Llegim 26/11/2021

Literatures inesperades que ja es poden llegir en català

Arriben traduccions de contemporanis i clàssics de llengües com el danès, el serbi, el gal·lès, l'islandès, l'àrab i el noruec

6 min
Mapa del món fet per Johannes Kepler el segle XVII

BarcelonaL'any passat es van traduir gairebé 2.000 llibres al català, una xifra que es podria repetir aquest 2021. Si bé les llengües més habituals de traducció continuen sent l'anglès (32%), el castellà (24%), el francès (14%), l'italià (9%) i l'alemany (5%), la riquesa i diversitat de la producció editorial en llengua catalana és tan notable que des del gener s'han publicat traduccions de llengües fins ara amb molt poca presència a les llibreries, com són el serbocroat, el gal·lès i el danès. Aquests mesos ha arribat també la primera traducció directa d'una novel·la feta des de l'islandès, i una des del nynorsk, una variant minoritària del noruec. I al desembre es podrà llegir una nova i extensa selecció dels contes de les Mil i una nits, versionades des de l'àrab.

Retrat de joventut de Tove Ditlevsen.

L'esplendor de la literatura escandinava

La novel·la negra va obrir un camí cada vegada més transitat

La literatura dels països escandinaus va arribar amb comptagotes fins al boom de novel·la negra de fa dues dècades. "La primera novel·la de Henning Mankell que vaig traduir va ser Comèdia infantil [Tusquets, 2002] –recorda Carolina Moreno Tena–. Curiosament, no era de la sèrie de l'inspector Wallander, que després em va donar bastanta feina". Les sis altres novel·les de Mankell que Moreno Tena va traduir fins al 2009 van arribar en paral·lel a sèries de gran èxit, com la trilogia Millennium, de Stieg Larsson –que en català es va versionar a partir de l'anglès– o les novel·les de Camilla Läckberg, Mari Jungstedt i Åsa Larsson.

"La novel·la negra va obrir un espai d'interès que els governs, sobretot el suec, van saber aprofitar per desplaçar l'interès editorial cap a la literatura que no és de gènere", continua Carolina Moreno Tena. Subvencionar part de les traduccions per part d'instituts autòctons que tenen una funció similar a la de l'Institut Ramon Llull ha fet possible que es pugui llegir en català autors finlandesos com Arto Paasilinna i, més recentment, Cristina Sandu –traduïts per Emma Claret Pyrhönen– i també referents danesos com Tove Ditlevsen, Isak Dinesen, Helle Helle i Anne Catherine Bomann. "Aquestes quatre autores han sortit el 2021 –comenta la traductora de totes elles, Maria Rosich Andreu–. S'ha concentrat la feina de diversos anys en pocs mesos, però és veritat que ara hi ha més receptivitat per publicar literatura d'un país com Dinamarca, fins ara poc present en català". Rosich, que compagina la traducció del danès amb la del neerlandès i la de l'anglès, recorda que tot i tenir una dimensió semblant a la catalana, "hi ha molta feina a fer, és una tradició literària molt rica". Està acabant de traduir una novel·la de Christina Hesselholdt, Vivian, que l'editorial Nits Blanques publicarà el 2022.

Impulsada per l'escriptora Mònica Batet, Nits Blanques s'ha proposat publicar "perles literàries escandinaves" en català. Carolina Moreno Tena s'ha atrevit, per a aquesta editorial mateix, a traduir un original en nynorsk, els contes "lacònics i sorprenents" de Nusos, de Gunnhild Øyehaug. "Per escrit, el nynorsk s'assembla molt al bokmål, però mai abans m'havien proposat un text en aquesta variant –admet–. Com a traductora va ser un repte majúscul, però també un goig". Del noruec, Moreno ha traduït també Jostein Gaarder, Karl Ove Knausgård i Per Petterson. M'hi nego, la cinquena obra que en tradueix, serà publicada per Club Editor l'estiu que ve.

Detall de la pàgina d'una saga islandesa.

Islàndia, una illa encara per descobrir

Inés García López ha traduït un autor contemporani i prepara un clàssic del segle XIII

Fins a la publicació d'Àngels de l'univers, novel·la d'Einar Már Guðmundsson, també a Nits Blanques, no hi havia cap llibre traduït directament de l'islandès al català, amb l'excepció d'una vintena de poemes de Sigurbjörg Þrastardóttir. "Sabem molt poques coses del que passa al nord. De l'actualitat, però també dels clàssics. L'absència d'estudis d'escandinavística i de revistes centrades en la producció d'aquests països fa que les traduccions caiguin com bolets", diu Inés García López, que tot i llicenciar-se en filologia alemanya s'ha convertit en la primera traductora de l'islandès al català.

A més de versionar un contemporani com Guðmundsson, García López està acabant la traducció de La Saga de Kormákr, un manuscrit del segle XIII escrit en islandès antic. "La vaig escollir perquè em semblava que pot ser atractiva per al lector català –comenta–. L'inici pot recordar la poesia trobadoresca, però de seguida apareixen déus, valquíries i aventures". García López va aconseguir una beca del govern islandès de gran prestigi, la Snorri Sturluson, per traduir la saga, que publicarà Adesiara el 2022. "Un dels autors canònics del país és Halldor Laxness, que va guanyar el Nobel de literatura el 1955 –diu–. En castellà n'hi ha diverses novel·les, però en català encara és inèdit".

Una imatge de 'Les mil i una nits'.

