Parlant de l’Empordà i de Catalunya, el poeta Joan Maragall va teoritzar que el fragment és més rellevant que el tot, ja que és el primer qui conté l’essència, la substància del nostre arrelament a l’espècie i a l’entorn, i des d’on és possible transcendir a sentiments de pertinença més amplis i reconstruir la totalitat des de la particularitat. Amb aquesta idea de fons, Edicions 62 publica una de les seves grans apostes per revitalitzar la divulgació històrica catalana en general i la seva col·lecció d’assaig en particular: una Història mundial de Catalunya, on 124 dates-episodis protagonitzats per gent sorgida de terres catalanes o amb escenari a la seva geografia serveixen com a estudi de cas de fenomens i successos amb ressonàncies internacionals. Com una mena de versió històrica del lema de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt: “singular i universal”.

Sota la direcció del catedràtic emèrit Borja de Riquer, 98 especialistes de diversos àmbits del passat -des dels recentment desapareguts Josep Fontana i Eva Serra fins a noves veus com Marie Costa i David Martínez-Robles- assumeixen les diferents entrades, on es combina una redacció acurada i entenedora, amb una clara voluntat sintètica que s’acompanya d’un detall bibliogràfic final per a qui vulgui aprofundir-hi. Malgrat la voluntat explicitada al pròleg d’equilibrar els diferents períodes, el nombre de dates-episodis es reparteix de forma inversament proporcional als anys de distància respecte del present. Cada període històric s’acompanya d’un breu text de coordenades, a càrrec del respectiu assessor responsable: Miquel Molist per a la prehistòria, Isabel Rodà per als temps antics, Josep Maria Salrach per a l’època medieval, Joaquim Albareda per a l’Edat Moderna i el mateix De Riquer per als darrers 200 anys i escaig.

Un model francès

Aquest volum adapta al català l’exitós -més de 100.000 exemplars venuts i editat ja en butxaca i audiollibre- original francès Histoire mondiale de la France, dirigit per Patrick Boucheron el 2017, que compta amb versions en italià, en neerlandès i, la setmana entrant, en castellà (a Destino, amb direcció de Xosé Manuel Núñez-Seixas). Tot i la senzillesa, la idea té un atractiu comercial indubtable, ja que, d’una banda, permet tenir la sensació d’encabir tota la història de Catalunya en un llibre i, de l’altra, l’estructura en facilita una lectura espigolada a gust i interès de qui llegeix.

Amb tot, el plantejament no ha estat exempt de polèmica. A França, per exemple, noms tan rellevants com l’historiador Pierre Nora n’han criticat la simplificació dels processos i esdeveniments històrics i l’(ab)ús de l’interès actual per la identitat i la memòria en un sentit nacionalista. Conscient de les possibles imputacions, la introducció de De Riquer -com el mateix pròleg del president d’Edicions 62 Josep Ramoneda- ja s’avança explicitant que s’ha buscat mostrar “la complexitat i la riquesa de les relacions i les influències de Catalunya amb la resta del món”, sense voluntat de supremacisme ni teleologisme històric. Així, les dates-episodis combinen “batalles, ocupacions violentes, migracions, moments de misèria i d’esplendor, de malaltia i de calamitat”, a més d’enriquir-se amb entrades sobre literatura, ciència, música, economia o esport.

Història mundial de Catalunya s’allunya de l’essencialisme i aspira a fer arribar el gran relat històric a una audiència àmplia, fent-l’hi pròxim a través del propi passat i de la geografia coneguda. En aquest sentit, sí que hi ha una picada d’ullet a un cert orgull català. Una autosatisfacció allunyada de l’arrogància de pensar que els catalans ho tindrem tot pagat i més propera als versos de Serrat: “ Patria pequeña y fronteriza, mil leches hay en tus cenizas, pero un soplo de libertad revuelve el monte, el campesino, el marinero y la ciudad. Que la ignorancia no te niegue, que no trafique el mercader con lo que un pueblo quiere ser ”.