LITERATURA
Llegim Actualitat 14/06/2019

Bernhard Schlink torna a l’Alemanya més fosca

L’autor d’‘El lector’ presenta nova novel·la, ‘Olga’, una història d’amor a la primera meitat del segle XX

Jordi Garrigós
3 min
L’escriptor alemany  Bernhard Schlink ha presentat la seva nova novel·la a Barcelona.

BarcelonaBernhard Schlink (Bielefeld, 1944) encara se sorprèn de tenir lectors fora del seu país. “Faig llibres molt alemanys”, diu. A Catalunya, com a la resta d’Europa, en té a cabassos, sobretot arran de l’èxit d’El lector (Anagrama, 1997), la novel·la que va consagrar-lo arreu del món, portada al cinema per Stephen Daldry amb Kate Winslet, que va guanyar l’Oscar a millor actriu. L’autor ha visitat Barcelona per presentar la seva última obra, Olga, també publicada perAnagrama, on és considerat “un dels grans autors de la casa”, segons Sílvia Sesé, la seva editora en castellà. En la nova novel·la, l’escriptor torna a posar el focus en la història de l’Alemanya de la primera meitat del segle XX, aquesta vegada en els ulls i la vida d’una nova protagonista femenina, l’Olga, el personatge sobre el qual gira tota la trama.

“És una noia que pertany a una generació de dones alemanyes que va viure molt per sota de les seves possibilitats”. L’autor germànic construeix una història d’amor a través d’una persona amb grans dificultats per tirar endavant pel fet de ser noia i de classe obrera. Tot i que la protagonista d’aquesta novel·la aconsegueix ser mestra d’escola, la sensació que li queda al lector és que “podria haver arribat molt més lluny”, diu Schlink, que amb Olga torna a insistir en la seva afició perquè la història sigui el teló de fons de les seves obres.

En aquest cas, el context és el d’un país on es palpa l’ànsia: “No pots desenvolupar un personatge sense descriure el temps i lloc en què passa l’acció”, opina. I el que es troba l’Olga és una Alemanya que ja no en té prou amb l’estat nació: s’han passat “tant de temps anhelant-lo” que quan per fi l’aconsegueixen ja volen molt més. Així s’explica el colonialisme i les dues guerres mundials que viurà el país centreeuropeu.

Contra el Führer

De la mateixa manera que a El lector hi ha un protagonisme essencialment femení que conviu amb el Tercer Reich, a Olga el creador manté els mateixos patrons però creant els personatges des d’un punt de vista diferent: mentre la Hanna Schmitz havia comès crims terribles en nom del Führer, l’Olga és contrària al règim de Hitler. No és una operació de blanqueig del nazisme; Schlink considera que en aquell moment a Alemanya “va haver-hi de tot”, també “gent que va oposar resistència i gent que no hi estava a favor però que no volia problemes i tirava endavant com podia”, raona. En aquest segon grup militaria l’Olga, una noia que observa sense opinar, intentant comprendre el món a través de la mirada humana i el silenci.

A l’altre costat de la trinxera hi ha el Herbert, el seu amant, un home d’acció que representa un impuls incontrolat que no acabava bé, una metàfora de la trajectòria que va seguir Alemanya durant bona part del segle passat. Una història d’amor enmig dels anys més foscos que han vist mai Europa i que descobreix al lector que, malgrat tot, “també hi havia bones persones”.

Combatent el fantasma de la ultradreta europea

Acostumat a ambientar les seves novel·les en la convulsa història d’Alemanya, Bernhard Schlink ha mostrat preocupació per l’auge de l’extrema dreta a Europa i especialment al seu país. L’escriptor, que és militant del partit socialdemòcrata, ha assegurat que és participant en la política que es combat aquests moviments. “S’ha de fer alguna cosa per frenar l’extrema dreta a Europa, és realment trist el que està passant”, ha explicat a Barcelona. Tot i això, ha reconegut que l’ombra del feixisme és “menys fosca” ara que fa 30 o 40 anys. L’escriptor, que viu entre Alemanya i els Estats Units, ha recordat com va viure la seva família el Tercer Reich: “La meva padrina va ser detinguda 17 vegades per haver-se negat a fer classes sobre la raça”. Schlink no ha volgut pronunciar-se sobre les comparacions que alguns mitjans fans entre l’independentisme català i el nazisme: “És un moviment en què també hi ha l’esquerra”, s’ha limitat a dir.

stats