“Encara que en un primer moment no ho sembli, masturbar-se i llegir tenen moltes coses en comú -escriu Mikita Brottman a Contra la lectura (Blackie Books)-. Les dues activitats es practiquen en solitud i abans d’anar a dormir. Es disfruten més en el temps lliure, perquè tenen la tendència a acaparar tota la nostra atenció. Cap d’elles es pot practicar amb precipitació i totes dues impliquen imaginació i fantasia. Poden arribar a ser tan excitants que hi ha gent que s’hi torna addicta i, tal com passa amb les addiccions, costa deixar-les”.

L’acadèmica britànica continua la comparació durant unes quantes frases per acabar recordant que, durant anys, “llegir i masturbar-se” han sigut considerats “un vici solitari perjudicial”. L’autosatisfacció sexual fa temps que es considera “la millor manera de conèixer el propi cos i les seves respostes sexuals”. El cas de la lectura encara és més exagerat, segons explica Brottman: “Hi ha campanyes de promoció de la lectura que volen persuadir-nos que llegir és sexi («Que t’enxampin llegint!»), radical («Llegir et canvia la vida»), et fa estar a l’última («Sigues tu mateix@»), et forma («Els campions llegeixen»), és viril i productiu («Llegeix i creix») i, per sobre de tot, és una activitat «bàsica i divertida»”. A l’autora de Contra la lectura -que actualment és professora de literatura en un institut de Baltimore, als Estats Units-, eslògans com “Obre un llibre, amplia la teva ment”, “Una llar sense llibres és com un arbre sense ocells” i “Descobreix l’alegria de llegir”, li semblen “absurds”: “Perquè convertim en universal i unidimensional una cosa que, en essència, és un procés de participació privat”.

Llegir pot arruïnar la vida, així i tot, gairebé tothom confessa que llegeix alguna cosa

Llegir pot arruïnar la vida, així i tot, gairebé tothom confessa que llegeix alguna cosaEntre els motius per llegir que Mikita Brottman enumera hi ha “el plaer i el coneixement, el costum, l’obligació, la necessitat, la mandra i -potser més sovint del que pensem- la lectura sense cap motiu”. A l’assaig que Blackie Books publica en una versió actualitzada -la primera edició data del 2008-, l’autora fa una repassada dels canvis que la lectura ha experimentat durant les últimes dècades en un to desenfadat, més a prop de l’opinió que de l’anàlisi, en què es juga amb els tòpics. S’hi parla, per exemple, de la persistència del col·leccionisme de llibres: “En cas que pogués posar en pràctica els seus desitjos, el bibliomaníac podria arribar a arruïnar la seva vida, i també la dels seus éssers estimats”, escriu. També de la diferència entre la vibrant realitat que es mostra als llibres i l’autèntica, molt més grisa i decebedora, i en aquest sentit cita les memòries de Sartre, en què recorda la decepció que va viure quan, després d’anys de llegir sobre natura a l’enciclopèdia Larousse, va descobrir la “pobresa” dels Jardins de Luxemburg. A banda de recórrer a detalls autobiogràfics, Brottman també acudeix a la psicoanàlisi -una de les disciplines que ha estudiat- i a una enquesta que va fer a 56 lectors adults. “Només un va dir que no llegia res en aquells moments”, explica. Dels altres, setze van assegurar que “llegien dos o més llibres alhora, catorze llegien llibres d’història o biografies i la resta ficció, la majoria escrita per autors de bestsellers contemporanis com Dan Brown, J.K. Rowling, Dean Koontz, Stephen King, John Grisham, James Patterson i Danielle Steel”. Com acostuma a passar en aquesta mena de textos, la poesia en surt malparada: “Només una persona (un poeta) va dir que llegia poesia”.

Els homes no llegeixen. Aconseguir que el teu marit recuperi l’hàbit lector

Els homes no llegeixen. Aconseguir que el teu marit recuperi l’hàbit lectorVincent Monadé presideix l’imponent Centre Nacional del Llibre (CNL) a França des del 2013. La institució pública reparteix anualment 30 milions d’euros per promocionar la lectura en un país que ofereix xifres que pràcticament dupliquen les d’Espanya. “La facturació del sector ha sigut molt estable durant l’última dècada, i s’acosta als 3.900 milions d’euros”, explica Monadé. Les dades espanyoles del 2016 mostren un panorama força diferent: es van facturar 2.317 milions d’euros. “L’única manera de fer que la gent continuï llegint és dessacralitzant la lectura -afirma el president del CNL-. No la podem circumscriure únicament a l’acadèmia i a la intel·lectualitat. La lectura és, sobretot, una activitat de lleure, però hauria d’arribar a ser un plaer”.

