BarcelonaDimecres passat, el hall del CCCB tenia un aspecte inusual. Els que hi vam anar per assistir a la presentació de la segona novel·la de Pol Guasch, Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama) ens hi vam trobar una distribució diferent de l'habitual. Al centre, una taula, que per la seva alçada em va fer pensar en un altar, amb unes estovalles blanques, també molt cerimonials. Al seu voltant, cadires per als assistents, que eren molts. La convocatòria, sota el nom de Confabular l'amistat, prometia una conversa entre quatre amics al voltant d'aquest tema, central a la novel·la, "en un format híbrid i multidisciplinari".

Hi vaig anar encuriosida, sabent poca cosa més enllà dels noms dels amics: hi serien el Pol Guasch, és clar, la Clara Aguilar, el Miquel Missé i la Marina Garcés. Abans de seure, la Marina em diu que, per a ells (seu a primera fila, té Missé al costat), la presentació també és una incertesa. A la cadira, m'hi espera un sobret. Veig que tots en tenim un. Al meu, hi posa: "Trobo a faltar la manera com em feies oblidar que estava molt sol". Una prèvia perfecta per a la immersió.

Una experiència sensorial i poètica

L'aparició de la Clara Aguilar i el Pol Guasch provoca el silenci absolut. L'autor comença a recitar, a explicar-nos una història, que avança en l'univers sonor que crea Aguilar. Tenim un estranger, el nostre heroi. Arriba a un lloc desconegut, a una casa buida. Porta tres maletes. El text és molt evocador. El narrador, el Pol, ens demana que ens imaginem un cel blau i un mar blau, molt blaus, i em sembla veure'ls. També em sembla apreciar l'olor dels clavells que es troba l'heroi. La presentació s'ha transformat en una mena d'experiència sensorial. Em fascina la capacitat de Guasch de narrar, de transmetre; la poesia i la reflexió que hi ha en el que ens explica. El text d'aquesta performance, si en puc dir així, no és el de la novel·la, però apunta temes que hi apareixen. "Som la gent que hem estimat". "L'amistat és una disfressa per oblidar que estem molt sols". Però, també, "l'amistat pot ser una llum que crema massa". 

Després de molts aplaudiments, els quatre amics seuen a taula per a la segona part de la presentació. La conversa que tindran Guasch, Aguilar, Missé i Garcés és la primera de moltes que el Pol explica que aniran fent créixer el llibre, i que podeu trobar al seu canal de Spotify. Guasch està emocionat i esgotat alhora, diu que no sap per on començar. La Marina Garcés inicia una conversa que serà pausada, reflexiva, amb un tempo lent poc habitual, però necessari per anar processant el que diuen.

Al voltant de la història d'amistat entre la Rita i en Líton, els protagonistes de la novel·la de Guasch, els temes s'acumulen. Es pregunten de quines confabulacions està feta, l'amistat. Amb quines "institucions" compta? Quan comença, l'amistat? Té normes? Pot ser la relació menys capitalitzable? Què la fa diferent d'una cosa purament carnal? Quin paper hi juguen les orientacions sexuals? Ens pot ajudar, l'amistat, quan les promeses s'han trencat? Pot ser, com explora Guasch a la novel·la, una confabulació per pensar en un univers habitable? 

Una hora i mitja després de començar, més aplaudiments per tancar l'acte. Al final, sí que tinc la sensació d'haver assistit a una cerimònia, i les últimes paraules del Pol Guasch ho confirmen: "No sé si mai tindré fills, però, si en tinc, els diré que això d'avui ha estat la meva boda".