Llegim 29/10/2016

La literatura com a taula de salvació

Ressenya de 'Jane, el zorro & yo', d'Isabelle Arsenault i Fanny Britt, llibre editat per Salamandra

Xavi Serra
2 min
La literatura com a taula de salvació

¿Té sentit parlar de còmic juvenil quan una obra és capaç de commoure lectors de totes les edats? ¿Quan la seva senzillesa i accessibilitat no està renyida amb la sofisticació narrativa? Tot i el seu currículum de premis d’àlbum il·lustrat i llibre infantil, Jane, el zorro y yo transcendeix gèneres i categories: narrada amb el llenguatge del còmic i els contes, és la història d’una nena, l’Hélène, que s’enfronta diàriament a les burles i humiliacions dels companys de classe, però també un homenatge al poder de la ficció per rescatar-nos quan la realitat ens expulsa a un racó fosc i solitari. Perquè la Jane del títol no és altra que Jane Eyre, l’heroïna de Charlotte Brontë: “És el millor llibre que he llegit a la vida, i això que només vaig per la meitat”, ens explica l’Hélène, que devora unes pàgines que li serveixen d’escut i consol contra la crueltat dels altres nens.

A diferència de molts relats sobre assetjament que se centren en la psicologia de l’agressor, l’obra posa el focus en l’experiència subjectiva de la víctima i explica com el menyspreu dels altres s’enquista en la pròpia visió que un té d’un mateix. L’Hélène es veu com una salsitxa quan s’emprova un banyador; què importa que el metge li digui que el seu pes és normal si a la porta del lavabo de l’escola algú hi ha escrit que “l’Hélène pesa 98 quilos” i els companys li fan mofa? Jane, el zorro y yo descriu amb lirisme com l’aïllament i soledat es van transformant en una segona pell, convertint un trajecte en autobús o una excursió escolar en un petit infern. Un infern en què l’única taula de salvació és la literatura, almenys fins que un dia, enmig d’una acampada, l’aparició inesperada d’una guineu obre una escletxa en la cuirassa de resignació i abatiment de l’Hélène.

El dibuix d’Isabelle Arsenault, d’una gran expressivitat, té el seu millor aliat en la senzillesa d’un traç delicat i unes textures que no amaguen el rastre del carbonet, alternant la paleta de grisos terrosos i de pastels per saltar de la vida a la literatura. El treball de la il·lustradora es complementa a la perfecció amb el realisme tenyit de poesia del guió de Fanny Britt, el debut en còmic d’una escriptora canadenca que aquí s’inspira en la seva pròpia experiència com a nena al Mont-real dels 80. El resultat és un còmic emotiu que remou les entranyes i és especialment memorable en pàgines com les que descriuen la silenciosa abnegació de la mare de l’Hélène o en l’aparició final d’un color lluminós i esperançador.

stats