Del Caucas a Oman

Nariné Abgarian i Jokha Alharti, dos noms que cal tenir en compte

A més de traduir Dostoievski i Nabokov per a Godall, Marta Nin va proposar a Comanegra una autora que escriu en rus tot i que és d'origen armeni, Nariné Abgarian. "I del cel van caure tres pomes és una novel·la molt especial –diu–. És com una faula del Caucas, delicada, emocionant i divertida". Abgarian viu a Moscou i ha estat traduïda a catorze llengües. "Ella té l'armeni com a llengua materna i escriu sobre el Caucas, però en rus, perquè ha estat molt present al país des de fa segles –recorda–. El seu llibre és una primera aproximació a la cultura armènia. Et deixa amb ganes de saber-ne més".

Des de fa gairebé tres dècades, Margarida Castells ha anat donant a conèixer traduccions de l'àrab en català. Amb Dolors Cinca va publicar, el 1999, la versió íntegra de Les mil i una nits, un recull de narracions escrit entre el segle IX i el XV. Karwan, especialitzada en literatures dels països del Pròxim Orient, és a punt de llançar una nova antologia –revisada a fons– del clàssic. L'activitat editorial de Castells s'ha incrementat els últims anys, amb llibres com el recull de poesia paixtu El suïcidi i el cant (Karwan, 2018), una antologia de poetes sirians, Jo soc vosaltres (Godall, 2019), i la novel·la Cossos celestes, amb la qual la jove autora d'Oman Jokha Alharti va guanyar el premi Booker, i que Les Hores va tenir l'encert de publicar en català.

Tres perles europees

Mirar cap a l'eslovè, el serbocroat i el gal·lès

Adesiara ha mirat sovint cap a Orient, publicant textos del sànscrit (El núvol missatger, de Kalidasa) i del persa (El jardí de les roses, de Sa'di). Per a l'any que ve prepara una nova versió del Gilgameix, feta des de l'accadi per Lluís Feliu i Adelina Millet. Però no cal sortir d'Europa per explorar llengües i tradicions poc freqüentades. És el cas de l'eslovè i del serbocroat, que compten amb una gran divulgadora en català, Simona Škrabec. "En el cas de l'eslovè m'he convertit en una espècie d'agent secreta de la nació –diu–. No només he ofert llibres fàcils o populars, sinó que he proposat noms de generacions i tendències diferents". Ha traduït des d'Aleš Debeljak i Tomaž Šalamun fins al centenari Boris Pahor: després de Necròpolis (Pagès) i els contes de La pira al port (Periscopi) en prepara una novel·la ambientada a Trieste. L'última traducció de Škrabec, però, és del serbocroat: Flâneur acaba de publicar Enciclopèdia dels morts, de Danilo Kiš. "És potser el seu llibre més innovador des d'un aspecte narratiu, i una denúncia de com les idees poden fer molt de mal", explica. El proper autor que vol traduir és el poeta bosnià Goran Simic, supervivent del setge de Sarajevo.

També hi ha hagut notícies recents en relació amb la literatura gal·lesa. Periscopi ha publicat la traducció a quatre mans d'Emyr Gruffydd i Miquel Saumell d'El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros. "És una novel·la que comparo, pel seu poder simbòlic, amb La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda –afirma Gruffydd, que va aprendre català durant una estada a Barcelona–. La Colometa és un símbol per a Catalunya, i la Rowenna, la mare que protagonitza Nebo, és un exemple de resiliència i humanitat. Des que es va publicar a Gal·les, el llibre ha estat un fenomen". A mesura que anava traduint el llibre, Miquel Saumell anava "polint la versió inicial amb comentaris al marge". "Vam fer moltes videotrucades, analitzant el text frase per frase –diu–. Calia parlar-ne amb l'Emyr, perquè la pròpia traducció de l'autora a l'anglès té nombrosos canvis". Saumell va fer aquesta mateixa feina amb Pelin Doğan per traduir Istanbul, Istanbul, de Burhan Sönmez (Periscopi, 2018), i no descarta treballar en projectes similars en un futur.

Tot i la delicada salut del català, gràcies a projectes editorials com aquests la llengua continua demostrant una versatilitat i una força admirables.

Set novetats que obren finestres als lectors
  • 'Trilogia de Copenhagen', de Tove Ditlevsen (L'Altra) La poeta i narradora rememora la seva vida, sense estalviar traumes ni addiccions, en una trilogia de llibres de lectura imprescindible.
  • 'El llibre blau de Nebo', de Manon Steffan Ros (Periscopi) La relació entre una mare i els dos fills després d’un apocalipsi nuclear es troba al centre d’aquesta novel·la, un dels grans èxits de la literatura gal·lesa dels últims anys.
  • 'Àngels de l’univers', d'Einar Már Guðmundsson (Nits Blanques) La novel·la amb què Guðmundsson deixa de ser inèdit en català va rebre el prestigiós premi de Literatura del Consell Nòrdic el 1995.
  • 'L'enciclopèdia dels morts', de Danilo Kiš (Flâneur) Simona Škrabec reincideix amb Danilo Kiš traduint-ne un recull de contes publicat en serbocroat el 1983. És un dels títols canònics de l’autor.
  • 'Les mil i una nits', de diversos autors (Karwan) Després de l’edició catalana íntegra de 1999 de Margarida Castells i Dolors Cinca, Castells ha revisat i tornat a traduir una tria generosa de contes per a Karwan.
  • 'I del cel van caure tres pomes', de Nariné Abgarian (Comanegra) Va ser Marta Nin qui va proposar a Comanegra traduir Nariné Abgarian, que tot i escriure en rus mostra l’Armènia on va créixer.
  • 'Nusos', de Gunnhild Øyehaug (Nits Blanques) Tot i escriure en una variant minoritària del noruec, la literatura de Gunnhild Øyehaug es pot llegir en una desena de llengües. 'Nusos' és un recull d’una imaginació desbordant.
stats