Llegim 22/04/2021

Per què ens agraden les sagues i les novel·les de 1.000 pàgines?

J.K. Rowling, Ken Follett, George R.R. Martin i Joyce Carol Oates han triomfat gràcies a novel·les d'una gran extensió

3 min
Una imatge de la sèrie 'Joc de trons', basada en la saga de George R.R. Martin
Dossier Llegir en temps accelerats Desplega
1.
Narrativa curta per a temps accelerats
2.
Per què ens agraden les sagues i les novel·les de 1.000 pàgines?
3.
Vaig néixer abans-d’ahir i ja som demà passat: breu història del relat breu
4.
Poetes d'Instagram: aliats o contrincants?
5.
On firmaran els autors per Sant Jordi?
Disponible en:

Barcelona"Els grans fenòmens de consum massiu de literatura de les dues últimes dècades són de més d'un llibre: només cal pensar en el Harry Potter de J.K. Rowling, en la tetralogia de Carlos Ruiz Zafón –que va inaugurar L'ombra del vent– i en Els jocs de la fam de Suzanne Collins", explica Ricard Ruiz Garzón, escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

"Podem parlar de dues grans línies, en la narrativa contemporània: hi ha la tendència a escriure textos més breus i a fer novel·les més fragmentàries –també a recuperar la novel·la breu com a format–, però també es dona el fenomen invers, el de la gran repercussió de la novel·la extensa i la serialització". Ruiz Garzón recorda que potser hi ha un efecte pendular: "Les coses curtes enganxen, però si es donen per entregues acaben fent pensar en el fulletó, que van treballar al segle XIX amb molt bons resultats Charles Dickens i Alexandre Dumas". Hi ha exemples de novel·les d'una llargada i repercussió remarcables en tots els gèneres i països, des de les llargues reconstruccions històriques de Ken Follett i Jaume Cabré fins a les novel·les de terror de Stephen King, la complexitat psicològica dels grans frescos narratius de Joyce Carol Oates, Hanya Yanahigara i Nino Haratischwili, i l'aproximació al fantàstic des de mirades tan diferents com les de Haruki Murakami, Patrick Rothfuss i George R.R. Martin. Tots ells comparteixen haver publicat llibres de més d'un miler de pàgines.

L'efecte Netflix

"El cas de Martin és curiós perquè va començar fent de guionista a La dimensió desconeguda –recorda Ruiz Garzón–. A partir d'allà es va posar a escriure novel·les, i quan l'èxit de Joc de trons es va traslladar al format audiovisual, ell va continuar treballant en la seva saga. Encara no ha trobat la manera de tancar-la, fet que genera expectació però que també pot jugar-li en contra". Per a Ruiz Garzón, en George R.R. Martin hi conviu una doble intel·ligència, la del novel·lista i la del guionista de sèries. "Es consumeix cada vegada més audiovisual, i com a professor de narrativa noto l'efecte de Netflix i HBO en la creativitat dels meus alumnes –afegeix–. N'hi ha que venen amb un projecte, no d'una novel·la o d'una trilogia, sinó amb una decalogia al cap!" En aquest sentit, l'escriptor i professor fa memòria sobre Mark Z. Danielewski i l'ambiciós projecte que va començar poc després de l'èxit de la fragmentària i alhora extensa Casa de hojas: l'intent d'aixecar una sèrie de 27 novel·les d'un miler de pàgines cadascuna, que va abandonar després del cinquè volum. "Escriure un sol llibre és difícil: el que es proposava Danielewski era gairebé impossible", diu.

Per a Ruiz Garzón hi ha "una necessitat més gran que mai de relats, ja siguin ficcions pures o empeltades de formats pròxims al documental i l'autobiografia". Karl Ove Knausgard va aixecar un sextet de llibres de memòries, La meva lluita, que sumava més de 3.000 pàgines i que a més de tenir molt bones vendes a Noruega es va traduir a una vintena de llengües. "L'exemple de Knausgard l'hem de connectar més amb projectes com el de Marcel Proust –continua– que es proposen aprofundir en la veu del narrador i el seu món amb exigència literària i un gran detallisme".

"A vegades es pot arribar a donar el cas que una ficció creixi al marge dels seus autors –diu Ruiz Garzón–. Va passar amb la saga Crepuscle, de Stephenie Meyer, que va motivar una fan fiction més canyera per part d'una autora llavors desconeguda, E.L. James". L'autora britànica va acabar venent més de 135 milions de la trilogia batejada com Cinquanta ombres d'en Grey, a les quals va afegir dues novel·les escrites des del punt de vista de Christian Grey. "Com a lectors volem saber-ho tot dels personatges, potser per això demanem novel·les tan llargues: si estem còmodes en un món volem que ens duri –recorda–. Com a autors, però, hem d'aprendre a administrar els buits i els silencis. Si volem acudir a un lloc on es pretén explicar tot, aquest lloc ja existeix: són les xarxes socials".

Dossier Llegir en temps accelerats
Vés a l’ÍNDEX
stats