BarcelonaEl primer que ha fet Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) en recollir aquest dijous el premi Òmnium a la millor novel·la del 2022 per Ràbia (Proa) ha sigut recordar l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona just fa 84 anys, el 26 de gener del 1939. L'escriptor ha triat aquell moment històric per parlar de la banalitat del mal, que és el gran tema de Ràbia. "No crec que la literatura ens protegeixi del mal, però ens permet intentar entendre’l. Això és el que vaig intentar fer amb aquesta breu novel·la", ha explicat Alzamora. El llibre segueix un home de mitjana edat que s'enfronta en poc temps a dues morts absurdes: la de la seva gossa Taylor, que és enverinada, i la d'una persona amb qui coincidia sovint quan anava a passejar-la.

A diferència d'altres novel·les com Reis del món (Proa, 2020) i Crim de sang (Proa, 2012), en aquesta ocasió Alzamora ha deixat enrere el vessant més històric i ha utilitzat una experiència personal –el seu gos va morir enverinat– per convertir-la en literatura. "Quan va passar no vaig pensar que seria matèria literària. La idea va venir després, quan em vaig adonar que la mort d’un animal innocent per violència podia ser un punt de partida per parlar de qüestions que em preocupen. Hi apareix el mal quotidià, el que som capaços de fer-nos els uns als altres. Sovint té a veure amb una pèrdua del respecte cap als altres", explica Alzamora.

La novel·la se situa en un lloc turístic, Bella Vista, que s'inspira en s'Arenal de Mallorca i que té forts contrastos: hi habita un pastor amb el seu ramat d'ovelles, però també hi ha un centre comercial i un aeroport. "És un espai on aquests petits fets malèfics es multipliquen i tenen lloc en un ambient que a la vegada és molt festiu, on tot és de nyigui-nyogui. Són llocs on els europeus venen a divertir-se passant absolutament de tot", subratlla el guanyador del premi Òmnium. Del protagonista, un escriptor que ha tirat diverses tovalloles, en destaca que "és un paio que no es queixa, no està ressentit ni amargat" i que "ha organitzat la seva vida en una rutina, molt lligada a la gossa". Al principi, Alzamora no les tenia totes amb l'aterratge de Ràbia al mercat editorial català. "Vaig pensar: «No sé si tindrà lectors». Podia ser una història que no cridés l’atenció", diu l'autor, gratament sorprès que "la Taylor hagi trobat molta gent que l’ha acollida i que hagi estat mereixedora del premi Òmnium". El jurat –format per Marta Pessarrodona, Neus Real, Marta Segarra, Oriol Izquierdo i Xavier Pla– ha valorat de Ràbia "com Alzamora desplega una mirada nova sobre una realitat concreta que se supera a si mateixa i comprèn un fresc del qual es construeix una reflexió sobre la banalitat del mal".

Sebastià Portell amb Les altures (Empúries) i Maria Barbal amb Al llac (Columna) han quedat finalistes de la sisena edició del guardó. "El premi Òmnium a la millor novel·la no afavoreix la publicació d’obra inèdita sinó que reconeix la qualitat de l’obra ja publicada. Treballem sobre segur, el material de partida és extraordinari", ha apuntat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha remarcat els dos objectius del guardó: "Contribuir a prestigiar les lletres catalanes i ajudar que la nostra literatura sumi encara més lectures".

Contra l'empobriment del català

Abans de l'entrega del premi, Antich ha posat èmfasi en l'estat de salut del català i la importància de revertir-ne la davallada. "Tenim un Estat a la contra i un mercat regit per les seves regles que ens preferirien monolingües. Cal treballar en contra del seu empobriment i homogeneïtzació a un estàndard simplificat. La llengua no és només per comunicar-nos sinó per compartir mons imaginaris, records, esperances, neguits i futur", ha reivindicat Antich. El premi Òmnium a la millor novel·la segueix el model del Goncourt francès i l'anglès Booker, i és el guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada, amb 25.000 euros de premi i 5.000 euros més destinats a promoció. Fins ara, els guanyadors en edicions anteriors han estat Raül Garrigasait, Marta Orriols, Martí Domínguez, Eva Baltasar i Joan-Lluís Lluís.