ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 09/11/2013

I ja fa més de mil anys... tots calbs!

i
Ignasi Aragay
2 min
I ja fa més  de mil anys... 
 Tots calbs!

Ara que tornen a estar de moda, entre els homes, les testes pelades, és oportuna la publicació d'Elogi de la calvície , del grec neoplatònic Sinesi de Cirene (370-413 dC), deixeble d'Hipàcia d'Alexandria, a la qual el 2009 Alejandro Amenábar va dedicar la pel·lícula Agora . A diferència d'Hipàcia, que va morir a mans de cristians fanàtics, Sinesi va acabar adoptant de gran el cristianisme i va ser nomenat bisbe de Ptolemaida, convençut que eren els bàrbars herètics, i no els cristians, els que amenaçaven l'hel·lenisme i l'ordre establert, del qual ell era un noble representant.

El llibre de què ara parlem, però, té poc a veure amb aquestes batalles culturals i ideològiques. L'obra, que surt amb el segell d'Adesiara i, per tant, amb el text grec original i la traducció i introducció a càrrec de Roger Aluja, és un curiós divertimento , una lloança del que aparentment no és lloable. D'entrada, ens permet constatar que, com passa avui, ja al segle V "molts cabelluts recorren a la fulla d'afaitar i a la cera, de tal manera que es tornen calbs". En atenció a ells, i als calbs naturals, i en resposta a l' Elogi de la cabellera de Dió de Prusa, cap al 404 Sinesi va posar mans a l'obra, esmerçant tot el seu "tofut seny", i algunes dosis d'humor, a rebatre'l. Però no es va deixar anar del tot. No fa cap referència a la suposada potència sexual dels calbs i, en canvi, insisteix en el paral·lelisme entre calvície i intel·ligència, calvície i higiene, calvície i salut, tot amanit amb algunes dosis de sexisme.

"De tots els homes, el que menys vergonya ha de tenir és el calb", diu, perquè, atès que "l'home és la criatura més assenyada i pelada de les que viuen sobre la terra, [...] és probable, doncs, que cabells i enteniment siguin oposats". Dit d'una altra manera: "Com més t'allunyes dels cabells, més t'allunyes de les bèsties". I, encara: "El calb seria l'ésser més diví de la terra". "A la planta no hi ha fruits fins que no es marceixen les flors; tampoc al cap no hi pot haver intel·ligència abans que, ja madura, no s'hagi desempallegat de les coses sobreres", de manera que "la pèrdua de cabells es podria interpretar com a prova que el cap ja s'ha mostrat com a fruit madur".

Curiosament, Sinesi lloa el déu de la medicina, Asclepi, que es veu que era calb. Però si aneu a Empúries constatareu que en època romana no només va canviar de nom (Esculapi), sinó que, ves per on, va guanyar una espessa i rinxolada mata de cabells.

stats