REPORTATGE
VALÈRIA GAILLARD

El paisatge inspirador de Víctor Català

L’Ajuntament de l’Escala inaugurarà a l’estiu dos nous espais consagrats a l’escriptora: una sala a l’Alfolí de la Sal, dedicada a ‘Solitud’, i l’Espai Víctor Català al veïnat de Cinclaus, que evocarà la seva relació amb el món rural. El 2020 s’inaugurarà el Clos del Pastor, on s’exposarà la resta de la seva obra

El paisatge inspirador De Víctor Català Nova càtedra a la udg Zoom

Uns senzills carrerons vorejats de flors en un humil poblet del departament francès d’Eure i Loir van quedar fixats literàriament gràcies a la ploma creativa de Marcel Proust, que va convertir Illiers en l’immortal Combray a A la recerca del temps perdut, de la mateixa manera que Miquel Llor va transformar Vic en la claustrofòbica Comarquinal a Laura i la ciutat dels sants. Víctor Català també va inspirar-se en els paisatges de la comarca de l’Alt Empordà on va viure, tant mariners com rurals, religiosos i geològics, per transfigurar-los en la seva obra travessada per l’amor a la seva terra. Aquest vincle essencial entre territori i literatura d’una de les autores més universals de les lletres catalanes és el que pretenen posar en valor una sèrie de nous espais que s’inauguraran a l’estiu al municipi de l’Escala, Vila del Llibre des del 2019, i on Caterina Albert i Paradís va néixer ara farà 150 anys, concretament l’11 de setembre del 1869.

“Per a nosaltres la figura de Víctor Català és fonamental, perquè en les seves obres parla del paisatge de la comarca; s’inspira en l’ermita de Santa Caterina del Montgrí a Solitud, i al relat Lenín està descrivint l’antiga font de l’Escala”, explica Lurdes Boix, directora de l’Arxiu Municipal i del Museu de l’Anxova i de la Sal, responsable també de les rutes Víctor Català que es van posar en marxa el 2005, arran del centenari de Solitud.

El museu de l’Alfolí de la Sal, la “joia de la corona” del municipi inaugurat el 2017, acollirà a la segona planta una sala permanent consagrada a Solitud, que inclourà, a més d’espais de lectura, diversos plafons explicatius sobre la vida de l’autora i un d’exclusiu sobre la gènesi de la seva novel·la més cèlebre. En el comitè assessor hi han intervingut especialistes de renom com ara Núria Nardí, Irene Muñoz i Pep Vila.

A part, en aquesta sala s’exposaran alguns dels seus quadres, així com objectes personals, la seva paleta de pintura, un ventall i l’últim tinter i ploma que va fer servir. Una vitrina mostrarà les diverses traduccions que s’han fet de Solitud, moltes d’elles en vida de l’autora, com ara al castellà, el 1907, o a l’alemany, el 1909. “Solitud, publicada a l’editorial Joventut el 1905 i reeditada immediatament, va ser un bestseller a la seva època”, recorda Boix.

Al mig de la sala, una altra vitrina mostrarà una rèplica del manuscrit original, que actualment s’està digitalitzant i que es conservarà en un nou arxiu situat en una habitació annexa. Per primera vegada es podrà conservar en bones condicions el conjunt de l’obra de Caterina Albert. “Fins ara el fons es trobava en un petit museu al Clos del Pastor, gestionat pel dipositari del llegat literari de l’escriptora, el seu nebot fillol, Lluís Albert i Rivas, ubicat arran de mar, i estava malmès per culpa de la humitat. Vam restaurar un segon cop Solitud i actualment la resta de manuscrits els estan restaurant al Centre de Restauració de Béns Immobles de la Generalitat”. Aquest espai s’inaugurarà el divendres 22 de juny. El mateix dia també es presentarà una edició commemorativa de 150 facsímils numerats de Solitud per consulta i protocol. Al mateix museu, a la primera planta, es pot contemplar a més una part de la col·lecció arqueològica de Víctor Català, amb peces de gran valor, com una placa de plom amb una inscripció ibèrica dels segles II-I aC o bé un got de lècana del segle VI aC.

La capella de Santa Reparada

Un altre dels espais que gestionarà l’Ajuntament de l’Escala és la capella de Santa Reparada, al veïnat de Cinclaus. “La mare de Caterina Albert va comprar un mas i la capella on cada any organitzava un aplec molt popular, i que és molt present en els relats de l’autora. A part, també hi va fer excavacions arqueològiques”, comenta Boix. A l’interior de l’edifici restaurat es disposaran uns plafons que traçaran el vincle entre Víctor Català i el món rural a través de fotografies; el conte Substitució, del recull La mare balena, per exemple, es va inspirar en el mas Peraquintana d’aquest veïnat. La inauguració es farà el 29 de juny.

Els jardins del Clos del Pastor

Per acabar, el consistori escalenc va comprar el Clos del Pastor, al passeig Lluís Albert, i la caseta del jardiner, que fins ara acollia un petit museu arxiu, gestionat pel seu nebot, que va fer donació del llegat de l’autora al consistori el 2017. Lluís Albert justament acaba de rebre la Creu de Sant Jordi en la seva doble faceta de musicòleg i per haver tingut cura del llegat literari de la seva tia durant 40 anys.

Aquest espai era l’epicentre de tertúlies animades per la propietària Antònia Bartomeu, lectora i amiga de l’escriptora, que es va fer construir expressament aquesta finca a l’Escala per ser a prop seu. “La finca, batejada Solitud, i els jardins els va regalar a l’escriptora aquesta admiradora, i actualment a la casa hi viu el nebot fillol, de 94 anys; nosaltres hem recuperat els jardins i la caseta, on s’exposarà el mobiliari original de la casa pairal de Verges, i la resta de la seva obra”. Encara per rehabilitar, els jardins d’aquesta finca, que va ser ocupada primer per les tropes republicanes a la Guerra Civil i després per les franquistes, estan actualment en estat mig d’abandó. Per això la seva inauguració es farà de cara al 2020.

Tots aquests espais s’incorporaran a l’actual Ruta Víctor Català, que relliga l’obra i el paisatge empordanenc. La casa pairal de la família, situada al carrer Enric Serra, 37, de l’Escala no es pot visitar perquè hi viuen els descendents. “El graner, on el seu pare li va muntar un espai perquè pogués escriure i pintar i que ella anomenava mon niu, està intacte, així com la sala del primer pis amb les pintures murals d’estil isabelí, o bé el jardí amb el pou”. Una placa assenyala la casa i recorda que allà hi va viure Caterina Albert. En canvi, a Barcelona, on l’escriptora va mantenir un pis al carrer València per passar-hi els hiverns, encara no hi ha cap recordatori del seu pas. Tampoc es troba cap traça d’ella a la casa pairal de Verges, en mans de l’Ajuntament, que ha restaurat la planta baixa. Altres espais que es poden visitar resseguint les empremtes d’aquesta autora -que va haver de fer servir un pseudònim masculí després de l’escàndol provocat per La infanticida, amb què va guanyar els Jocs Florals d’Olot el 1898-és el cementiri mariner, on s’alça, blanca, la seva tomba a peu de mar.