Ser catedràtic, cap de cirurgia de l’Hospital del Mar i haver passat una bona part de la vida professional en un quiròfan segurament demana una certa claredat d’idees i de voluntat i capacitat per exercir-les i defensar-les. És el cas del reconegut doctor barceloní Antonio Sitges-Serra, decidit a qüestionar la deriva economicista, la utopia tecnocientífica i l’hedonisme inhumà de la medicina occidental tot reivindicant amb contundència la centralitat de l’humanisme, els criteris cost-benefici, l’assenyada acceptació de la nostra finitud i una comprensió més holística sobre la sanitat.

Per a l’autor de Si puede, no vaya al médico, tot es va començar a tórcer quan la medicina va esdevenir “un negoci depredador perfectament assimilat a l’entorn desregulat propi de la nostra societat tecnològica”. Per reforçar aquest diagnòstic, la ploma esmolada i informada de Sitges-Serra fa acudir tothom: dels pacients hipocondríacs als professionals egoistes, passant per la indústria corruptora, els congressos inútils, la (de)formació superespecialitzada, la fascinació per la tecnologia, els polítics miops, la despesa extraviada o la innovació i les publicacions inútils. Algunes de les crítiques poden resultar polèmiques, com el qüestionament dels cribatges generalitzats per a certes malalties, el bescantament d’algunes especialitats sorgides els darrers anys o el blasme contra una universitat “zelosa dels seus privilegis i envejosa del talent”.

Antonio Sitges-Serra: “La hipocondria respon a un rebuig forassenyat a la mort”

Però els diferents judicis es basen en una extensa i exitosa trajectòria mèdica i científica i en un divers i ric pòsit cultural, així com en desenes d’exemples recollits i contrastats al llarg dels anys. Tampoc es tracta d’una rebentada nostàlgica i ludita, sinó de l’aplicació d’un criteri exigent i equilibrat, capaç de distingir entre el que és vindicable i el que és bandejable, provingui de la tradicional pràctica mèdica o de la innovació contrastada. Continuador de Halfdan T. Mahler i Ivan Illich, Antonio Sitges-Serra és especialment crític amb la iatrogènia, és a dir, els errors, negligències i efectes adversos d’un diagnòstic, d’un medicament o d’una actuació mèdica equivocats. Per al cirugià barceloní -socialdemòcrata reconegut-, l’única sortida possible passa per un retorn als valors humanistes en la formació i la pràctica mèdiques, i perquè la societat civil accepti que la salut no és un bé de consum, que la mort no ens és aliena, ni la tecnologia ni el progrés ho poden resoldre tot. Bon lector dels clàssics, Antonio Sitges-Serra comparteix amb Montaigne la necessitat de trobar un matisat terme mitjà entre la resignació fatalista i la infantilització utòpica.