Les greus incorreccions de la correcció política
BarcelonaEl corrent del políticament correcte ha resolt, sens dubte, diferències i injustícies latents, de tota mena, a la nostra societat, però ha generat una sèrie d’expressions, discursos i sofismes que són incorrectes si es mira des d’un altre punt de vista. Per exemple, dir “tots i totes”, seguit d’un verb, quan es parla davant un auditori és una barbaritat lingüística. No perquè reuneixi els sexes masculí i femení, sinó perquè els adjectius tots i totes demanen un substantiu, no per nassos masculins, sinó per l’ús habitual de la llengua, creada des de sempre per les dones i els homes d’una comunitat: aquestes dues paraules són allò que se’n diu un adjectiu col·lectiu universal. Si diguéssim: “Tots els homes i totes les dones, etc.”, això seria correctíssim. De fet, tampoc cal; aquest ridícul “tots i totes” pot substituir-se per allò que els catalans sempre havíem dit: “Tothom”, tenint present que aquest hom de la paraula no té a veure amb home sinó amb la suma d’home i dona, com quan diem, per exemple: “Hom desitja que Catalunya sigui un país independent”. ¿Qui és, aquest hom? Pot ser un home o una dona, o molta gent, o la suma del masculí i el femení. Mai no s’ha sentit, ni es sentirà —això significaria una manipulació lingüística més abominable que la que ja és visible—: “Don desitja...”
Com que, justament, qui més fa servir aquestes mostres d’incorrecció lingüística són els polítics, i aquests surten contínuament a la televisió, hem de considerar que estan pervertint la ciutadania en comptes d’ennoblir-la: la primera garantia d’una alta civilitat es troba en l’ús correcte del llenguatge. Ciceró ho creia amb els ulls tancats.
Dit això, recordarem avui que Elena Cornaro Piscopia, noble veneciana, va ser la primera dona que va obtenir un títol de doctora en filosofia, per la Universitat de Pàdua, l’any 1678. Als set anys dominava el grec i el llatí, i més endavant va aprendre hebreu, castellà, francès i àrab. Més tard va estudiar matemàtiques, filosofia i teologia, i, quan la seva fama es va escampar, va ser convidada a formar part de nombroses societats erudites. Per fi, va ser elegida presidenta de l’Accademia dei Pacifici –les dones han estat generalment més pacífiques que els homes; no és cap tòpic–, de Venècia. I no m’imagino la sàvia i feminista Cornaro adreçant-se als membres de la seva Accademia amb aquestes paraules: “Grazie di tutto a tutti e tutte”.