BarcelonaMiquel Desclot, guanyador de l’últim premi Carles Riba, no publicava cap llibre de poesia des del 2006, quan va aparèixer Fantasies, variacions i fuga (El Bordiol). “Si he canviat d’opinió és perquè el meu fill, que és lletraferit, m’hi ha forçat”, admet l’autor i traductor, de 68 anys i amb una llarga trajectòria.

“Despertar-me quan no dormo inclou una cinquantena d’aproximacions de sonet, escrites al llarg de molts anys -diu-. El més antic és del 1983, i el més recent, d’aquest 2020”. Desclot, que també ha publicat narrativa per a adults i infantil i juvenil, explica que Despertar-me quan no dormo -que publicarà Proa al febrer- no és un llibre unitari. “He escrit aquests poemes per motivacions molt diverses -reconeix-. N’hi ha de dedicats a amics meus, escriptors, poetes i escultors, i d’altres que són de temàtica més íntima. L’únic que els uneix és la intenció de cenyir-me als catorze versos”.

El volum de poemes anirà acompanyat, també el 2021, d’una nova traducció de l’autor, que al llarg dels anys ha versionat, sempre en català, Shakespeare, el Cançoner de Petrarca, Goethe i Jacques Prévert. “L’editorial Vitel·la llançarà un volum d’unes 350 pàgines de poesia anglesa i americana traduïda, que portarà per títol La bella dama sense pietat”, avança. Aquest 2020 ha arribat la seva traducció de la poesia completa de Vincenzo Cardarelli, La vida l’he castigada vivint-la (Adesiara).