BarcelonaCada vegada que veig una persona en una llibreria obrint un llibre per veure com comença, penso en totes les vegades que algun autor m'ha dit com n'és d'important, l'inici d'un llibre. A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès també ho saben, i han decidit utilitzar primers paràgrafs per celebrar el seu 25è aniversari, que coincideix amb el 20è de l'Escuela de Escritores. Des de fa alguns dies, les dues escoles han posat en marxa una iniciativa conjunta a les xarxes, Primer Paràgraf/Primer Párrafo, una campanya de foment de la lectura que consisteix en llegir, precisament, el primer paràgraf d'un llibre. Tothom està convidat a fer-ho. Es tracta de gravar-se un vídeo de 30 segons com a màxim. Jo encara penso quin triaré, i mentrestant he anat tafanejant els que ja estan penjats.

He de dir que la idea és molt bona. M'hi he enganxat escoltant la lectura de Martí Gironell de Purs homes, de Mohamed Mbougar Sarr (Trad. Oriol Valls; Més Llibres). També el llibreter Xavier Vidal m'ha fet apuntar un altre llibre pendent, Tots els matins del món, de Pascal Quignard (Trad. Júlia Ferrer i Miquel-Lluís Muntané; Columna). A més, el vídeo del Xavier em crida l'atenció per una altra cosa: l'ha fet davant d'una rentadora (o és una assecadora?). L'Escola d'Escriptura demana que les lectures es facin, sempre que es pugui, "en un lloc bonic i cridaner, o bé estrany o insòlit, llocs on no sigui habitual llegir". He de dir que la gent ha complert: la Montserrat Morera llegeix Solitud, de Víctor Català (Grup62), asseguda damunt d'un vàter. La Teresa Urroz fa la lectura de Dona Lletra Aigua, de Marta Momblant (Gara d'Edizions), en un aeroport. La Maria Hernàndez comença Dràcula, de Bram Stoker (Trad. Silvia Aymerich; Laertes), amb un vídeo molt ben ambientat, en blanc i negre, que fa, literalment, un gir, i la Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, llegeix Sota la pluja, d'Anna Murià (Comanegra) en una butaca normal, però a sota un paraigua obert.

L'exemple de Patricia Highsmith

M'ha encantat sentir la Carlota Gurt llegint Tsunami, de l'Albert Pijuan (Angle): ho fa amb una entonació molt diferent de la que jo hauria posat, i això m'ha fet pensar que en deu haver fet una lectura diferent de la meva. No he entès la Xènia Dyakonova quan ha llegit en rus Les ànimes mortes, de Nikolai Gógol, a l’ascensor de l’Ateneu Barcelonès, però m'ha agradat molt sentir la llengua, la seva sonoritat, i m'he preguntat si la velocitat de lectura, alta, és una cosa de la Xènia, del rus o que ve provocada per aquest text en particular.

Em deixo molta gent: Marta Orriols, Josep Lluch, Jenn Díaz, Jaume Collboni, Montse Guallar i tants d'altres que han volgut celebrar l'aniversari de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Jo vull acabar amb el primer paràgraf triat per Eduard Márquez, amb tota la intenció del món, diria. L'escriptor i professor de l'escola llegeix Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga, de Patricia Highsmith (Trad. Alba Dedeu; L'Altra), que comença així: "La primera persona a qui hauries d'intentar complaure en intentar escriure un llibre, és a tu mateix. Si et pots divertir durant tot el temps que cal per escriure un llibre, ja hi haurà temps després perquè vinguin els editors i els lectors".