Amb aquesta vocació, Monadé s’ha decidit a escriure un llibre de títol provocador, Cómo hacer leer a los hombres de tu vida (Plataforma). “Un dels divulgadors que em va estimular a escriure aquest petit assaig va ser Bernard Pivot, de qui durant anys vaig veure el programa Apostrophes cada divendres -recorda-. També l’escriptor Daniel Pennac, un gran defensor de la lectura. El llibre és un homenatge a tots dos”. Monadé està convençut que llegint vivim millor, i per això intenta oferir una recepta, administrada en catorze capítols, perquè els homes “redescobreixin” els llibres. “Des de fa dècades, a França i en molts altres països el perfil majoritari de lector és el d’una dona amb estudis mitjans o superiors -diu-. L’assaig exagera que els homes no llegeixen, però a les presentacions del llibre la majoria d’assistents han sigut dones! Són pocs els homes a qui els l’he pogut dedicar”.

A Cómo hacer leer a los hombres de tu vida, Monadé proposa diverses estratègies perquè les dones aconsegueixin que els marits gaudeixin de la lectura. Tenint en compte que l’edició castellana adapta moltes de les referències franceses a possibles equivalents autòctons, els lectors trobaran referències al diari Marca i també al Jo confesso de Jaume Cabré, al cor esblanqueït de Javier Marías, a “l’eloqüència” d’Iñaki Gabilondo i a les “ocurrències” d’Andreu Buenafuente. Cal remarcar, per tant, la feina de la traductora, Clara Sabrià. Si el marit està enganxat als esports, Monadé recomana que llegeixi Córrer, de Jean Echenoz, o Fiebre en las gradas, de Nick Hornby. Per triomfar socialment en sopars amb amics, proposa Cómo hablar de los libros que no se han leído, de Pierre Bayard. Planteja també que la sogra faci una mica de pressió fent que el gendre llegeixi novel·les de temàtica familiar com La promesa del alba, de Romain Gary, i También esto pasará, de Milena Busquets. L’humor que abunda al llibre és directe i esbojarrat.

Més d’un se sorprendrà de trobar que el president del Centre Nacional del Llibre és capaç de disparar recomanacions literàries amb tanta facilitat. En el capítol de clàssics, escriu: “És tecnòfil el teu estimat? Dona-li Jules Verne. És enamoradís? Tolstoi. Té ànima guerrera? Shakespeare. És melancòlic? Baudelaire. És contestatari? Molière o Beaumarchais. D’esquerres? Zola. De dretes? Camilo José Cela. Creient? Delibes. Ateu? Saramago. Golafre? Victor Hugo. Delicat? Stendhal”.

Tres autors que Vincent Monadé considera sinònim de “lectura plaent” són Stephen King -“un gran escriptor i el millor sociòleg d’Amèrica”-, Patrick Modiano i Erri de Luca. “Hi podria afegir molts noms -continua-: m’ho passo molt bé llegint E.L. James, però també Pierre Michon i Mathieu Riboulet. I Cormac McCarthy, Toni Morrison i Salman Rushdie, tot i que les dues últimes novel·les no em semblin gaire bones”. Monadé, que no sembla gaire al cas de la producció en català, es declara fan “d’Arturo Pérez-Reverte, Antonio Muñoz Molina, Eduardo Mendoza i Manuel Vázquez Montalbán”.

El futur de la lectura: el format preferit continua sent el físic, molt per sobre del digital

El futur de la lectura: el format preferit continua sent el físic, molt per sobre del digital“La lectura i la literatura no són sinònims -admet Monadé-. El valor artístic no té a veure amb les vendes”. Per a Mikita Brottman, el valor afegit de la literatura és que “mostra els racons ocults de la vida, els moments de patiment secret”. Tots dos coincideixen a assegurar que el futur de la lectura no és, en principi, apocalíptic. “Hi ha més gent que mai amb estudis superiors i amb una competència lectora òptima”, diu el president del CNL abans d’afirmar que els índexs de lectors habituals a França “s’acosten al 80%” (a Catalunya la xifra és del 68%). De moment, el format preferit pels lectors és el llibre físic. “Els països on es ven més llibre digital són els Estats Units i Anglaterra, i es troben entre el 20% i el 25% -diu Monadé-. A França, entre el 3% i el 5% de la facturació del sector correspon al llibre digital, un percentatge pràcticament calcat al d’Espanya”. Però en els últims cinc anys la venda de llibre físic a través d’internet ha crescut molt, especialment amb portals com Amazon. “La meva feina al capdavant del CNL és apostar per les llibreries independents -assegura Monadé-. Ara bé, el govern francès també veu que Amazon representa llocs de treball i cal fer-li una bona acollida. El gran problema d’Amazon és que juga amb normes diferents de les franceses, i no ho podem permetre”.