UN TAST DE CATALÀ

D’aquest text (en) podem (ex)treure dues conclusions

La primera pregunta seria: ¿les conclusions es treuen o s’extreuen? I qui diu conclusions diu idees, dades, etc. Tot fa pensar que tant les podem treure com extreure (i, en castellà, tant les podem sacar com extraer ). Així ho avala l’ús i els diccionaris.

La segona pregunta té més nivell: ¿el pronom en és igual de necessari amb tots dos verbs? I abans que un lector s’avanci, recordo i reitero que la presència del pronom no depèn de cap coma (ni de cap pausa). Quan un complement del verb que és informació coneguda s’avança -es desplaça a l’esquerra-, la pausa que podem fer entre el complement avançat i la resta de la frase no es marca amb cap coma, tret que sigui molt llarg o complex (igual que entre subjecte i predicat). Ja sé que fa uns anys això no s’ensenyava així, però ara els lingüistes i la nova gramàtica (GIEC), per fi, ho tenen clar. No obrim, sisplau, debats superats.

Tornem a la segona pregunta. Si el complement avançat és un complement regit pel verb, la teoria ens diu que el pronom de represa és obligatori. I sembla que quan treure i extreure signifiquen obtenir per un procés de deducció o síntesi, la realitat de la qual s’obté -d’on es treu o s’extreu- és un complement que aquests verbs regeixen.

L’imprescindible Diccionari d’ús dels verbs catalans de Ginebra i Montserrat -imprescindible per l’escassa i erràtica informació sobre règims verbals del DIEC2- ens proporciona aquest valuós exemple en l’accepció 3 d’ extraure : “De tot el que ha dit n’ha extret molt poques conclusions”.

L’exemple contrasta amb aquest altre que trobo a la pàgina 783 de la GIEC: “De la lectura d’aquest fragment podem extreure una sèrie de conclusions [...]”. Dono per fet que l’han revisat, i donat per bo, experts lingüistes. ¿Troben que en no cal? ¿Ho veurien igual si en lloc d’ extreure hi hagués treure? ¿És una badada? Sigui el que sigui, no sembla que la teoria sobre l’obligatorietat o opcionalitat dels pronoms de represa la tinguem clara; i és un punt en què la interferència està fent estralls.