UN TAST DE CATALÀ

¿Tornem en cinc minuts o d’aquí (a) cinc minuts?

Els manuals, opuscles i tuits per millorar el català i “curar-se del catanyol” solen condemnar la frase “Tornem en cinc minuts” quan vol dir “Tornem d’aquí (a) cinc minuts”. És una condemna del tot justificada. Si pretenem dir que passats cinc minuts tornarem, cal dir d’aquí (a) cinc minuts. Ara, què passa si el que volem dir és que tornarem abans que hagin passat cinc minuts, és a dir, dins el marc temporal de cinc minuts. És un contrast semàntic significatiu i útil. No sempre podem assegurar el temps que trigarem a fer una cosa. Segons com, la tindrem de seguida, però la cosa es pot complicar i trigar força més. Si arreglo ordinadors, he de poder dir “Estarà en una setmana” i afegir “Quan estigui l’aviso”, perquè si està demà no esperi una setmana. La norma preveu que també puguem dir “Estarà dins d’una setmana”, però diria que sona estrany i poc genuí.

Així doncs, i contra el que afirmen alguns llibres d’estil, en X temps és correcte quan vol dir durant X temps i també quan vol dir dins de X temps. Per tant, pot ser un complement de verbs d’aspecte duratiu i també de verbs d’aspecte perfectiu o puntual. És el cas de la frase “En tres setmanes acabaré la tasca” (DCVB), que no vol dir que l’acabaré d’aquí tres setmanes sinó que aquest és el marc temporal dins el qual em proposo acabar-la.

El DIEC2 -reproduint el Fabra - deixa clar que en expressa “el temps dins el qual o durant el qual quelcom s’esdevé” i posa l’exemple “Fer una cosa en quinze dies”, en què en no té per què equivaler a durant sinó que pot expressar un marc temporal.

Epíleg del debat d’hora / aviat. Josep Ruaix em demana que publiqui les següents precisions seves:

1) Agraeixo sincerament les amables paraules que Albert Pla Nualart em dedica en la seva ‘cordial contrarèplica’ del dia 27 de desembre.

2) Arran de tot plegat, i com ja vaig insinuar en la meva rèplica del 14 de desembre, considero que la distinció entre ‘d’hora’ i ‘aviat’ no és obligatòria (i, per tant, no fer-la ja no és una incorrecció), sinó recomanable, per la riquesa lingüística que comporta.