L’any 1971, Jeanette publicava un dels set polzades més icònics de la història de la música pop espanyola: Soy rebelde, amb text de Manuel Alejandro, una cançó que la dictadura va censurar als menors de 16 anys. Per si hi ha algun lector despistat, la lletra feia així: “ Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así. Porque nadie me ha tratado con amor. Porque nadie me ha querido nunca oir ”. L’escriptora francesa Virginie Despentes també va ser, és i serà rebel, perquè el món li ha repartit hòsties de tots els colors. Fuetades personals i col·lectives marcades en la mirada, en cicatrius internes i externes, promogudes per la seva condició de dona, de classe obrera i militant de la subcultura punk. Però al contrari de la protagonista de la cançó de Jeanette, a Despentes sí que se l’escolta, és una de les grans referents del feminisme a escala planetària.

Teoria King Kong, publicat en francès l’any 2006, no és un assaig fàcil, ni amable, ni de naturalesa reflexiva, és una obra desafiant, agressiva i de violència constant. Recurrent, però no gratuïta. Perquè Despentes descriu amb inusual i anticanònica combativitat el que suposa ser una dona en una societat occidental i suposadament avançada com la francesa. I haver nascut noia, creieu-me, és sortir d’inici en vergonyosa desigualtat de condicions. L’autora parla des del jo, mirant-te als ulls, sense parpellejar, buscant la reacció de qui vulgui escoltar: “Francament, me n’alegro per totes aquelles que ja els sembla bé com van les coses. Ho dic sense la més mínima ironia. Passa, senzillament, que no formo part d’aquest grup”, escriu en el segon paràgraf de les 148 incendiàries pàgines del llibre.

Concebut com un assaig feminista, Despentes fa una lectura marxista de la falta d’emancipació femenina i la seva submissió (“Els cossos de les dones només pertanyen als homes per contrarestar el fet que els cossos dels homes pertanyen a la producció”), assenyalant a tots per igual. No comet l’error de ser condescendent amb el seu gènere -ella mateixa reconeix haver estat “a milers de quilòmetres” del feminisme- ni de provar de no generalitzar constantment sobre la condició masculina. Possiblement molts homes se sentin atacats a cada tres línies de Teoria King Kong perquè no es troben representats en les moltes denúncies que apunta Despentes. Mal fet, aquest manifest no va d’individus i sí de col·lectius, i el sexe masculí gaudeix de privilegis ancestrals pel fet d’haver nascut amb penis. Llegir les veritats pot fer mal, però és necessari i imprescindible sentir-se interpel·lat.

Tabús que calia trencar

Despentes utilitza gran part del llibre per parlar de tres temes tabú que ha viscut en primera persona:la prostitució (va exercir-la durant dos anys), la pornografia i les violacions, experiència que ja havia tocat a Folla’m (la seva primera novel·la, del 1993) i on el lector trobarà desgraciades coincidències amb el cas de “ la manada ”:“Els homes s’ho maneguen per creure’s que a les noies a qui els passa això, en la mesura en què en surten vives, no els desagradava tant”, escriu l’autora, a qui van violar quan tenia 17anys. La dictadura del cànon estètic, la conquesta política masculina, la violència, la construcció de la feminitat. Tot és aquí, en aquestes pàgines, com ho és a les nostres cases i carrers.

En l’última edició del festival Primera Persona, Anna Gabriel (llavors diputada de la CUP), recordava com va canviar-li la vida arribar a Simone de Beauvoir quan era adolescent. Amb ella, la política de Sallent va reformular la seva idea d’opressió de gènere i concepció de família. Tan important com va ser per a Gabriel la irrupció de Beauvoir ho serà la de Despentes per a moltes, i molts, mil·lennials, que ara poden llegir Teoria King Kong en català gràcies a la bona feina de L’Altra Editorial. Estem davant d’un llibre que farà mutar la concepció d’opressió de gènere, o que, com a mínim, donarà eines per comprendre l’actual i indispensable reivindicació feminista, bàsica per construir una societat justa i igualitària. Per això és vital que tothom que pugui -dona, home, transgènere- s’hi acosti amb els ulls, i el cap, ben oberts.