BarcelonaLes editorials ja fa temps que saben quins seran els seus plats forts per a aquest Sant Jordi. Tenint en compte que entre el gener i l'abril arribaran a les llibreries uns quants centenars de novetats, en triem 25 –endreçades alfabèticament– que tenen molts números de fer forat, si els lectors, la crítica i els llibreters les acompanyen.

Després de guanyar, amb Ràbia, el premi Òmnium a la millor novel·la del 2022, Sebastià Alzamora proposa un viatge a l'aixecament federalista del 1869, cinc anys abans de la Primera República. Els protagonistes són el revolucionari Pere Caimó i la sindicalista Isabel Vilà.

El pas del temps, la vellesa, el dol i l'amor perdurable són quatre dels eixos de l'última novel·la que ha escrit Paul Auster. L'escriptor nord-americà, malalt de càncer, explica els records d'enyorança d'un professor de filosofia a punt de jubilar-se que va perdre la dona a causa d'un accident de natació.

Després de Mamut (2022) i de ser finalista al Booker Internacional gràcies a la traducció de Boulder l'any passat, Eva Baltasar publicarà Ocàs i fascinació. El llibre arrenca amb una jove a qui han fet fora del pis i que aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres. A partir d'aquí, Club Editor promet "un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas".

Les novel·les i poemes més importants de Mircea Cartarescu fa anys que es poden llegir en català gràcies a les edicions de Periscopi i Lleonard Muntaner. Abans de Sant Jordi, Xavier Montoliu presentarà la traducció d'una extensa antologia dels seus dietaris, que arrenca el 1990 –quan ja era un poeta reconegut– i arriba fins al 2017, en plena consagració internacional gràcies a Solenoide.

Encara d'actualitat gràcies a la bona repercussió de la novel·la A casa teníem un himne, Maria Climent comparteix la seva llarga travessia fins a la maternitat en un llibre a mig camí de l'autobiografia i l'assaig. Climent ha volgut abordar la infertilitat amb sobrietat, sentit de l'humor i delicadesa i trencar el silenci d'una realitat que en poques ocasions surt de casa.

Des que va publicar el segon llibre de relats, L'estiu no s'acaba mai (Proa, 2012), Alba Dedeu ha signat nombroses traduccions d'autores com Natalia Ginzburg, Jane Austen, Ottessa Moshfegh i Carson McCullers. Enguany debuta com a novel·lista amb La conformista, protagonitzada per una parella que es guanya la vida venent pollastres a l'ast fins que la rutina i les friccions de la vida familiar fan que ella es plantegi si tot plegat val la pena.

El clàssic sobre llibertat sexual femenina més polèmic de la literatura canadenca arriba, finalment, en català. Escrit a la dècada dels 70, explica la relació entre una bibliotecària que viatja a una illa remota per classificar un arxiu i el vincle de desig i afecte que estableix amb l'os que hi troba.

Després de recuperar la primera novel·la, Bajar es lo peor, i d'aplegar les cròniques de les seves visites a cementiris a Alguien camina sobre tu tumba, Mariana Enriquez publicarà nou llibre al març. A Un lugar soleado para gente sombría, el terror, les experiències paranormals i l'amor per la música i la literatura tornaran a ser centrals.

En temps de crisi de models pedagògics, el nou assaig de Josep Maria Esquirol planteja un itinerari des dels fonaments de l'ensenyament fins a l'horitzó d'arribar a una maduresa fecunda i espiritual. Paraules com lloc, contemplació, cura i companyia prenen nous matisos gràcies a la mirada del filòsof, que anteriorment ha publicat La resistència íntima (2015) i Humà, més humà (2021).

L'escriptora anglonigeriana Bernardine Evaristo deixa de ser inèdita en català gràcies a la traducció de la novel·la amb què va guanyar el premi Booker l'any 2019. Nena, dona, altres vol ser un cant a la vida explicat a través de les veus de diverses dones que resisteixen tot i les diferències de classe, generació i identitat.

Després que Galàxia Gutenberg fes possible, a finals de novembre, que les novel·les de l'últim premi Nobel deixessin de ser inèdites en català gràcies a l'edició de Blancor, Nòrdica publicarà Matí i tarda, en què Jon Fosse narra la vida d’un home anomenat Johannes, des que la seva mare es posa de part fins a la seva mort. Encara caldrà esperar una mica abans no arribi, a Galàxia, el cim de l'obra del noruec, Septologia.

L'autora anglesa indaga una vegada més en els vincles familiars i les seves crisis a El passat, en què tres germanes i un germà tornen a l'antiga casa dels avis per estar-s'hi durant les vacances d'estiu, acompanyats dels fills, una nova dona i el fill d'una exparella. Durant les tres setmanes de convivència, els records reneixen i les tensions entre ells augmenten.

