Dossier Llegir en temps accelerats Desplega

1.

Narrativa curta per a temps accelerats

2.

Per què ens agraden les sagues i les novel·les de 1.000 pàgines?

3.

Vaig néixer abans-d’ahir i ja som demà passat: breu història del relat breu

4.

Poetes d'Instagram: aliats o contrincants?

5.

On firmaran els autors per Sant Jordi?

BarcelonaLa poesia juga amb avantatge a les xarxes socials. En un entorn d'impactes curts i immediats, els versos són la fórmula idònia per transmetre emocions amb poques paraules. Una de les primeres a adonar-se'n va ser la poeta canadenca Rupi Kaur (Punjab, 1992), que el 2014 es va convertir en una de les autores més venudes dels Estats Units amb el poemari Milk and honey. El llibre recollia els versos que, des de feia temps, Kaur publicava al seu compte d'Instagram acompanyats de dibuixos senzills i que ràpidament s'havien fet virals amb centenars de milers de likes. L'escriptora acabava d'inaugurar un nou subgènere: els instapoets o poetes d'Instagram.

"Va ser gràcies a ella que vaig començar a escriure. Em va agradar molt el concepte i vaig pensar que podia fer alguna cosa semblant als seus poemes breus, amb un estil que toca directe al cor", explica el poeta Sergi Capell, que a Instagram publica sota el nom de @sergipoesia i té més de 13.000 seguidors. Capell, que es va autoeditar el llibre Diari d'un desamor (2020), va trobar en aquest tipus de poesia "una manera de parlar, amb pocs versos, de sentiments complicats". Com ell, són molts els usuaris que utilitzen Instagram per difondre poesia –si bé, com sol passar, en català el públic és molt més reduït que en castellà–. A la xarxa es poden trobar versos molt diferents, tot i que la majoria són breus i defugen la complexitat.

"La poesia té una manera molt directa de comunicar, breu i incisiva. Compleix uns atributs molt similars a la forma de comunicar a les xarxes socials", assenyala la poeta Anna Gual. Autora de llibres com Innombrable (Stendhal Books, 2020) i Altres semideus (La Breu, 2019), l'escriptora penja a vegades alguns dels seus poemes a la xarxa, tot i que es desmarca del fenomen de la poesia d'Instagram. "Fan una poesia molt curta, pensada estrictament per a aquest mitjà. L'altra és més complexa, amb figures retòriques i un món poètic més treballat", subratlla Grau. En la mateixa línia, l'editor de Cafè Central, Antoni Clapés, equipara la poesia d'Instagram amb el boom dels haikus de fa uns anys. "La facilitat que dona el mateix objecte de les xarxes porta majoritàriament a crear poemes aforístics, molt breus", apunta.

Instagram fa créixer els lectors?

Un dels grans valors de la poesia d'Instagram és l'abast que pot arribar a tenir. "És molt més senzill difondre la teva obra. Abans havies de passar per l'arc de les editorials i no sempre és fàcil que apostin per tu. Amb Instagram les normes canvien, perquè qualsevol pot començar a publicar i els lectors decidiran si el que fas és bo o no", assenyala Capell. Les editorials ho saben i per això algunes han xuclat els instapoets amb més seguidors per publicar-los un llibre i convertir-los, així, en un fenomen comercial. De vegades, aquest transvasament d'autors ha aixecat polseguera, sobretot quan ha impactat en els guardons literaris: el premi Biblioteca Breve a Elvira Sastre va ser criticat per algunes veus del sector, com també el premi Espasa a Rafael Cabaliere, de qui es va arribar a insinuar que en realitat era una màquina.

"Són llibres que prèviament han tingut un màrqueting fabulós i, per tant, que surten amb un quilòmetre d’avantatge respecte a la resta. Però la virtut que tenen les xarxes és la facilitat de donar a conèixer coses que d’una altra manera no passaria", destaca Clapés. Gual lamenta que la poesia d'Instagram pugui confondre els lectors i creu que, en part, pot anar en detriment del gènere: "Molta gent es pensa que és l’única poesia que hi ha. Però la poesia sempre ha estat molt minoritària, de pocs lectors i petites trobades. Aquesta poesia tan mainstream en perverteix l’essència. Un poema està pensat com quelcom molt íntim, per ser llegit en un moment especial". 

La catedràtica de filologia catalana i impulsora del grup de recerca Poció, Glòria Bordons, defensa que la poesia d'Instagram pot portar a eixamplar la base de lectors. "A qui li agrada la poesia, tant llegirà un tipus de poesia més o menys convencional com un altre. No veig que es trepitgin, tot al contrari. Serveix perquè, si t’agrada la poesia, vas a la llibreria, veus un poemari i te’l compres", diu. Clapés, en canvi, considera que són versos adreçats "a lectors de perfils molt diferents" i que conviuen en compartiments estancs, sense intercanviar-se lectors.

Qui legitima què és poesia?

Agradin més o menys, els versos d'Instagram són poesia i no se'ls pot considerar una altra cosa. Per a Bordons, la legitimitat ve donada per les editorials. "En el moment en què aquella persona ho presenta a una editorial i es publica s’està legitimant. Tot el que entra en una llibreria s’ha legitimat d’una manera o una altra", afirma la catedràtica, que afegeix que amb aquesta nova poesia s'està creant un subgènere. "Són noves modalitats que busquen la senzillesa i un determinat lirisme. Trien paraules convencionals, no hi proliferen els hipèrbatons ni les paraules complicades que vulnerin la sintaxi", precisa Bordons.

Per a Clapés, la clau per decidir què és poesia està en l'experiència individual. "Serà poesia sempre que a mi m’impacti i m’agradi. La legitimació ha de ser individual, per a cada lector que senti que allò el toca ho serà. També hi ha molta poesia en llibres que penses, home... –assenyala l'editor de Cafè Central–. La poesia d'Instagram és un fenomen que està passant i que no es pot menystenir, perquè les xarxes socials són el nostre demà i el nostre demà passat".