BarcelonaLa campanya que va engegar dilluns l’Observatori de la UPF per votar el neologisme del 2023 presenta enguany una novetat important: a més de nominar 10 neologismes pròpiament dits, nomina 10 paraules d’ús corrent que, per raons diverses, encara no són al DIEC. De fet, hi ha una contradicció flagrant entre neologisme i d’ús corrent que només deixa d’existir si considerem noves les paraules que no són al diccionari normatiu per més que formin part de la llengua.

Mirant la llista d’ús corrent no s’hi detecta cap neologisme, sinó més aviat les dificultats que té l’acadèmia d’una llengua minoritzada per obrir-se a l’ús lingüístic. N’és un cas clar tiet. Perquè, encara que sigui un diminutiu afectuós de tio i que tio –d’ús general en valencià i altres parlars (també de gironins)– sigui un mot històricament pres del castellà, no sembla factible el retorn, en l’ús col·loquial, a l’antic oncle/onclo, amarat d’un formalisme respectuós ben poc de les famílies dels nostres dies. A favor de tiet hi conspiren massa factors, a part del de la llengua veïna. D’una banda, l’existència del femení tia, del tot correcte. Fer paral·lel el que no ho és (oncle/tia) pot ser motiu de canvi en una llengua. Cap a quina banda? “De llevant o de ponent de la dona sigues parent”. I masculinitzar el femení afegint-hi una o no és excepcional: és així com s’han format els ara normatius viudo o nino. De l’altra, el sufix del diminutiu evita, precisament, aquesta o que crea tan mala consciència entre els que volen “parlar bé”. És la mateixa raó que deu explicar que el DIEC entri pillet, però no pillo (tots dos presos del castellà). I aquests dos motius encara se sumen i es reforcen quan busquem el paral·lel masculí de tieta: algú ha dit mai onclet?

No nego, doncs, que aquest derivat afectuós estigui esdevenint la forma neutra, estàndard, per defugir la interferència, per intentar sonar millor, però és per motius semblants que canvien moltes paraules en totes les llengües. Voler mantenir el que era quan sembla evident que ja no pot tornar a ser és tan absurd i contraproduent com qüestionar la catalanitat de The Tyets.