El premi Rodoreda a El pèndol, primer recull de relats d’Anna Gas, converteix l’autora barcelonina en la guanyadora més jove del certamen. Quan se li menciona, no li fa cap gràcia, i té raó: “Tinc 24 anys i gairebé dos mesos, sí, però El pèndol és el tercer llibre que publico”. Va debutar el 2017 amb el poemari Crossa d’aigua (Fonoll) i l’any passat va publicar Llengua d’àntrax a Edicions del Buc. “El primer conte el vaig escriure el 2015, quan encara tenia 18 anys -recorda-. Des de llavors, però sobretot l’any passat i aquest, he anat escrivint amb unes mateixes idees al cap. Parlo de corporalitats fràgils, de coses pertorbadores... diria que hi ha una certa foscor recurrent en tot el llibre”.

Gas explora “el mal funcionament de certes relacions familiars i personals”. A vegades tira cap als detalls pertorbadors, com passa en els relats on aborda “situacions quotidianes sexuals de violència no explícita”. En d’altres, l’evolució de la trama gira cap “a l’exageració i la paròdia”. “El llast dels orígens és un altre dels punts importants del llibre -afegeix-. Els personatges d’El pèndol tendeixen al blanc o al negre. Pot haver-hi perpetuació dels models o un intent de trencament”.

De Rodoreda a Lanthimos

El premi Mercè Rodoreda, dotat amb 6.000 euros, serà publicat per Proa al febrer. Entre els narradors que Anna Gas llegeix amb assiduïtat hi ha, per sobre de tot, justament Mercè Rodoreda. També destaca Pere Calders i Quim Monzó. “Hi ha un director grec, Iorgos Lanthimos, que uns amics em van recomanar perquè deien que el seu món tenia punts en comú amb el meu -explica-. Vaig veure dues de les seves pel·lícules, Caní i Llagosta, i em va semblar que tenien raó”. Si és així, el lector tindrà més d’un malson llegint-la.