D'entre tots els episodis que han marcat la vida de Hua Hsu, l'assassinat del Ken, el seu millor amic, és potser el més important i ha acabat sent l'eix de Sigues tu mateix, llibre de memòries que ha rebut el premi Pulitzer de no-ficció i recupera els anys de joventut de l'escriptor, marcats per la música, els fanzins i el sentiment de sentir-se estranger als Estats Units.

Amb Planeta d'exili, d'Ursula K. Le Guin, ja són més d'una dotzena els llibres de la nord-americana que Raig Verd ha publicat des del 2015. La novel·la, del 1966, explica com les dues races que habiten al planeta Werel es menyspreen mútuament fins que s'adonen que si volen sobreviure als primers vents del llarg hivern i l’amenaça d'un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.

Després d'haver explicat als lectors de l'ARA, durant els últims sis anys –i sovint acompanyat de Núria Juanico–, nombrosos casos d'assetjament, abusos sexuals i de poder, Albert Llimós explica en primera persona com l'ha transformat aquesta experiència.

La novel·lista i filòsofa Iris Murdoch és una de les quatre pensadores que reivindica Animales metafísicos. Tant ella com Philippa Foot, Mary Midgley i Elizabeth Anscombe es van plantejar, en temps en què imperava el positivisme científic, recuperar l'ètica en la filosofia: què és moralment correcte i quins principis ens haurien de regir?

Després d'endinsar-se en els estralls que la sida va causar a Chicago a la dècada dels 80 amb Els grans optimistes –finalista del Pulitzer i premi Llibreter–, Rebecca Makkai canvia de registre. Vull fer-te algunes preguntes revisita el true crime a partir de l'estada d'una dona a l'institut on va estudiar, convertida ara en professora i en podcaster d'èxit. Va ser allà on algú va assassinar la seva companya d'habitació. Vint anys després, Kane provarà de treure l'entrellat del crim.

Assaig d'investigació que reivindica l’artista i escriptora alemanya Elsa von Freytag-Loringhoven. Encarnació de dadà a la Nova York de primers de segle XX, model, performer en accions de denúncia i creadora de peces de les quals no van atribuir-li l’autoria al seu moment, la baronessa va ser un personatge fascinant i controvertit a repel del mercat i dels cànons artístics de l'època.

Haruki Murakami fusiona un món real i un de fantasia, procediment que el japonès ha utilitzat en novel·les anteriors com 1Q84 i Kafka a la platja. Aquí, un jove enamorat d'una noia emprèn el viatge de trobar-la després que desaparegui. Quan accedeix a la ciutat emmurallada on tot és possible, ella ja no el recorda.

La nova novel·la de Marc Pastor es troba a mig camí del gènere negre i el western modern i està ambientada a Madagascar. Els dos protagonistes són una dona capaç de preveure les morts i un policia sense vocació però amb principis que proven de posar pau entre les bandes rivals que es disputen el control de les mines de safirs.

El filòsof de la ciència Jordi Pigem tanca la seva trilogia sobre el present plantejant la disjuntiva entre continuar avançant cap al col·lapse o prendre consciència de la necessitat d'un canvi. L'assaig arriba després de la gran acollida de Pandèmia i postveritat i Tècnica i totalitarisme.

L'últim premi Sant Jordi és un doble retorn: el del músic Xavier Cugat, un dels protagonistes i motor narratiu del llibre, i el de Jordi Puntí, que no publicava cap novel·la des de Maletes perdudes (Empúries, 2009). Confeti reivindica el poder de la ficció per explicar-nos les nostres vides.

El nom de Leib Ròkhman, inèdit fins ara per als lectors catalans, vol fer-se un lloc destacat gràcies a la seva novel·la més extensa, de gairebé un miler de pàgines. A passes cegues per la terra és un dels últims testimonis de la literatura en ídix, on l'escriptor jueu polonès plasma la seva visió del món després de l'Holocaust en un estil d'una gran plasticitat.

Poc abans de la Revolució Russa, dos perfumistes francesos establerts a Moscou van rebre l'encàrrec de crear una nova fragància que commemorés el tercer centenari de la dinastia dels Romànov. Aquella fórmula va acabar donant lloc a dos perfums que representen visions contraposades del món, Chanel Nº5 i Moscou Roig. Karl Schlögel explica les vicissituds d'aquestes fragàncies al seu nou assaig.

Armand Obiols, pseudònim rere el qual hi havia Joan Prat, va ser un dels intel·lectuals més enigmàtics i controvertits de les lletres catalanes del segle XX. L'editor i expresident Quim Torra s'ha proposat il·luminar tots els interrogants al voltant de la seva figura després de dedicar-hi anys d'estudi.