"Gràcies per donar-me l'oportunitat de retractar-me, Anna! Disculpeu, gent de Catalunya Ràdio i gent de TV3, aquí hi estem molt bé!" Són paraules de l'editor Miquel Adam, de La Segona Perifèria, un dels primers que veig quan arribo a la Setmana del Llibre en Català. Està molt content, i això que no s'ho esperava: el dia de la inauguració, va fer declaracions en contra de la nova ubicació de la Setmana, desplaçada del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys per la Copa Amèrica. De fet, tal com fa evident a xarxes, diria que estava més molest per la Copa Amèrica que per la nova ubicació, que ningú sabia com funcionaria. El primer sorprès ha estat ell: hi passa molta gent, i ha augmentat molt les seves vendes.

Dic que és el primer sorprès, però no és l'únic: un parell d'hores a la Setmana, i ja m'adono que el tema d'aquest any és la ubicació. Em sembla percebre una alegria general, perquè hi ha gent i les vendes estan anant bé. Fins i tot molt bé, en el cas del Xevi Cortacans, de la llibreria Muntanya de Llibres, que celebra el que li sembla un retorn als orígens: "Vam ser a la Ciutadella, i després a la plaça de la Catedral, que era un lloc més cèntric. Vam créixer tant que no ens hi vam poder quedar, però em sembla que complia una funció important de la Setmana, que és apropar la producció en català a la gent. Aquí ho aconseguim, tornem a estar al centre. És veritat que al Moll érem un festival, i això és una fira, però els festivals són per als fans i a les fires hi passa tothom". L'editora Ester Pujol té una opinió similar: "El Moll de la Fusta és un lloc imbatible un cop hi has arribat, però hi has d'arribar. Hi estem una mica aïllats, fa la sensació de reserva. Hi arriben els superconvençuts i, en canvi, aquí tens passavolants i un munt de mitjans de transport, fins i tot Rodalies". Afegeix que, si plou, no és un problema, perquè hi ha tants bars al voltant que la gent s'hi refugia i torna quan ja no cauen gotes.

També ho ha comprovat la Paula Jarrín, de la llibreria Al·lots, que acaba d'atendre una noia que treballa a la zona i ha aprofitat l'hora de dinar per voltar per la fira. "Això al Moll de la Fusta no es dona, és més un reducte. Aquí, la gent hi passa abans o després de fer encàrrecs, d'anar cap a casa, de fer alguna cosa amb els nens. Tenim moltes escoles al voltant, i per al públic familiar aquesta situació és molt millor, més fàcil. Aquí hi tenim els militants, i també aquells que no tenien previst passar per la Setmana, però que se la troben i acaben comprant".

A l'editora Laura Huerga, de Raig Verd, li ha passat una cosa similar: ha venut llibres de l'Ursula K. Le Guin en català a gent que se'ls hauria comprat en castellà, que s'ha firat quan ha vist els seus en català, preciosos. Reconeix que és un motiu per defensar el passeig Lluís Companys, però creu que els criteris econòmics no poden ser els únics que determinin el lloc. "La Setmana també és un espai de trobada, un festival de literatura, i una de les coses maques és poder reunir-se, i aquí no és fàcil. Tenim un format de passadís, mentre que al Moll és més de plaça. Té un punt d'àgora, aquesta idea que tant ens estimem, d'espai on les idees es troben. A més, aquí els editors estem d'esquena els uns als altres, no veiem res del que passa", diu Huerga. La Marina Llompart, editora de L'Altra Tribu, té la mateixa queixa: "Portem cinc dies veient una carretera. Al Moll, veus els que tens davant, xerres amb els del costat, fas més vida al bar. Aquí és molt més petit, no hi quedes amb els amics. Passa molta gent, però molts són turistes que no saben ni què fem. Em sembla que vendre una mica més no compensa, aquí hi falta caliu".

"L'espai és més reduït, els estands són més petits, tot està molt atapeït... tens sensació d'horror vacui. Preferiria tornar al Moll, però és veritat que tampoc em disgustaria quedar-me". L'editor d'Adesiara, el Jordi Raventós, és l'última persona amb qui parlo. Marxo cap a casa pensant que, tot i que el tema de la ubicació no estava sobre la taula perquè la intenció original era tornar al Moll de la Fusta, potser alguns s'ho voldran replantejar. Igual que les dates: aquest any la Setmana s'ha fet més tard, i sembla que la Mercè l'ha afavorit. Diria que, als organitzadors, se'ls ha girat feina.