La festa del llibre s’ha desenvolupat a Catalunya si fa no fa com cada any, només amb la particularitat que en aquesta ocasió s’han preparat una sèrie d’actes dedicats a reivindicar l’alliberament dels polítics empresonats i, en general, la independència del país. Això no ha pertorbat en absolut el desenvolupament de la diada de roses i de lletres, ans al contrari: hi va haver molt de moviment. Ara bé: ja que aquesta vegada s’unia a la passió pels llibres -que és el saber- la passió per la independència de Catalunya, hom hauria desitjat veure com es venien a grapats els millors llibres, escrits aquí i arreu, sobre la qüestió nacional catalana i el nacionalisme en general.

Entre els llibres ja clàssics sobre la qüestió, ¿algú va buscar el de Rubió i Tudurí, Estat Espanyol, Societat Anònima (Barcelona, 1930); el de Rovira i Virgili, Nacionalisme i federalisme, del 1917; el també seu Resum d’història del catalanisme, del 1936; el de Jordi Solé Tura, Catalanisme i revolució burgesa, del 1967; o el tan assequible i recent de Liah Greenfeld, Nacionalisme i democràcia, del 2017?

Per entrar en la poc coneguda història de la Guerra de Successió espanyola i catalana dels primers anys del segle XVIII, ¿algú va tenir el pensament d’adquirir el llibre de Josep M. Torras i Ribé La Guerra de Successió i els setges de Barcelona, de l’any 2007; o el també assequible El federalisme català, del 1993? Perquè algun federal “de tota la vida” -com ho eren els meus conciutadans de Castelló d’Empúries i de Figueres- deu haver-hi, encara, a casa nostra, no?

Els que llegeixen altres llengües d’Espanya i de l’estranger, bé haurien pogut demanar al llibreter que els oferís el llibre Nacionalismo, d’Elie Kedourie, del 2015, que és com l’abecé de la qüestió nacional. O l’excel·lent Las teorías del nacionalismo, d’Anthony D. Smith, del 1976; o La question nationale au XIXe siècle, de Patrick Cabane, que explica els orígens dels nacionalismes europeus, d’on procedeix el nostre. O, per als més exigents i menys dogmàtics, ¿algú va comprar el llibre de Benedict Anderson, un clàssic del tema, Comunidades imaginadas, del 2011; o Nationalism, a religion, de Carlton J.H. Hayes, del 2016; o el bàsic de George L. Mosse, The nationalization of the masses, del 1975?

Vet aquí una succinta guia de lectura per a aquells que desitgin que la nostra causa independentista, a més de política, fervorosa i engrescada, sigui sàvia.