Obituari
ARA / EFE
París

Mor l'escriptor i acadèmic francès Jean d'Ormesson als 92 anys

Va publicar més de 40 llibres i va arribar a dirigir 'Le Figaro' entre 1974 i 1977

Jean d'Ormesson, autor de 'La gloire de l'empire' / GALLIMARD Zoom

L'escriptor, periodista i acadèmic francès Jean d'Ormesson ha mort aquesta matinada als 92 anys a causa d'una crisi cardíaca al seu domicili de Neuilly-sur-Seine, ciutat limítrofa amb París, ha indicat la seva família. En un missatge divulgat als mitjans, la seva filla, l'editora Héloïse d'Ormesson, ha subratllat que el seu pare "sempre havia dit que se n'aniria sense haver-ho dit tot, i ha sigut avui. Ens deixa llibres meravellosos".

D'Ormesson havia nascut en una família d'arrel aristocràtica el 16 de juny del 1925 a París, i el fet que el seu pare fos diplomàtic el va portar a viure durant la seva adolescència i joventut -després d'haver passat la infantesa en un palauet- en països com Alemanya, Romania o el Brasil. Va estudiar a la prestigiosa Escola Normal Superior de la capital francesa poc després del final de la Segona Guerra Mundial i es va especialitzar en lletres, història i filosofia abans de fer el seu servei militar en una ordre paracaigudista i iniciar la seva vida activa.

El 1950 es va convertir en secretari general del Consell Internacional de la Filosofia i de les Ciències Humanes en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), de la qual va arribar a ser president el 1992.

Periodisme i literatura

Des de començaments de la dècada dels 50 va iniciar la seva carrera a la premsa amb la publicació d'articles a 'Paris Match', 'Nice Matin' o 'Ouest France'. Va ser també durant molts anys un dels impulsors de la revista 'Diogène' -en què va fer fins i tot de redactor en cap-, creada pel filòsof Roger Caillois i especialitzada en ciències humanes.

Però el que veritablement el va fer conegut en la seva faceta de periodista va ser el seu pas per 'Le Figaro', controlat en aquell temps en part pel pare de la seva dona, Françoise Béghin, hereva d'un gran industrial sucrer. Va arribar a ser director d'aquest diari conservador i director general de 1974 a 1977. Com a escriptor, el 1956 es va estrenar amb 'L'amour est un plaisir' ['L'amor és un plaer'] i des de llavors va publicar una quarantena de llibres, entre els quals destaquen 'La gloire de l'empire' ['La glòria de l'imperi'], 1971; 'Au plaisir de Dieu ['Segons la voluntat de Déu'], 1974, i 'C'est une chose étrange à la fin que le monde' ['El món és una cosa estranya'], 2010.

El 1973 l'Acadèmia Francesa el va convertir en un dels seus membres, el més jove en aquells moments, com a successor de Jules Romain al seient número 12.

Un autor conservador

Políticament es va situar durant tota la vida a la dreta, primer com a admirador del general Charles de Gaulle. El 2007 va explicitar el seu suport a Nicolas Sarkozy en les eleccions que el maig d'aquell any el van convertir en president de la República. Jean d'Ormesson havia explicat en una entrevista com va lluitar contra el càncer que se li havia diagnosticat a principis del 2013 i la seva actitud davant la malaltia: "No he pensat mai en la mort. Pensava únicament a curar-me. Vaig posar totes les meves forces a curar-me".

El seu últim llibre, l'autobiografia 'Je dirai malgré tout que cette vie fut belle' ['Diré malgrat tot que aquesta vida ha sigut bella'], li va servir per, amb la seva sempiterna ironia, afirmar que se sentia com un "antidepressiu literari" que com a tal mereixia que la seva obra fos reemborsada per la Seguretat Social. D'Ormesson ha continuat escrivint fins al final de la seva vida. De fet, ha deixat una novel·la inèdita que apareixerà a Gallimard el gener del 2018, 'Et moi, je vis toujours' ['Encara soc viu'].