Literatura
Llegim  /  Reportatges 30/09/2022

La proesa de publicar la 'Recerca' de Proust en català

Amb la publicació d'el segon volum d''El temps retrobat', Viena culmina un projecte editorial de 15 anys

5 min
Museu Marcel Proust els retarts a la pared

Barcelona"Durant molt de temps me'n vaig anar a dormir d'hora". Així arrenca la traducció de Josep Maria Pinto d'A la recerca del temps perdut, l'obra mestra de Marcel Proust , que Viena ha publicat en catorze volums des del 2009. La segona part d'El temps retrobat culmina el projecte editorial més ambiciós de l'editorial barcelonina dirigida per Isabel Monsó i Enric Viladot. "La Recerca vol una mica de paciència lectora, perquè és una novel·la que ens demana desaprendre a llegir com llegim actualment, buscant informació i una acció constant –explica Monsó–. Si aconsegueixes deixar-te impregnar per l'estil de Proust, l'experiència és única. Hi ha poques obres que puguin considerar-se eternes. La Recerca és una d'elles".

La fascinació per Marcel Proust a Catalunya no és, ni de bon tros, recent. La primera traducció parcial que va aparèixer de la novel·la la va signar Jaume Bofill i Ferro per a Proa l'any 1932. El poeta i crític literari va optar per Un amor de Swann, segona part del primer volum, Pel cantó de Swann, que l'editorial Grasset havia publicat per primera vegada en francès el 1913 i Gallimard, en versió corregida i augmentada, el 1919. Des de llavors hi ha hagut més traduccions parcials, com la de Joan Casas (El temps retrobat, Edicions 62, 1986) i Carles Llorach (Pàgines escollides, Funambulista, 2012), i una de sencera, que va començar Jaume Vidal Alcover i que va haver d'acabar Maria Aurèlia Capmany a causa de la mort del primer. La va publicar Columna en tres volums el 1990, però va ser "controvertida perquè hi havia molts mallorquinismes", diu Isabel Monsó. La primera frase, recorda ara, ja posava a prova els lectors: "Durant molt de temps, em vaig colgar dejorn".

"Proust és dels autors que genera més bibliografia mundialment. Si t'agrada, t'absorbeix completament i et pot arribar a desbordar", explica Valèria Gaillard, que el 2007, i en paral·lel a Josep Maria Pinto, va començar a traduir la Recerca. La seva versió es va començar a publicar una mica més tard: Pel cantó de Swann va aparèixer el 2011 a Labutxaca, A l'ombra de les noies en flor el 2013, i a partir del 2019 es va rellançar el projecte des de Proa, amb la publicació d'El costat de Guermantes (2019) i Sodoma i Gomorra (2021). "Ara estic treballant en el cinquè volum, La presonera. L'he d'entregar abans de l'estiu de l'any que ve", diu Gaillard.

Un exemple de les proves corregides per Marcel Proust d'un dels llibres de la 'Recerca'

Un projecte faraònic

L'equip de Viena ha optat per dividir els set llibres de la Recerca en catorze volums. "Volíem trencar amb la manera com normalment es presenta Proust als lectors –comenta Isabel Monsó–. Així, cadascun dels nostres volums té entre 200 i 300 pàgines". La constància de Viena ha estat una de les claus de l'èxit de l'aventura. "Tret del 2012, hem publicat un Proust cada any a la col·lecció El Cercle de Viena –afegeix–. La idea inicial era només fer Combray i Un amor d'en Swann, però la bona acollida ens va animar a continuar". Proust va escriure la Recerca entre el 1908 i el 1922, i els set llibres de la novel·la van aparèixer entre el 1913 i el 1927 (els últims tres van ser a títol pòstum). L'escriptor va acabar les correccions d'El temps retrobat pocs dies abans de morir, el 18 de novembre del 1922, als 51 anys. "La nostra intenció era acabar la Recerca coincidint amb el centenari de la mort de Proust, per això aquest 2022 hem publicat, excepcionalment, els dos últims volums", continua Monsó.

La ingent producció acadèmica sobre l'obra de Proust creix en paral·lel als assajos, inèdits i textos de caràcter divulgatiu sobre l'escriptor. Només aquest 2022 s'han publicat Proust: guía de la 'Recherche', d'Alberto Beretta Anguissola (Elba) i l'inèdit de Roland Barthes Marcel Proust (Paidós). També el recull d'articles de Proust Los salones y la vida de París (Espuela de Plata) i Los setenta y cinco folios y otros manuscritos inéditos (Lumen): escrits entre el 1907 i el 1908, permeten endinsar-se en els primers esbossos del que acabaria sent, més endavant, la Recerca.

