Els camins de les direccions editorials de vegades són tan inescrutables com els del Senyor. Ens acabem de trobar amb la sorpresa de la reedició d’una novel·la de 1989, extraordinària, que tres dècades enrere va crear una certa expectació a casa nostra però que no va tenir la transcendència que es mereixia, com tants altres casos. Es tractava d’Amor profano, de Katherine Dunn (1945-2016), que va publicar Ediciones B el 1990 amb traducció de Jordi Mustieles i que recupera Blackie Books amb el títol molt més apropiat d’Amor de monstruo (el traductor és el mateix). Dunn és un exemple clàssic del concepte de literatura als Estats Units, tan diferent del de casa nostra. Allà, encara s’entén sovint com un servei a la societat, que l’agraeix. Per això hi ha autors, com la mateixa Dunn, que tenen una història per explicar, normalment la pròpia. I l’expliquen perquè creuen que n’han de donar testimoni. I un cop explicada, no es preocupen per fer carrera literària. Per això no són estranys els casos d’autors amb només una novel·la.

Amor egoista

La novel·la és de les que acaben per fer-te por, ja que apel·len als teus sentiments més íntims… i foscos. El relat de Dunn, desafiant i arriscat, ens parla del món de Fabulonia, un circ creat per la família Binewsky i format per diverses mostres de monstres humans. El circ volta pel món de fira en fira ensenyant els integrants deformes. Així mateix, la mateixa família Binewsky intenta procrear fills amb alguna mena de problema o de deformitat. De manera que qui neix “normal” és menyspreat per inútil. Amor de monstruo s’endinsa, gràcies a aquesta metàfora, en les contradiccions i les hipocresies de la societat benestant. Els monstres, les figures deformades, estranyes, recloses en general a l’àmbit que els dona la seguretat, la fira ambulant, són tan llestes i espavilades com cruels i malvades. I, sobretot, s’aprofiten de la debilitat del “normal”. Aconsegueixen el que volen, fins i tot amor i sexe, només tibant una mica la corda de la llàstima. Fins i tot semblen savis. De fet, el títol original, tot esmentant l’amor del “monstre” acut a la subtilitat: aquest amor és egoista, interessat, et xuclarà per culpa de les pròpies mancances. No se’l perdin.