Barcelona"La lectura és una pràctica molt solitària i molt irreductible i, al mateix temps, molt col·lectiva i molt comunitària". M'ho deia fa uns quants anys la filòsofa Marina Garcés, i recordo que em va interessar molt aquesta part comunitària que ella destacava. Continuant amb la conversa, Garcés em recordava que, històricament, la lectura ja havia estat una activitat col·lectiva, quan hi havia pocs llibres a l'abast de la gent, quan n'hi havia molta que no sabia llegir, o quan es llegia a llocs comptats, com per exemple a missa. Però no cal anar tan lluny, perquè ella atribuïa l'èxit dels clubs de lectura també a la manera com vivim actualment: em deia que hem convertit la casa en un lloc on fem tot tipus d'activitats, des de treballar fins a comprar online, i sembla que d'alguna manera s'hagin apropiat de l'espai i del temps que destinàvem a llegir. "Ara hem de sortir de casa, busquem compartir un llibre, i d'aquesta manera la lectura torna a ser una pràctica col·lectiva".

Suposo que els quatre joves que es van inventar Reading Rhythms, a Nova York, no deuen haver llegit la Marina Garcés, però per a ells la lectura també és una activitat comunitària. Ah, i una font d'ingressos. L'inici del seu projecte era un neguit: els semblava que per culpa del ritme que portem, de les pantalles, dels telèfons, de l'estrès de la feina... cada vegada dediquem menys temps a llegir. Un dia van organitzar una primera trobada amb una desena d'amics, a un terrat: van fer una llista de reproducció amb música que els semblava que anava bé com a fons de lectura, i cadascú va portar el llibre que va voler. Van determinar un temps de lectura i, quan es va acabar, van comentar entre ells temes que havien sorgit dels seus llibres. Tothom va quedar tan content amb aquella experiència que es van organitzar i, actualment, tenen més de 55.000 seguidors a Instagram. Per si us sembla que no han inventat la sopa d'all (ells tampoc ho pretenen), us diré que el seu eslògan és "No som un club de lectura, sinó una festa de lectura".

Reclamen, en un món "que moltes vegades sembla mancat d'interès i de connexions amb sentit", la possibilitat de recuperar el plaer d'aprendre, per exemple, i de trobar-se en llocs bonics amb música ben seleccionada i amb gent que busca el mateix. Us puc dir que hi ha demanda: han arribat a convocar 700 persones en un parc, i quan fan sessions en llocs més petits, tenen llista d'espera. La gent agraeix el silenci, i troba bonic quedar per llegir; tant, que està disposada a pagar: hi ha algunes sessions puntuals gratuïtes, però en general els preus comencen a 20 dòlars, i hi ha activitats que poden arribar fins als 50, quan són en un lloc especialment emblemàtic, com el terrat d'un gratacel. No sé què en penseu, d'aquesta iniciativa, però jo tinc el cor una mica dividit: d'una banda, celebro enormement que la gent tingui ganes de recuperar temps per llegir, i la lectura comunitària m'agrada; de l'altra, penso que semblem ximples. També sospito que molts dels que s'hi apunten ho fan sobretot per conèixer gent: m'ho confirma la pàgina web de Reading Rhythms, que recull el testimoni d'una participant. "Sento que hi podria trobar el meu marit, en aquesta trobada!" Posats a fer, molt millor això que lligar amb una pinya al carro.