BarcelonaEnguany hem gaudit de l'última edició de la Setmana del Llibre en Català que, segons les dades publicades, ha estat un èxit d'assistència i vendes. Personalment, soc de l'equip pro passeig Lluís Companys de cara a futures edicions, per tres motius que, aviso d'entrada, són egocèntrics: em sembla un emplaçament més bonic per voltar i badar, em queda ben comunicat des de casa i hi ha més llocs a prop on poder continuar la gresca amb la gent del sector, un cop es tanquen les parades i el bar [un bar tristoi, tot s'ha de dir, que semblava més una barra pròpia de Festes de Gràcia, amb una oferta reduïda a (una marca de) cervesa i (pocs) refrescos, sense opció d'acompanyar la beguda ni amb unes patates o unes tristes olives, ja no diguem tastar un bon vi].

Destaco el tercer motiu perquè soc una persona més aviat introvertida i, per tant, no m'agrada gaire socialitzar amb gent que no conec o que conec poc. Però l'altre dia, un editor em feia notar que La Setmana és l'esdeveniment ideal per als que són com jo perquè ens permet relacionar-nos, sense l'estrès de Sant Jordi, amb tot de gent similar i amb qui compartim els mateixos interessos. Així, no només no es fan feixugues les "converses d'ascensor" sinó que, sense esperar-t'ho, et trobes sortint a sopar i a fer un beure dos dissabtes seguits amb un grup ple de gent que coneixes poc o gens i t'ho passes d'allò més bé.

Observant aquest ambient alegre i festiu, i envoltada d'enamorats de la llengua catalana i les lletres, vaig pensar en una amiga, també lectora i introvertida, que m'explicava que tenia ganes de conèixer gent amb qui compartir la passió pels llibres. Ha voltat per clubs de lectura i agrupacions culturals, però sembla que no acaba de trobar el seu lloc. He tornat a recordar la conversa perquè ara fa uns dies he llegit sobre unes festes de lectura que són tot un èxit a Nova York. Es fan dir Reading Rhythms i agrupen un bon grapat de lectors que llegeixen el seu propi llibre en un lloc amb encant. Combinen estones de lectura en silenci amb debats en grup, o un a un, sobre el que llegeixen. La diferència amb altres trobades de lectura en comú és que l'experiència s'acompanya de llistes musicals seleccionades pels organitzadors, que s'anuncien així a les xarxes socials: "No és un club de lectura. És una festa lectora. En un món que sovint sembla mancat d'interès i connexions significatives, reunim lectors per reconnectar amb l'amor per aprendre, gaudir d'espais bonics, música seleccionada i compartir l'experiència amb altres". Sembla que, efectivament, els esdeveniments s'omplen de gent amb ganes de llegir, escoltar música i compartir, així que estan exportant l'experiència a d'altres ciutats com Los Angeles o Roma. Seria Barcelona, o altres ciutats de Catalunya, un lloc on poder organitzar trobades similars? La Setmana del Llibre en Català ha reunit més de 100.000 persones en 10 dies; per tant, em fa l'efecte que, com la meva amiga, en som uns quants, els que tenim ganes de seguir llegint, xerrant i connectant en català. Sigui quin sigui el format, al final, una cosa és segura i és que llegir és una festa!