats de drets". Assegura que els personatges del llibre assumeixen aquestes fragilitats".

El retorn d'un poeta

El premi Carles Riba, dotat amb 3.000 euros, ha estat per a l'escriptor i traductor Miquel Desclot (Barcelona, 1952) gràcies als sonets de Despertar-me quan no dormo. “En primer terme, ens amenaça asprament un virus que ens tanca a casa perquè ens voldria matar per asfíxia -ha dit-. Alhora, ens amenaça, no menys asprament, un altre virus que ens tanca a la presó perquè no gosa fer el que de debò voldria, que és afusellar-nos. I encara ens corca mortalment un tercer virus, que ens tanca a la masmorra de la nostra pròpia misèria de poble mesquí que abans que unir-se per la llibertat s'estima més una esclavitud enfangada en una ignominiosa renyina constant. He de dir que allò que mes em terroritza és aquest tercer virus, i m'esgarrifa pensar que només tindrem vacuna per al primer”.

Desclot, que va debutar el 1971 amb Ira és trista passió -premi Amadeu Oller-, no publicava cap llibre de poesia des del 2006, any en què va aparèixer Fantasies, variacions i fuga. Durant l'última dècada, Desclot ha publicat també les traduccions del Cançoner de Petrarca, un volum de traduccions d'obres teatrals de Shakespeare i la poesia completa de Vincenzo Cardarelli.

Reivindicació dels autònoms, "obrers de la cultura"

El premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per a Els pòstits del senyor Nohisoc, de Tina Vallès (Barcelona, 1976). Explica la relació entre una nena, la Clàudia, i el seu nou veí, un home enigmàtic que es comunica a través de post-its. "La literatura infantil i juvenil no és la segona divisió de la literatura adulta -ha dit l'autora-. Sense Carbó, Sorribas, Vallverdú i Canela, entre altres, molts dels que escrivim en català ara no ho faríem". Vallès ha recordat també que "els autònoms del món de la cultura som els obrers: tingueu-nos en compte, si caiem nosaltres caiem tots".

En la categoria de narrativa juvenil, el premi Joaquim Ruyra ha reconegut l'actor, escriptor i dramaturg Rubèn Montañá Ros per Les esferes del temps, un homenatge a la ciència-ficció del segle XIX i a l'imaginari de la literatura gòtica ambientat a la Barcelona vuitcentista. "La novel·la no va prendre forma fins la primavera passada -ha recordat Montañá-. Tinc molta sort de poder-me dedicar a l'escriptura i el teatre. No puc deixar de repetir que la cultura és segura, a part d'alimentar la ment i l'ànima, també alimenta famílies".

Els editors Chad W. Post i Jill Schoolman han rebut el Premi Internacional J.B. Cendrós per la qualitat de les obres literàries catalanes que han incorporat als seus catàlegs. Finalment, el premi Muriel Casals de comunicació ha estat per al col·lectiu On Són les Dones, per la seva tasca a l'hora de reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat. "Esperem que no calgui que passin disset anys més perquè una dona guanyi el Sant Jordi -ha recordat Marcel Mauri en el seu discurs (des que Carme Riera va rebre el Sant Jordi el 2003, no l'ha rebut cap més dona), abans d'adreçar-se a Jordi Cuixart-. El teu empresonament és la derrota de l'Estat, pesarà com una llosa als que ho accepten i ho avalen".