BarcelonaLa història del catalanisme es troba en un punt d'inflexió. Per analitzar les semblances entre el moment actual i etapes anteriors, l'advocat i exdirector general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat, Jordi Cabré, ha teixit 'Ara que no ens escolta ningú' (Pòrtic), un seguit de converses imaginàries amb alguns dels polítics, filòsofs i artistes més importants del segle XX i una entrevista real amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Cabré explica que Mas té "una mica de la rauxa de Macià i de la prudència de Cambó". "La transició nacional demana les dues mans, l'esquerra i la dreta. En l'equilibri hi ha la virtut".

"Macià no és un llibre, Cambó no és una estàtua, Dalí no és un quadre i Gaudí no és un edifici", aquesta és la premissa que va fer decidir Jordi Cabré a escriure 'Ara que no ens escolta ningú', un llibre format per entrevistes imaginàries amb rerefons real amb alguns dels polítics, filòsofs i artistes catalans més importants del segle passat amb l'objectiu d'analitzar les diferències i semblances del procés de transició nacional amb la història recent. Concretament, hi apareixen Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Alejandro Lerroux, Francesc Macià, Francesc Pujols, Salvador Dalí i Pelai Vidal de Llobatera.

Per Cabré, l'objectiu del llibre no és saber "què pensava Cambó, sinó fer-hi un cafè o una xocolata". "Volem humanitzar aquests personatges de pedra", ha explicat.

Cabré afirma que un excés de Macià en Mas "pot ser contraproduent" i fins i tot "carregar-se el catalanisme", i "massa de la prudència, tacticisme i ordre" de Cambó pot "decebre" les esperances de molts catalans.

Un procés que Catalunya ja va viure

L'autor d''Ara que no ens escolta ningú' té la sensació que el procés que viu Catalunya actualment "ja l'hem viscut", tot i que amb diferències. "40 anys creen molta amnèsia, però havíem arribat a ser un país força normal, amb ànsies d'autogovern força satisfetes", afirma.

Dos dels personatges més complexos que analitza Cabré són Gaudí i Dalí. Tots dos són, per ell, "molt místics, religiosos i amb missatge universals". Malgrat declarar-se franquista, Dalí és per l'autor una de les úniques persones que va "reivindicar el modernisme i el catalanisme". "Dalí i Gaudí reivindicaven ser universals, però des d'allò local", insisteix. Per Cabré, la societat catalana s'ha perdut en "voler ser ciutadans del món" que uniformitza, quan allò autèntic "és el que s'assembla a l'Empordà o la teva localitat".

"Gaudí feia catalanisme a través de les pedres, Dalí feia catalanisme posant-se una barretina, parlant català i posant uns castellers al Parc Güell. Això, Franco no ho podia prohibir", ha explicat, malgrat afegir que a l'artista surrealista "no se li ha perdonat declarar-se franquista" i, per això, no té un carrer ni una plaça amb el seu nom a Barcelona.