CRÍTICA
ANNA CARRERAS

El conflicte ètic amb la tecnologia

'Exhalació' de Ted Chiang. Mai més / Sexto piso. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. 356 pàg. / 22,50 €

El conflicte ètic 
 Amb la tecnologia / GETTY Zoom

Els nou relats breus que l’escriptor i informàtic novaiorquès d’origen xinès Ted Chiang (1967) ha inclòs a l’antologia Exhalació, publicada a Mai Més i traduïda per Ferran Ràfols Gesa, recorden el mestre Ray Bradbury quan seleccionen l’estètica de la ciència-ficció per vehicular tant una reflexió sobre la condició humana com una poètica sobre els límits de la tecnologia. No som davant les típiques narracions futuristes. Guanyador dels premis més prestigiosos de la literatura de gènere (quatre premis Hugo, quatre Nebula, sis Locus i el British Science Fiction Association Award), Ted Chiang esquematitza, d’una banda, alguns interrogants atàvics sobre la humanitat però, de l’altra, planteja nous dilemes filosòfics i ètics a què s’haurà d’afrontar en un futur proper, sobretot les possibles relacions emocionals entre persones i intel·ligències artificials. El futurisme conceptual és l’excusa per aprofundir en el valor de la vida, la necessitat de recordar, el desig de comunicar-se, la importància del coneixement o el dolor i la por a la mort.

Si volem identificar punts d’unió entre els relats, els trobarem no només en una interconnexió ben travada en què els contes dialoguen amb referències d’àmbits molt heterogenis (Einstein, Monty Phyton, Les mil i una nits, Roger Penrose, Copèrnic, etc.) i alhora entre ells, sinó també en els conceptes de determinisme, lliure albir i entropia. Per exemple, el relat neurocientífic que dona nom al volum, Exhalació, inspirat en Philip K. Dick i el seu conte “The electric ant”, és la història d’un androide que s’obre el cap per descobrir el funcionament del seu cervell. En el complex procés de dissecció, el personatge investiga l’origen dels records i el cau de la memòria. Però topa amb el seu futur: un autèntic drama sobre la fi del món, originada pel canvi de pressió en l’atmosfera, fet que provoca que els cossos reaccionin a una velocitat menor a la real. Tot va a càmera ràpida. Els cossos queden immòbils, són simples consciències fins que se’ls apaga el cervell d’or i aire que els feia de motor.

La tecnologia del futur

Trencant la tendència habitual de creure que les màquines i els avenços informàtics arribaran per esfondrar el sentit de la vida i de l’esforç humà (el tòpic masegat de “les màquines ens prendran la feina”), Ted Chiang aposta per una defensa de la tecnologia del futur com una cosa destinada a ajudar la humanitat a recuperar els valors i l’equilibri que li manca. Proposa que cal tractar amb respecte les màquines dotades de consciència, en la mesura que seran els vehicles òptims per poder enregistrar tots els moments de la nostra vida. La memòria, aleshores, serà infal·lible. A Exhalació hi llegim la interpretació de la mecànica quàntica com a multiplicitat de mons, la idea que els arguments són massa abstractes per influir en la majoria de la gent, la importància del llenguatge, l’existència de prismes que permeten la comunicació amb els paraéssers de cadascú de nosaltres en qualsevol altra dimensió, o la certesa que la civilització viu instal·lada en l’autoengany. I ho fem a partir de nou relats d’alta qualitat narrativa escrits amb llenguatge planer i ritme de faula que ens fan volar la psique i ens deixen gronxant-nos pel nirvana durant una bona estona.