Aquests dies es parla de la llei que el govern ultranacionalista polonès vol imposar a l’hora de fixar el relat històric del que va passar entre polonesos i jueus durant la Segona Guerra Mundial. La història és interpretable fins a un cert punt, ja que els fets, agafats estrictament, són tossuts. I així, per exemple, sostenir que els Reis Catòlics van fundar Espanya quan els fets diuen que Ferran el Catòlic va ser expulsat de Castella a la mort d’Isabel i va tornar al Regne d’Aragó, on va intentar tenir un hereu amb Germana de Foix, és adoctrinar. De la mateixa manera que, tot i existir l’heroïcitat de l’Onze de Setembre de 1714, afirmar que es tractava d’una guerra entre Catalunya i Espanya és esbiaixat. Ara per ara, tanmateix, ningú per llei ha decretat una cosa o l’altra. A Polònia, sí. Per això avui volem tornar a parlar sobre un dels millors llibres de ficció que fixen el drama polonès en relació amb l’Holocaust. S’hi veu que va haver-hi polonesos que van pagar amb la vida la defensa dels veïns jueus i d’altres, milers, que van fer el contrari.

Història d’una rata

Es tracta d’homenatjar un cop més la fantàstica proposta que va significar i significa Maus, d’Art Spiegelman (1948), el primer còmic que va guanyar el premi Pulitzer l’any 1992. Extraordinàriament il·lustrat, t’enganxa com una novel·la. Es presenta a tres nivells: la relació de Spiegelman amb el seu pare, el procés d’elaboració del còmic i el còmic mateix. A manera de faula, els jueus són rates; els nazis, gats; els polonesos, porcs; els francesos, granotes; els suecs, cérvols; els nord-americans, gossos, etc. Tot dins de l’ambient opressiu d’Auschwitz, símbol de la trampa que Polònia va significar per als jueus. Maus explica clarament que va haver-hi polonesos de tota mena, però que van abundar-hi els antisemites. I ho il·lustra perfectament. Està considerada una de les millors novel·les gràfiques de la història. Se n’han fet exposicions als museus d’art més importants. Ha donat peu a estudis. Els polonesos tenen raó d’enfadar-se quan, lleugerament, es parla dels camps d’extermini de Polònia, en comptes de dir “els camps d’extermini que els nazis van crear a la Polònia ocupada”. Però d’aquí a dictar la història per decret hi ha un bon tros. Per sort, Maus sempre hi serà.