A mitjans d'octubre arribarà també el cinquè volum de Recerques, la revista-llibre anual de la Societat d'Amics de Marcel Proust. "S'hi podran llegir, entre altres coses, articles de Nora Catelli, Xavier Nadal, Norbert Bilbeny, Valèria Gaillard, Francesc Parcerisas i Glòria Farrés, i alguns textos sobre Proust escrits dècades enrere, en aquest cas de Theodor W. Adorno i Marià Manent. Hi afegim també la necrològica que en va publicar La veu de Catalunya", avança Francesc Garreta, coordinador de la revista des dels seus inicis i, fins fa cinc anys, professor de literatura de la Universitat Ramon Llull.

La Societat d'Amics de Marcel Proust va néixer el 2015 amb la intenció de rellegir, reivindicar i divulgar el llegat de l'escriptor francès. "Va ser una iniciativa de l'advocat, economista i escriptor Amadeu Cuito, un gran proustià que va heretar la passió per la Recerca del seu pare, Ferran Cuito –recorda Valèria Gaillard–. Som una setantena de membres i ens reunim una vegada al mes a Laie".

A més de preparar i publicar Recerques, la Societat d'Amics proposa i impulsa activitats al voltant de l'obra i la figura de Proust. Amb motiu del centenari de la mort han ajudat a tirar endavant l'exposició Lluís Marsans i Proust a Catalunya, que es podrà visitar a la Fundació Vila Casas de Barcelona a partir del 20 d'octubre, presentaran l'esperada tria de la correspondència de l'autor, a cura d'Estela Ocampo i que publicarà Acantilado, al Born Centre de Cultura i Memòria el 18 de novembre, i organitzen un cicle a la Filmoteca durant el mes de desembre, on es podran veure adaptacions de Proust dirigides per Raoul Ruiz, Chantal Akerman, Guy Gilles, Giorgio Treves i Cristophe Honoré. "Portarem també, a l'Ateneu Barcelonès, el 29 de novembre, una gran especialista en Proust, Mireille Naturel –diu Gaillard–. I ens agradaria que pogués venir, de cara al 2023, una altra estudiosa de la seva obra, Isabelle Serça".

Tot apunta que el culte a Proust continuarà viu a Catalunya durant els pròxims anys. A més de la publicació dels tres volums finals de la traducció de Gaillard de la Recerca a Proa, Viena té previst continuar completant l'obra de l'escriptor: potser el pròxim pas és una antologia de la correspondència en català, o la traducció d'una de les moltes biografies i estudis al voltant de la Recerca.

Una de les vitrines del Museu Marcel Proust

CINC CURIOSITATS SOBRE PROUST I LA 'RECERCA'

1.

Un autor milionari

La fortuna que va heretar Marcel Proust el 1905, quan tenia 36 anys, va ser d'1,5 milions de francs, que es correspondria a 6 milions d'euros actuals. L'afició al joc va fer minvar notablement el seu patrimoni, fins al punt que en algunes cartes, al final de la seva vida, assegurava que estava "arruïnat".

2.

Una novel·la d'extensió excepcional

A la recerca del temps perdut és una de les novel·les més extenses de la història de la literatura. L'edició canònica de Gallimard conté 1,2 milions de paraules, repartides en set volums que superen les 3.000 pàgines.

3.

Quantes paraules té la frase més llarga del llibre?

La frase més llarga de la novel·la en l'edició francesa es pot trobar al quart volum de la Recerca, Sodoma i Gomorra. Té 931 paraules. "Proust és el rei de les subordinades", assegura el traductor Josep Maria Pinto. Si en literatura francesa la frase mitjana té una extensió de 20 paraules, en Proust aquesta xifra pràcticament es duplica i arriba fins a les 36 paraules.

4.

Quant de temps cal invertir per llegir la 'Recerca'?

L'edició completa en audiollibre de la Recerca, publicada a França per Éditions Thélème, té una durada de 127 h i 47 minuts. Un lector no professional trigaria entre tres i cinc hores més. Si es dedica dues hores diàries a la Recerca durant dos mesos, s'arriba al final d'El temps retrobat.

5.

L'art de traduir Proust

Les primeres traduccions dels volums inicials de la Recerca són al castellà (Pedro Salinas, 1920), anglès (C.K. Scott Moncrieff, 1922) i alemany (Rudolf Schottlaender, 1925). Una de les llengües a les quals s'ha traduït sencera més vegades és el japonès –n'hi ha quatre traduccions–, i entre les versions més recents hi ha la basca (2011), l'esperanto (2015) i el maltès (2019).

stats