BarcelonaFa quatre dècades que Víctor Obiols es va presentar al premi Carles Riba. Era el 1975, i ell s’havia estrenat com a poeta l’any anterior amb Opus Zero, “els disbarats que hom escriu als tretze, catorze anys, posats en lletra d’impremta i, per si fos poc, en linotípia”, segons recordaria a Sol de Lluna ple, antologia de la seva obra publicada a Els Llums aquest 2015. “La primera vegada que em vaig presentar al Riba tenia 15 anys i vaig quedar finalista del premi -recorda-. El llibre es deia Pas en falç, i d’aquells poemes no en conservo cap”.

Dret al miracle, que ha merescut el Carles Riba 2015 -dotat amb 3.000 euros- entre els 52 originals presentats, és “un llibre seriós, amb molta substància -segons avança l’autor-. Horaci es donava com a termini per publicar nou o deu anys des del moment d’escriptura. Aquí hi ha poemes que tenen ben bé una dècada”. Encara que va debutar molt aviat, la trajectòria literària d’Obiols, desenvolupada paral·lelament a la musical -en projectes com Víctor Bocanegra-, està integrada per set llibres i una antologia. “M’agrada l’ambigüitat de Dret al miracle, perquè pot ser un substantiu que reivindica el miracle o un adjectiu que ens encamina cap al miracle -explica-. El miracle és un fenomen en principi teològic que a mi em serveix com a instrument metafísic per parlar de la resurrecció metafòrica d’una vida humana”. El llibre s’estructura en tres parts, segons explica David Castillo, membre del jurat: “Després d’un trencament amorós es dóna un renaixement, i finalment es parla de diverses desaparicions”. Hi ha homenatges a poetes com Segimon Serrallonga i Joan Vergés. Tots dos han sigut importants per a l’autor. “La sensació és que començo a trobar la meva veu -diu Obiols-. És el meu primer llibre de maduresa”.